El conseller de Partit Socialdemòcrata + Independents (PS+I) al comú d’Encamp Joan Sans ha estat molt crític amb el que, al seu entendre, suposa una manca d’estratègia de la majoria d’Units pel Progrés + Demòcrates per Andorra (UP+DA) al capdavant de la corporació. Aquesta situació, ha defensat, s’evidencia en els comptes que la corporació va aprovar amb l’únic suport de la formació ‘taronja’ per a l’any 2017 on, ha criticat, no es veu reflectit cap projecte en àrees claus com el comerç, el turisme o l’urbanisme.
Sans ha fet aquestes valoracions durant l’entrevista concedida al programa Hora Andorra de SER Andorra. El representant de PS+I ha reiterat la convicció que els pressupostos aprovats pel 2017 “són els de la marmota”, ja que “tinc la sensació que tot es repeteix”. Així, ha afirmat, “DA continua sent incapaç de dibuixar als comptes una estratègia”, ja sigui en “política comercial, urbanística, d’infància o d’emprenedoria de la joventut per posar només alguns exemples”.
Així, el conseller comunal socialdemòcrata ha lamentat que, fins ara, l’única actuació clarament visible d’UP+DA des de la seva arribada al capdavant del comú hagi estat la disminució de l’endeutament. “L’eixuguen perquè destinen els diners a fer-ho, però no pas a inversió”, ha remarcat.
Sans ha defensat la decisió del PS de no acceptar enguany la congelació de les transferències, tot tenint en compte que la necessària reforma de les competències continua sense avançar de forma clara. De fet, ha expressat els dubtes sobre la possibilitat que en poques setmanes, tal com s’assegura des del Govern, pugui haver-hi un esborrany dels canvis. “Malauradament, no veurem que els deures estiguin acabats al març o l’abril”, ha manifestat, tot indicant que “la forma de fer política de DA és seguir dient que tot s’està ultimant o acabant”.
El conseller de PS+I ha reiterat la voluntat del partit de treballar intensament en aquesta reforma, tot deixant clar que, per ara, no se’ls ha convidat a participar. Al seu entendre, el motiu que des de Govern i comuns encara no s’hagi fet participar les oposicions és ben clar: “Segur que no hi ha feina feta i saben que posaríem el crit al cel”.
Saetde i el dret a saber dels ciutadans
Amb el que també s’ha mostrat crític Sans és amb la manca de transparència que, al seu entendre, te la majoria a l’hora d’explicar les relacions amb Saetde, la societat que gestiona les pistes d’esquí d’Encamp i el Pas de la Casa. Un exemple clar és el fet que no s’expliqués abans l’oferta que s’havia rebut per part d’un privat per comprar el paquet accionarial que pertany al comú “Tota la gestió de les negociacions amb Saetde ha de ser transparent i tot pas s’ha d’explicar a la gent”, ha defensat, ja que “les accions són de tots els ciutadans de la parròquia”.
La manca d’explicacions als col·lectius interessats estaria, també, en l’origen del rebuig que ha provocat la possibilitat, apuntada des del ministeri de Turisme, d’impulsar l’especialització com a zona ‘outlet’ del Pas de la Casa. “La majoria d’empresaris es van posar les mans al cap”, ha recordat el conseller de PS+I que ha posat en relleu que “no se’ls va convidar a parlar del que havia de ser el poble a nivell comercial”. Al seu entendre, “és una idea esbojarradíssima” i, encara més, “si no s’explica bé”. En la seva opinió, “empresaris i comerciants tenen molt a dir ara”.
Sans també ha avançat que, des de PS+I, es demanaran explicacions per les queixes rebudes des d’algunes zones per la lentitud en la neteja de la neu caiguda el passat cap de setmana. Tot i admetre que el temporal viscut va ser “excepcional”, el representant de PS+I ha indicat que “tot apunta que la gestió dels recursos per una correcta treta de neu no van ser els adequats”.
Els tres consellers del PS del Grup Parlamentari Mixt, Gerard Alís, Pere López i Rosa Gili, han aprofundit aquest dilluns en les més de seixanta esmenes presentades la setmana passada al projecte de llei del pressupost. Els socialdemòcrates han volgut destacar de totes elles les destinades a augmentar els capítols d'inversions per al SAAS, la necessitat d'instal·lar a Andorra una planta de compostatge, la reducció dels costos "innecessaris" del fons de reserva de jubilació, el fre a l'augment de les taxes administratives, l'increment del control financer sobre les parapúbliques, la supressió dels canvis en els barems de valoració patrimonial i la necessitat de reorganitzar l'actual distribució dels treballadors de l'Administració.
En aquest darrer sentit, l'esmena número 62 se centra a incloure una disposició final al redactat del pressupost relacionada amb els treballadors de caràcter eventual. Els darrers anys "la situació s'ha agreujat" i ha augmentat la "precarietat" del col·lectiu, ha lamentat Gili. Per això, demanen que consti al pressupost que en el termini màxim d'un any es redueixi "a la meitat" el nombre total d'eventuals a l'Administració.
Sense marxar d'aquest apartat, lamenten que des que va entrar en vigor, fa dos anys, la Llei del pla de pensions de la Funció Pública, es va eliminar la figura del funcionari pel que fa a les noves contractacions (excepte en el cas dels cossos especials). "Comencen a causar problemes aquests fets", ha assegurat Gili, ja que treballar a l'Administració "ha perdut atractiu" i costa trobar personal, ha afegit, posant com a exemple el Departament d'Estadística. Per aquest motiu, el PS proposa una disposició final per tal que es recuperi de nou la figura funcionarial.
Un altre punt on han posat molt èmfasi els consellers socialdemòcrates és en la proposta del Govern a través de la llei del pressupost de modificar els actuals barems de valoració patrimonial, uns complements de pensió que s'apliquen per tal que les persones que en reben puguin arribar al salari mínim. El Govern vol endurir "moltíssim" les condicions, ha assegurat López, i ho ha "colat" a través del pressupost. A més, el conseller socialdemòcrata ha assegurat que ha mantingut converses amb els afectats (col·lectiu de gent gran i persones discapacitades), i "ningú els ho ha comentat". "Utilitzen el pressupost per modificar un aspecte social de gran envergadura" i "a sobre ho fan d'amagat", ha criticat.
