Intervenció de Pere López en el debat de totalitat del pressupost 2017

Els tres consellers del Partit Socialdemòcrata hem presentat una esmena a la totalitat al projecte de pressupost per a l'any 2017 per mostrar les diferències entre vostès i nosaltres quant a les prioritats de despesa.

Essent tan recent el debat monogràfic de polítiques socials (celebrat el passat mes de novembre) segurament no sembla gaire necessari justificar massa els motius de la presentació de l'esmena a la totalitat.

El nostre no és un país en què pagar pensions de 600 ó 700 euros a persones que han treballat 40 anys sigui una situació que es pugui acceptar. I no parlem de les pensions que es paguen des de fa anys sinó de les que es perceben en aplicació de les lleis impulsades per DA la passada legislatura.

El nostre tampoc és un país que