Més inversió per al SAAS
D'altres esmenes que han volgut destacar van relacionades amb la necessitat d'invertir més dins del SAAS, un fet que la pròpia parapública ha alertat a la memòria del seu pressupost, per evitar caure en "l'obsolescència" dels seus equips, ha exposat Gili. Per aquest motiu diverses esmenes van centrades a reduir despeses de funcionament o regularitzar certs contractes salarials d'alts càrrecs de dins del SAAS, que tenen "clàusules abusives".
D'altra banda, els socialdemòcrates també exigeixen que es redueixi la partida dedicada a conservació de carreteres, "on hi dediquem massa recursos", ha assegurat Gili, per fer al país una planta de compostatge i matèria orgànica". Hi volen destinar 200.000 euros.
Per la seva banda, Gerard Alís ha informat que el fons de reserva de jubilació té costos afegits innecessaris, i diverses esmenes van destinades a rebaixar-los, "en benefici dels futurs jubilats, perquè el fons creixi". Alís també ha estat qui ha valorat l'augment de les taxes administratives que vol fer el Govern a través de la llei del pressupost. L'augment en línies generals és del 6%, una pujada "que no és justificada". "Ens sobta que les augmentin de cop", motiu pel qual demanen certa "transitorietat".
Els socialdemòcrates també han presentat esmenes relacionades amb la fiscalització i el control de les parapúbliques. "Ens sobta que aquest any, enlloc d'augmentar i reforçar el control, es redueixi", ha insistit Alís. Per això també han presentat demanen augmentar aquesta partida.
Finalment, han presentat una esmena relacionada amb l'augment del personal per a l'AREB i per diversos estudis a aquest organisme "que no tenen justificació", i una per frenar la partida destinada a gabinet de comunicació del Govern, a seu parer massa elevada (creix un 213%). "Estan més preocupats en comunicar que en fer accions polítiques", ha lamentat López.
El PS ha denunciat que el Govern vol canviar els criteris per concedir els ajuts socials complementaris a discapacitats i jubilats, per fer-los molt més restrictius. Segons diuen, la iniciativa es durà a terme en el pressupost i han inclòs una esmena per resoldre aquest tema.
Els consellers generals socialdemòcrates han afirmat que l´executiu vol canviar els barems patrimonials, per tots aquells que vulguin accedir a una prestació social complementària que permeti al beneficiari tenir uns ingressos equivalents al salari mínim. Diuen que la modificació va en el sentit de fer els criteris més restrictius i afectaria els qui tenen uns estalvis modestos.
Afirmen que les entitats de discapacitats i de jubilats no havien estat avisades d´aquestes modificacions. Els socialdemòcrates ho han explicat durant la presentació de la seixantena d´esmenes als comptes públics d´enguany.
"Quan algú que té 17.000 euros al banc li estem fent que no tingui aquesta ajuda el que farem és que si té estalviats alguns diners els acabarà desestalviant i d'aquí quatre dies no tindrà estalvis per fer front a un imprevist, perquè aquesta pensió és el complement per arribar al salari mínim", critica Pere López.
Els socialdemòcrates també han lamentat que el Govern i DA no els hagin consultat per modificar les competències dels comuns.
Els tres consellers generals del Partit Socialdemòcrata van denunciar ahir el “significatiu” increment de taxes que preveu el projecte de pressupost per a l’exercici 2017, que, segons va explicar Gerard Alís, “pugen de mitjana un 6,1%”, un augment que “no està justificat”.
Per això entre les 63 esmenes –61 després que Sindicatura en refusés dues per un defecte de forma– que ha presentat la formació n’hi ha una d’encaminada a reduir aquest increment de les taxes. En aquest sentit, Alís, que va voler deixar clar que “no estem en contra que es revisin les taxes després d’anys de no tocar-se, però sí que pugin de forma desorbitada”, va precisar que l’esmena és oberta, de tal manera que en comissió es pugui reflexionar sobre l’increment que s’ha d’aplicar a cada taxa.
Alís, que va explicar que també s’ha presentat una esmena per augmentar la partida destinada als treballs de fiscalització de les parapúbliques, que “incomprensiblement i després del que ha passat amb el SAAS baixen”, va destacar que si l’increment del salari mínim “s’ha de fer de forma progressiva” també l’augment de les taxes hauria de ser així, i va demanar que hi hagi una “transitorietat”.
Així mateix, i igual com en el pressupost del 2016, Alís va explicar que s’ha presentat també una sèrie d’esmenes destinades a reduir els costos del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ), un fet que anirà “en benefici dels futurs jubilats, perquè el fons creixi”. Així, des del PS, que en el moment que es va instituir ja va advertir “que crear un ens amb personalitat jurídica pròpia comportaria un increment de costos d’aquest”, es proposa reduir les comissions que es paguen a les entitats gestores del fons, rebaixar la partida destinada a l’elaboració de l’auditoria que la llei preveu que hagi de fer l’FRJ i reduir també les dietes i despeses de representació.
D’altra banda, Rosa Gili va explicar que hi ha tota una sèrie d’esmenes per mirar de reduir les despeses de funcionament del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) i per incrementar-ne les inversions. En aquest sentit, la parlamentària socialdemòcrata va recordar que el mateix SAAS, en la memòria que acompanya el projecte de pressupost, incideix en la necessitat d’invertir per evitar “l’obsolescència dels equipaments electromèdics”.
Així, el PS proposa reduir les partides per a treballs a l’exterior, sou base del personal fix, llibres i altres publicacions i reposició i millora de mobiliari per incrementar la dotació de maquinària, instal·lacions i equipaments”.
Gili, que va destacar que una vegada més s’ha presentat una esmena per reduir en 200.000 euros la partida de conservació de carreteres i destinar-los a la construcció d’una planta de compostatge de matèria orgànica, va explicar també que s’ha proposat una disposició final per “recuperar la figura del funcionari” en determinats departaments i corregir d’aquesta manera “l’error” que es va cometre quan es va eliminar per a les noves contractacions, exceptuant els cossos especials, que es va fer amb el text del pla de pensions de la funció pública.
Per la seva part, Pere López, que va destacar el nombre “significatiu d’esmenes” presentades, va explicar que es proposa també reduir les partides de retribucions dels alts càrrecs i del personal fix de l’AREB, així com la destinada a assessorament jurídics, que es consideren “excessives” i “poc justificades” en la memòria. També es pretén retallar el pressupost del gabinet de comunicació del Govern, que creix un 213%.
Reunió amb les federacions de la gent gran i discapacitats
Igual com ja va fer en el debat de totalitat del pressupost, el conseller general del PS i president del grup mixt, Pere López, va incidir en la preocupació de la seva formació per la nova “retallada social” que pretén portar a terme l’executiu amb la modificació dels barems patrimonials que preveu el projecte de pressupost.
López, que va posar en dubte la “idoneïtat política” de modificar una llei com és la de serveis socials i sociosanitaris a través del pressupost, va denunciar que el canvi s’ha fet sense parlar amb els col·lectius afectats. En aquest sentit, el parlamentari socialdemòcrata, que va recordar que s’endureixen les condicions per accedir a unes ajudes que són el complement de pensió perquè els beneficiaris puguin percebre uns ingressos mensuals d’un import mínim per viure amb dignitat, va explicar que ha contactat amb la Federació de la Gent Gran i amb la de persones amb discapacitat per reunir-s’hi properament.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, va acusar ahir el Govern d’endurir els requisits d’accés a ajuts socials com les pensions de solidaritat per a la gent gran o per a persones amb discapacitats. Segons denuncia el PS, l’Executiu ha canviat el barem patrimonial per accedir a les prestacions "d’amagat" a través del pressupost per al 2017 i sense avisar els col·lectius afectats. "Considerem que és especialment greu políticament parlant que una modificació d’una llei social es faci a través del pressupost", va declarar López. Aquesta és una de les 63 modificacions –dues no admeses a tràmit– que proposa el PS al pressupost per enguany.
El socialdemòcrata va remarcar que no es tracta d’ajudes socials "desorbitades", sino de "prestacions complementàries de les pensions que permeten que la renda mensual arribi al salari mínim". En aquest sentit, va exposar que el canvi en els barems patrimonials "empeny a una sèrie de persones amb un nivell de renda mig o baix a descapitalitzar-se abans de rebre allò que se’ls hauria de garantir".
El president del Grup Parlamentari Mixt també va constatar que ni la Federació d’Associacions de Gent Gran ni la Federació d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD) "no estaven al corrent de la modificació".
Reduir a la meitat els eventuals
Una altra de les esmenes presentades pel PS proposa que en un període màxim d’un any el 50% dels eventuals passin a tenir una situació contractual estable. Segons va argumentar la consellera Rosa Gili, "des que DA governa no s’ha solucionat la situació, s’ha agreujat". "Aquestes persones fan la feina des de fa molt temps i això vol dir que són necessaris", va concloure.
També en aquest sentit Gili va defensar una altra de les esmenes parcials presentades amb l’objectiu de "defensar la figura del funcionari". Al seu entendre, amb la Llei del pla de pensions de la Funció Pública, DA "elimina" aquesta figura i "només la conserva als cossos especials". "Algú amb aquest tipus de contracte està sotmès a pressió de polítics i de lobbys poderosos", deixava clar i, per tant, "va en detriment de la democràcia".
La consellera socialdemòcrata també va destacar les esmenes presentades al pressupost del Servei d’Atenció Sanitària (SAAS), amb les quals la formació vol traspassar despesa del funcionament per poder augmentar la inversió en equipament.
Per la seva banda, el conseller Gerard Alís va exposar les diverses esmenes presentades al Fons de Reserva de Jubilació amb l’objectiu de "reduir els costos en beneficis dels futurs jubilats perquè el fons creixi i que no se li atribueixin despeses que creiem injustificades".
Pujada desorbitada
Així mateix, Alís també va indicar que consideren que la pujada de taxes previstes als comptes d’enguany, d’una mitjana del 6%, "és desorbitada". "Es justifiquen dient que fa temps que no han pujat i que s’han d’actualitzar però, en canvi, amb el salari mínim sí que ho volen fer de manera progressiva; per analogia, potser hauríem de fer el mateix", va sentenciar.
Altres esmenes presentades fan referència a incrementar la dotació del servei d’inspecció i fiscalització de les entitats de drets públics, que en el text original pateix una severa davallada en comparació al 2016; reduir algunes de les despeses previstes per l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB); impulsar una planta de compostatge o baixar el pressupost del gabinet de comunicació de Govern que, segons ha indicat López, puja un 213%.
El PS vol que aquest any es regularitzi la situació de la meitat de treballadors eventuals que hi ha a l’administració. El partit ha presentat una esmena al projecte de llei del pressupost perquè en un termini màxim d’un any el nombre d’empleats temporals es redueixi a la meitat. “Demanem al Govern que sigui valent i arregli la seva situació”, va manifestar ahir en roda de premsa la consellera general Rosa Gili, que va denunciar la manca de creació de places fixes i va dir que suposa “una precarització” de la feina dels treballadors públics. Segons la parlamentària socialdemòcrata, “des que DA és al Govern no s’ha solucionat aquest tema, s’ha anat agreujant”.
Paral·lelament, el partit ha presentat una altra esmena per restablir la figura del funcionari de l’administració que va eliminar la Llei del pla de pensions de la Funció Pública –només es va conservar als cossos especials–. Segons va assegurar Gili, aquest fet “comença a causar problemes” com ara les dificultats per trobar personal qualificat andorrà per ocupar determinades places, com ara les del departament d’Estadística. “S’ha precaritzat la figura del funcionari i això a la llarga serà nefast”, va alertar Gili, que va reivindicar de “recuperar la figura del funcionari per salut democràtica”.
Ajuts socials
El conseller Pere López val denunciar els canvis que el projecte de pressupost aplica en el barem de valoració patrimonial i que, segons López, “afectarà el dret d’accedir als ajuts socials”, ja que “endureix, i molt, les condicions” per tenir dret a rebre prestacions complementàries per arribar al salari mínim. Una modificació que “afecta novament les persones amb menys recursos que veuran reduïdes les prestacions socials en el cas de tenir alguns estalvis [un mínim de 17.000 euros] o alguna propietat de molt escàs valor [des de 100.000 euros]. López va afirmar que els canvis s’han fet fet “d’amagat” i va dir que és “d’extrema gravetat” que els col·lectius afectats, com el de la gent gran o els discapacitats, no hagin estat informats de l’enduriment de requisits. A més, va alertar que alguns ciutadans podrien veure’s obligats a “descapitalitzar-se” per tenir dret als ajuts.
La formació també ha presentat quatre esmenes per reduir les partides del SAAS destinades a despeses de funcionament i augmentar les inversions en maquinària, instal·lacions i equipaments. D’entre les quantitats que proposa rebaixar hi ha la dels sous del personal, que vol reduir en 354.000 euros i deixar-la en 27 milions.
El conseller Gerard Alís va donar a conèixer la proposta del PS de revisar l’augment del 6% de les taxes administratives, una pujada “excessiva i no justificada”. Segons va dir, es podria estudiar una fórmula d’augment progressiu, però no “de cop”. D’altra banda, Alís es va mostrar “sobtat” per la rebaixa de la dotació del servei de control i inspecció de les parapúbliques que el partit proposa augmentar. Així mateix, la formació ha presentat una proposta per reduir costos de la gestió del fons de reserva de jubilació.
CONGELACIÓ SENSE EFECTES A LES OBRES
López va assegurar que els projectes d’obra pública d’aquest any no es veuran afectats si la congelació de les transferències no tira endavant. Davant el crit d’alerta dels contractistes d’obra, que temen que els nou milions de més que s’hauran de cedir als comuns provinguin de la inversió pública, López va dir que “les inversions del pressupost són del 2018 o del 2019”, i va destacar que “si algú ha fet previsions i no es compleixen és per una mala planificació del Govern”. El partit vol que els ens locals destinin una part dels recursos a inversions i si no que retornin a l’executiu.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha carregat amb duresa contra Govern pel duríssim enduriment dels requisits per accedir a ajuts socials claus com ara les pensions de solidaritat per a la gent gran que vol impulsar mitjançant una disposició del pressupost per al 2017. El parlamentari ha criticat especialment que la modificació prevista s’hagi tirat endavant “d’amagat”, ja que no s’ha informat en cap moment els col·lectius afectats, fet que considera “especialment greu políticament parlant”. Per això, una de les esmenes parcials presentades al text preveu eliminar aquest canvi. És una de les 63 propostes de modificació –dues d’elles no han estat admeses a tràmit- elevades a Sindicatura i que els tres representants de la formació socialdemòcrata al Consell General han fet públiques aquest dilluns.
Durant la roda de premsa, López ha posat en relleu “la gran importància” que suposa l’enduriment del barem de valoració patrimonial introduït a la Llei de serveis socials i sociosanitaris. Així, ha recordat que aquest serveix per decidir si una persona té o no dret a “prestacions complementàries de les pensions” que simplement permeten que “la renda mensual arribi al salari mínim”. Els requisits, segons la disposició del pressupost, es fan extremadament més exigents i “s’empeny a una sèrie de persones amb un nivell de renda mig o baix a descapitalitzar-se abans de rebre allò que se’ls hauria de garantir”.
El president del grup parlamentari mixt, a més, ha posat en relleu que, després de contactar amb representants tant de la Federació d’Associacions de Gent Gran com de la Federació d’Associacions de Persones amb Discapacitats (FAAD) han constatat que “no estaven al corrent de la modificació”, fet amb el qual López s’ha mostrat molt crític. “Utilitzar la llei de pressupost per fer aquest canvi no és escaient políticament, però encara és especialment més greu que es faci d’amagat dels col·lectius afectats”, ha denunciat.
Reforçar la funció pública
Una altra de les esmenes parcials als quals els consellers generals del PS donen molta importància és la que vol tornar a establir la figura del funcionari, després que DA, amb la Llei del pla de pensions de la funció pública la deixés relegada únicament als cossos especials i fes que tots els nous contractats poguessin ser només agents de l’administració. Gili ha recordat que “ja vam advertir que feien un flac favor al país” i ha advertit que “algú amb aquest tipus de contracte està sotmès a pressió de polítics i de lobbys poderosos”. La parlamentària ha defensat que “la democràcia s’assegura també a partir d’això, que tinguem la tranquil·litat que, quan anem a Govern, se’ns tracta d’igual manera i no tenir la impressió que si algú és proper a qui governa se li solucionaran les coses i a la inversa, no”, tot refermant que “aquesta és la filosofia que regeix als països del voltant i que ha de regir la nostra funció pública”.
El PS també proposa regularitzar la situació de bona part dels eventuals actuals. En aquest sentit, es demana via esmena que el 50% passin a tenir una situació contractual estable. “Fan la feina des de fa molt temps i això vol dir que són necessaris”, ha argumentat Gili.
La consellera general escaldenca també ha explicat les esmenes presentades al pressupost del Servei d’Atenció Sanitària (SAAS). Amb elles es preveu traspassar despesa de funcionament per poder fer inversió en equipament. Gili ha apuntat que als comptes de la parapública “es posa en evidència que fa falta més perquè, si no es fa, podem tenir una descapitalització i/o obsolescència dels equips mèdics”.
Per la seva banda, Gerard Alís ha explicat les diferents esmenes presentades al Fons de Reserva de Jubilació. L’objectiu, tal com ja es va fer l’any passat, és “reduir els costos en beneficis dels futurs jubilats perquè el fons creixi i que no se li atribueixin despeses que creiem injustificades”. El PS també vol limitar la pujada de diferents taxes previstes als comptes, d’una mitjana del 6% que es considera “desorbitada”. Alís ha manifestat que “es justifiquen dient que fa temps que no han pujat i que s’han d’actualitzar però, en canvi, amb el salari mínim sí que ho volen fer de manera progressiva; per analogia, potser hauríem de fer el mateix”.
Altres esmenes presentades fan referència a incrementar la dotació del servei d’inspecció i fiscalització de les entitats de drets públics, que en el text original pateix una severa davallada en comparació al 2016; reduir algunes de les despeses previstes per l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB); impulsar una planta de compostatge o baixar el pressupost del gabinet de comunicació de Govern que, ha indicat López, puja un 213%.
La congelació de les transferències
El president del grup parlamentari mixt ha refermat la voluntat del PS de no votar en favor de la congelació de les transferències als comuns en 54,6 milions d’euros. De fet, ha explicat que “encara no hem rebut cap contacte ni invitació a parlar-ne” i ha deixat clar que “no hem canviat d’opinió i tampoc hi ha cap altre element que faci possible plantejar-s’ho”. Això sí, ha volgut aclarir que l’increment de les transferències a les corporacions locals, per una banda, no ha d’afectar el gruix d’inversió a fer el 2017, ja que les incloses al pressupost ara a tràmit “no prendran efecte amb caràcter immediat” sinó que “són gairebé més del 2018”. Per l’altra banda, a més, ha recordat que llavors seran les entitats parroquials qui podran tirar endavant més actuacions. “Aquest diners aniran als comuns i podran fer inversió. I si no les fan, hi haurà un mecanisme de retorn”, ha explicat, tot recordant l’esmena que vol establir novament uns percentatges finalistes de destinació a les transferències.
Els tres consellers del Partit Socialdemòcrata hem presentat una esmena a la totalitat al projecte de pressupost per a l'any 2017 per mostrar les diferències entre vostès i nosaltres quant a les prioritats de despesa.
Essent tan recent el debat monogràfic de polítiques socials (celebrat el passat mes de novembre) segurament no sembla gaire necessari justificar massa els motius de la presentació de l'esmena a la totalitat.
El nostre no és un país en què pagar pensions de 600 ó 700 euros a persones que han treballat 40 anys sigui una situació que es pugui acceptar. I no parlem de les pensions que es paguen des de fa anys sinó de les que es perceben en aplicació de les lleis impulsades per DA la passada legislatura.
El nostre tampoc és un país que deixa en una situació de marginalitat el 80% de les persones que pateixen una invalidesa. Ni que penalitza les persones que pateixen una malaltia de llarga durada. Ni un país que deixa sense dret a prestacions a persones després d'anys i anys cotitzats per alguna situació sobrevinguda al final de la seva vida. I podria seguir i seguir.
Per exemple amb les noves retallades proposades d'amagat pel ministre d'Afers Socials en l'articulat del projecte de Llei. Dic d'amagat perquè hagués estat honest des d'un punt de vista polític haver-les exposat amb motiu del debat de polítiques socials, no li sembla senyor Espot?
Unes retallades brutals que ataquen de soca-rel (de nou) els drets socials d'una part de la societat; en aquest cas a la classe mitjana a qui amb aquestes modificacions se'ls nega l'accés a polítiques socials i se'ls empeny a empobrir-se i cap a situacions de precarietat. Després m'hi estendré llargament.
I molt menys encara és un país on aquesta política pugui ser qualificada, com ho fa el senyor Espot, ministre d'Afers Socials, d'avantguarda en l'àmbit social.
Però no només en matèria social existeixen diferències, sinó que també pel que fa a la concepció del servei públic, el control sobre determinades despeses públiques, les polítiques mediambientals, la política de gestió de residus, el desgavell sanitari, entre altres. Tots aquests punts determinen una visió diferent en relació a les prioritats de l'actuació pública respecte del model de DA.
Unes diferències que miraré d'exposar de forma més ampliada i detallada en la meva intervenció en representació dels consellers socialdemòcrates així com les exposaré de forma més concreta fent referència a algunes de les esmenes parcials presentades. Vistes les limitacions que estableix el reglament del Consell a l'hora d'assenyalar prioritats en la despesa pública (en no ser possible, per exemple, moure partides entre diferents ministeris), cal assenyalar que n'hem presentat un volum força elevat. A més un número important d'elles tenen una important significació política i afecten per exemple a la voluntat de posar en valor la funció pública, la situació dels eventuals, la destinació de les transferències als comuns, la política de residus, la potenciació del medi ambient, la sostenibilitat o la salut de les persones i de la qualitat de vida de tots els nostres ciutadans.
I per començar ja a entrar en detalls començarem tractant la que és la major preocupació dels nostres ciutadans que no és altra que les pensions, les prestacions i la gestió de la CASS i del fons de reserva de jubilació.
El passat (i contínuament referit debat de polítiques socials) va deixar ben clarament l'efecte de les modificacions que DA va introduir la passada legislatura (amb els vots de SDP) tant en relació a les pensions de jubilació, invalidesa, prestacions per malalts de llarga durada i altres com a les prestacions socials. Van quedar demostrades les retallades en pensions baixes i en prestacions a malalts de llarga durada d'una mitjana d'entre el 20 al 25%. Per no parlar de la situació de les pensions d'invalidesa en el nostre país.
Unes modificacions que han establert nivells de pensions i prestacions socials en nivells inadmissibles i per sota de la dignitat mínima demanada. No poden haver-hi pensions tan baixes; de cap tipus ni pensions de jubilació, ni pensions d'invalidesa ni de cap altre.
Ni el salari mínim es pot situar per sota del que ens reclama el Consell d'Europa. Ni està justificat que no s'hagi elabori l'estudi que demana el Consell d'Europa en relació al cost de la vida per determinar en quin percentatge del salari mitjà cal establir el salari mínim.
No podem compartir doncs la política pressupostària d'un Govern que dóna l'esquena a persones que han treballat tota una vida o que es troben ja sigui per malaltia o accident en una circumstància d'incapacitat laboral o una invalidesa; o també a aquells que no tenen uns ingressos mínims per viure dignament.
Ja sé que això no els preocupa gaire, ja que segurament es poden permetre el "luxe" de tirar endavant aquestes mesures injustes. Això només és possible per la poca incidència electoral que aquest fet té; moltes de les persones que es veuen més directament afectades segurament no voten, alguns perquè no poden i altres perquè fan part d'aquell grup que (malauradament) pensa que mai res no canvia. De fet, vostès, amb encara no els vots del 8% del total de la població, tenen majoria absoluta al Consell General. I per tant el descontentament d'àmplies bosses, de sectors i de col·lectius de la societat sembla que els té ben poc preocupats.
I no crec sincerament que vulguin treballar per augmentar la representativitat d'aquest Consell General. Sincerament ho dubtem molt. En tindrem ocasió de parlar-ne en el que resta de legislatura amb diferents iniciatives que promourem en relació a l'accés a la nacionalitat, al sistema electoral i a la doble nacionalitat. Ja veurem quin serà el seu posicionament.
Perquè no en van tenir prou amb les modificacions de la passada legislatura sinó que ara en l'articulat del projecte de Llei del pressupost s'inclouen (mig d'amagat) unes noves retallades brutals en l'àmbit social. Uns canvis injustificats en el barem per accedir a ajudes socials que comporten reduccions de fins a 6,6 vegades els criteris actualment vigents.
Tenir 17.878 euros en un compte bancari serà a partir de l'aprovació d'aquest pressupost (si no es modifica en comissió) motiu suficient per no tenir dret a ajudes socials.
Per tant es confirma aquella política seva consistent en, primer, arruïnem les persones, després els seus familiars. I, finalment, si s'escau ja es tindrà dret a prestacions socials.
Una mesura amb què volen excloure la "classe mitjana" de qualsevol prestació social.
És certament preocupant tenir al capdavant de les polítiques socials un ministre amb tanta manca de sensibilitat; que exclou la gent de menys renda i la "classe mitjana" de tota ajuda i dret social (cal recordar que la pensió complementària de jubilació o la d'incapacitat es consideren ajudes socials) o que afirma sense cap mena de recança que un nét que guanya 2.000 euros ha d'ajudar a pagar el complement de pensió del seu avi que el seu país no li vol pagar.
Sembla que la generació de situacions injustes i insostenibles no tenen aturada amb el senyor Espot al davant de les polítiques socials; unes polítiques que els proposem potser rebatejar com a polítiques de caritat. On queden, doncs, els drets socials?
I tot això a més enmig d'uns pressupostos amb inversions faraòniques (almenys 3 grans edificis projectats), estudis i assessorament tècnics per arreu, uns 13 milions d'euros en total de tots els pressupostos a tràmit, inversions de nou extensives en xarxa viària (aquest cop lleugerament per sota dels 20 milions). I un llarg etcètera d'alegries, grandeses pressupostàries i amb l'oficina de col·locació a tota marxa: FEDA, STA, CTRASA, AREB, SAAS,...
Els tornaré a posar el mateix exemple que vaig posar amb motiu del debat de polítiques socials. El que estan fent vostès seria el mateix que es faria en una família o es diu que no hi ha prou diners per iogurts o per pagar tots els medicaments a l'avi, però tot això amb una botella de vi del bo a damunt de la taula.
Hem presentat dues esmenes per eliminar les modificacions introduïdes en la llei de serveis socials via l'articulat de la Llei del pressupost. Reitero, una manera covarda i altament irrespectuosa de fer una modificació d'aquesta envergadura i que explicarem en els propers dies a tots els col·lectius afectats. També hem presentat esmenes destinades a l'increment de partides destinades al finançament dels complements no contributius de les pensions i altres prestacions de caràcter social.
Perquè no es pot construir una societat moderna i avançada només sobre la base d'una gran i costosíssima xarxa viària o amb equipaments emblemàtics. Si més no per nosaltres només pot parlar de ser una societat moderna i avançada només quan:
- Es tracta bé i dignament la gent gran i se'ls garanteix uns ingressos mínims.
- Es garanteixen els recursos per una vida digna a les persones malaltes i/o accidentades.
- La que prioritza les seves actuacions i els recursos per a les persones amb algun tipus de disfunció.
I suposo que avui ens inundaran de nou amb dades macroeconòmiques per desviar l'atenció; parlin de la situació particular de qui ha de viure perquè està jubilat, malalt o amb alguna disfunció amb 600, 700, 800 euros al mes; vostès podrien viure dignament?
També en relació a les pensions ens preocupa la gestió que s'està fent dels Fons de Reserva de Jubilació i en aquest sentit hem presentat vuit esmenes amb l'objectiu de reduir de forma significativa el volum de despesa excessiu i abusiu que es carrega sobre l'ens. Els canvis proposats fan referència de forma destacada a les comissions que cobren les entitats financeres que gestionen el fons de reserva i als treballs d'assessoraments i d'estudis. La més rellevant i que té més impacte és l'esmena que proposa reduir per al 2016 el pagament de gairebé quatre milions d'euros a les entitats gestores que a més a més s'incrementen en un 7% respecte a l'any passat.
Ens sembla un volum de despesa altíssim, que segueix mancant de justificació i explicacions i molt més encara quan el fons està obtenint uns nivells de rendibilitat baixos que gairebé es veuen molt minvats amb les comissions pagades i per les altres despeses que s'imputen al fons de reserva.
En global les esmenes presentades suposen un estalvi d'uns 1,8 milions d'euros per al fons de reserva de pensions, Cal recordar que, en crear l'entitat, es va dir que no hauria de generar més despesa en relació a la que hi havia fins llavors i es defensava una suposada professionalització del servei i de la gestió.
També qüestionem novament les despeses d'inversió que es carreguen en el compte del fons de reserva, que manquen de la informació mínima que es pot exigir vistos els imports i que es tracta d'unes obres en algun cas que ja eren pressupostades l'any passat. S'ha disparat la previsió? Quan aquestes inversions van a càrrec dels fons de reserva de jubilació i la gestió hauria de ser-ne especialment curosa.
Un nou element que marca la diferència entre les seves prioritats i les nostres es mostra amb les esmenes que hem realitzat per incrementar la inversió al SAAS en aproximadament 0,8 milions d'euros a canvi de controlar la despesa de funcionament. Encara que, més que despesa de funcionament, en aquest punt podríem parlar més aviat de veritable desgavell, descontrol, irregularitats i actuacions molt més que denunciables.
Crec que és de justícia destacar en aquest punt el seguiment, el treball, l'anàlisi dels informes de la intervenció i del Tribunal de Comptes fets per la companya Rosa Gili i la tasca de denúncia i de control parlamentari sense la qual vostès no haurien mogut fitxa. Bé, de fet, tot i les evidències les decisions inajornables sembla que estan encara per arribar i tenen molta i molta feina per endreçar el descontrol de gestió que vostès han permès en la sanitat del país.
Tornant al SAAS, novament la lectura del seu pressupost exposa de molt clara i directa la necessitat d'inversions existents i s'afirma, fins i tot, que aquesta podria "afectar a la qualitat assistencial". Una afirmació senyors del Govern que a nosaltres ens preocupa enormement però que pel que sembla a vostès no ho fa; ens agradaria que algú ens ho expliqués. En contrapartida vostès segueixen prioritzant inversions i més inversions en trams de via publica en lloc de fer-ho per exemple en el bé més preuat com ha de ser la salut dels ciutadans.
Perquè s'inverteixen novament prop de 20 milions en via pública i actuacions referides i només 1 milió en equipaments mèdics?
El model d'inversions del Govern de DA ha estat centrat en els darrers anys i ho continua fent en infraestructures viàries, sovint amb actuacions segurament massa fastuoses i també sovint amb actuacions reiterades (fins i tot amb poc espai de temps) sobre els mateixos trams de carretera. Aquesta ha estat la seva aposta en aquella voluntat d'injectar inversió des de l'executiu per tal promoure l'activitat econòmica. Ens ha semblat sempre un model equivocat, ja que finalment l'efecte multiplicador d'aquestes actuacions (aquí i arreu) és força inferior al d'altres tipus d'inversions.
I un any més lamentem l'absoluta falta de creativitat, la incapacitat d'innovació de les polítiques d'inversió, la manca de valentia (el recurs de la xarxa viària i els edificis és fàcil i, si se'm permet, més aviat caduc) i l'absència, doncs, d'apostes per projectes innovadors en tots els àmbits ja siguin social, mediambiental, tecnològic.
En contrapartida a la seva Andorra de ciment, d'asfalt, d'obres a la via pública (tot plegat bastant gris), poc creativa, poc solidària, gens innovadora, proposem posar-hi una mica més de color (si els membres del grup parlamentari així ho volen considerar en comissió); posar-hi altres colors; verd, blau, també una mica de vermell i destinar algunes de les partides a projectes: que mirin cap endavant, que projectin una Andorra més engrescadora, més sostenible, també més solidària.
Per exemple a per a l'estudi per a la creació d'un parc tecnològic d'empreses.
Inversió en energies renovables.
Inversions per posar en valor el medi ambient.
Creació de carrils per circulació amb bicicleta en diferents infraestructures viàries.
Inversions per reduir les barreres arquitectòniques actualment existents.
I també a la creació d'un projecte que entenem més prioritari com és la planta de compostatge de matèria orgànica. Andorra s'ha de dirigir cap a una política mediambiental de reciclatge de la matèria orgànica i en general cap a una política diferent en la gestió dels residus. Mentre vostès aposten per la crema intensiva de residus (els nostres i els forans pel que sembla), per un model de forn que necessita un volum de brossa elevat, en canvi, tenen paralitzades fórmules de gestió de residus més sostenibles començant des del reciclatge i passant pel compostatge.
No tornarem a parlar avui de l'ús intensiu de recursos de les parapúbliques per reduir el dèficit; només volem apuntar en aquest punt les esmenes introduïdes amb la voluntat tant d'incrementar la inversió informàtica i en equipament a Andorra Telecom per millorar la qualitat de servei. I el mateix amb FEDA amb el sentit d'incrementar les inversions per apostar per les energies renovables.
Aquest any es tramita per primer cop juntament amb la resta de pressupostos el pressupost de l'AREB. D'entrada suposa una gran decepció pel fet de que la memòria no explica pràcticament res; no queda clar el pla de retorn del préstec del Govern a l'AREB, no queda clar com s'amortitzaran els més de 19 milions que l'AREB deu. Només queda clar l'augment descontrolat de la despesa tant de personal, com d'assessoraments i altres. És un pressupost que haurem d'estudiar i se'ns haurà d'explicar molt bé abans del debat final.
El concepte de servei públic també marca una diferència entre vostès i nosaltres. En aquest sentit i en coherència amb plantejaments que ja portem temps efectuant hem fet dues esmenes.
La primera per restablir la figura del funcionari en l'administració general; una qüestió que és veritable rellevant i troncal. Després de dos anys des de l'aplicació de la Llei del Pla de pensions de la Funció Pública han quedat en evidència les conseqüències d'haver alterat l'estructura de la Funció Pública andorrana, havent-ne afectat un dels pilars essencials com és la desaparició de la figura del funcionari. Les places a l'administració perden atractiu i així es veu plasmat en les dificultats per trobar personal qualificat andorrà, per exemple al departament d'Estadística de Govern.
A més, considerem lesiu per l'interès general de tots els ciutadans que ministeris sensibles per la seva rellevància i confidencialitat, per les actuacions que si escau cal realitzar no siguin administrats per funcionaris.
I en segon lloc volem recordar la defensa que hem efectuat en el sentit de regularitzar el personal eventual de l'administració i en aquest sentit les nombroses demandes d'informació i preguntes realitzades, en aquest cas pel company Gerard Alís. Celebrem que per exemple a la CASS es prevegi aquest regularització tan demanada pel company conseller.
En canvi en l'administració general continua havent-hi molta eventualitat per exemple en un cos com el d'educació i en molts d'altres. En aquest sentit proposem reduir a la meitat la contractació d'agents de l'Administració de caràcter eventual per obra o serveis.
I finalment la qüestió de les transferències.
No repetiré els arguments exposats ja dimarts sobre els que ens reiterem; tan sols una reflexió i una explicació d'una esmena que proposem quant a la destinació de les transferències. Quant a la reflexió només un breu comentari en relació a quin sentit (polític) té o com es pot explicar fer una previsió per la qual no es tenen els vots per tirar-la endavant i no haver fet ni una, ni tant sols, una aproximació a qui la pot votar (ja sigui el grup liberal o nosaltres).
De veritat necessitem que ens ho expliqui.
I quant a les esmenes al pressupost penso que és important explicar la que proposem en relació a la destinació de les transferències. Pensem important tornar a introduir uns barems quant a la destinació d'aquestes transferències com havia estat sempre fixat fins a finals de l'any 2015 que van ser suprimits.
En aquell moment el 80% de la transferència havia de destinar-se a inversió o reducció de l'endeutament i 20% a activitats culturals i esportives. Pensem que cal restablir una destinació de les mateixes. La nostra proposta és que es aquestes es destinin de la següent forma.
En un 25% al finançament de despeses d'inversió a realitzar a les parròquies corresponents.
En un 15% per a les despeses d'activitats esportives, culturals i socials.
En un 10% a despeses destinades a despeses de manteniment del territori no urbà o polítiques destinades a l'aprofitament de recursos naturals o polítiques destinades a reduir l'emissió de gasos amb efecte hivernacle.
I en un 10% a treballs de manteniment i millora de xarxes bàsiques de serveis sempre d'acord amb la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns.
I també establim que els comuns hauran de retornar al Govern l'import de les transferències rebudes amb caràcter finalista que no s'hagin destinat a la finalitat prevista en l'apartat anterior.
La resta de les transferències rebudes (corresponents a un 40% del total) es podran destinar al finançament d'altres despeses generades per a l'exercici de les seves competències i també a la reducció de l'endeutament.
Per tant pensem important explicar aquesta proposta i dir de passada que no compartim alguns dels discursos exposats dimarts des de files demòcrates com si aquest diferencial de transferència als comuns fossin uns diners pràcticament malbaratats.
Proposem establir percentatges de destinació a projectes d'inversió, mediambientals, socials i de xarxes també coneixedors que part del sanejament comunal ha anat a càrrec d'una reducció molt dràstica de les inversions fetes per ells. Així com un retorn al Govern de la part de transferència finalista (aquest 60%) en cas de no destinar-se al que es pugui fixar legalment.
Per tot plegat, les diferències entre el pressupost de DA i les nostres propostes em sembla que són prou rellevants. Ens sembla a més que el projecte no dóna solució als problemes reals del país; i en especial a la necessitat de reactivació i diversificació econòmica, a l'atenció que mereixen els col·lectius amb majos dificultats, a la sostenibilitat, a la concepció del servei públic.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha criticat amb duresa el pressupost presentat pel Govern de cara a l’exercici 2017. El parlamentari, durant el debat a la totalitat del text, ha atacat els comptes especialment pel que suposen per a les persones amb dificultats econòmiques, ja que, ha lamentat, “de forma covarda”, introdueix noves retallades socials. També ha atacat altres àmbits com la inversió poc creativa, centrada en gran part en xarxa viària; les despeses poc explicades d’algunes entitats públiques com l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB); o el fet que es tornin a congelar les transferències als comuns sense tenir ni tan sols un esborrany de la cada cop més urgent reforma de competències.
En la seva intervenció, López ha posat en relleu el caire molt poc social del pressupost que, ha afirmat, “gira l’esquena a qui pateix dificultats econòmiques”. En aquest sentit, ha lamentat que a DA “no els preocupen massa aquestes persones” perquè “tenen un pes electoral reduït”. Així, ha indicat, “el descontentament d’àmplies bosses de sectors i col·lectius de la societat sembla que els té poc inquiets”.
El conseller socialdemòcrata ha revelat que el pressupost per al 2017 inclou una disposició que perjudicarà de forma molt directa a les persones que reben ajuts socials. En concret, un canvi que endureix de forma “salvatge” els requisits per poder ser beneficiaris d’aquestes prestacions i que, ha acusat, DA introdueix “de forma covarda”. De fet, ha recordat que la disposició ja estava al text quan, durant el debat monogràfic de polítiques socials del novembre, quan el ministre Xavier Espot va defensar que Andorra està al capdavant dels països europeus en aquest àmbit. “Pagar 600 euros de pensions a qui ha treballat 40 anys no ens pot fer sentir orgullosos”, ha rebatut López.
El parlamentari socialdemòcrata ha carregat durament contra un enduriment dels barems que, ha alertat, “exclouran moltes persones de renda mitjana” que no podran percebre aquestes prestacions. Per al representant del PS, la forma de fer de DA en aquest àmbit és clara: “Primer, arruïnen les persones; després, els familiars; llavors és quan es té dret a ajudes”. Així, ha criticat, “el seu concepte de política social és de caritat”.
Altres punts de disconformitat
Pere López també ha expressat la disconformitat de la formació socialdemòcrata amb la despesa que tenen previstes algunes entitats de dret públic. I, de passada, ha avançat que la voluntat és intentar reduir-la amb les esmenes parcials presentades al text. Per exemple, la idea és que davalli en uns 1,8 milions amb els canvis proposats al Fons de Reserva de Jubilació. “No veiem quin retorn suposa la suposada professionalització de l’ens”, ha comentat. També hi ha vàries esmenes centrades en l’AREB, el pressupost de la qual ha titllat de “decepció”, ja que “a la memòria no explica pràcticament res i ja s’ha convertit en una màquina descontrolada de generar despesa”.
En les inversions previstes també hi ha unes clares diferències entre el model del PS i el de DA. López ha lamentat que, un any més, falta “creativitat” en els projectes, amb una partida molt elevada dedicada exclusivament a la xarxa viària i no a altres projectes de més valora afegit. “Costa d’entendre que sigui més important invertir 20 milions en via pública i no un en equipament mèdic”, ha apuntat, en referència a l’avís fet pel Servei d’Atenció Sanitària (SAAS) que existeix un important risc de descapitalització.
El conseller general socialdemòcrata també ha explicat una esmena parcial que consideren de gran importància: la que preveu restablir la figura del funcionari eliminada ara fa uns anys per la llei que va crear el nou pla de pensions dels treballadors públics. “Hem de corregir un error que ha quedat palès els darrers temps”, ha indicat López, tot recordant les dificultats per cobrir vacants en alguns departaments de l’administració, com ara el d’Estadística. “Determinades places estan perdent atractiu pels ciutadans”, ha remarcat. A més, ha manifestat, la mesura impulsada per DA “pot condicionar la independència i la vàlua” d’aquests empleats i també suposa “donar-los menys valor i reconeixement”. Per això, ha avisat, “és un error que el país acabarà pagant tard o d’hora”.
López també ha reiterat la negativa del PS a votar la congelació de les transferències als comuns. Ha refusat que sigui una irresponsabilitat tot recordant que, al final, “no suposarà més deute”, ja que les corporacions parroquials “també són l’Estat”. Així, “si una inversió la deixa de fer Govern, els comuns podran fer de seves”. A la vegada ha retret que incloguessin la mesura en el pressupost sense tenir els vots garantits i que no s’hagi intentat encara cap contacte per negociar un possible suport. “Amb nosaltres, no hi ha hagut cap aproximació per demanar-nos el vot”, ha afirmat.
El conseller general també ha explicat una de les esmenes parcials presentades i que, justament, preveu establir una sèrie de criteris als comuns a l’hora d’emprar les transferències de Govern. En concret, només un 40% serien de lliure disponibilitat. Un 25% s’haurà d’utilitzar per a despeses d’inversió; un 15% per a activitats esportives, culturals i socials; un 10% a manteniment de territori no urbà, a polítiques d’aprofitament de recursos naturals o de reducció de gasos amb efecte hivernacle i un darrer 10% a manteniment i millora de xarxes bàsiques de serveis.
Les esmenes a la totalitat presentades tant pel PS com pels Liberals han estat refusades pel ple del Consell General. Novament, però, DA s’ha quedat sola en la votació, ja que els tres partits a la formació han expressat de forma contundent el seu rebuig al pressupost per a l’exercici 2017.
La terrassa-coberta de l’Interceus
La sessió ha tingut un punt previ en l’ordre del dia en la segona votació sobre la declaració d’alienabilitat de la terrassa-coberta de l’edifici Interceus, de la qual el Govern es vol desprendre. La proposta s’ha hagut de tornar a portar al ple perquè el peritatge inicial fet per l’executiu contenia importants errors que feien davallar molt el valor que s’atorgava a la propietat. El PS ha reiterat, mitjançant la consellera Rosa Gili, la seva oposició a la venda de l’immoble, un espai que “pot tenir utilitat per a les escoles de Ciutat de Valls”. Al mateix temps, ha lamentat “la lleugeresa” amb què l’executiu justifica que aquest bé no és necessari.
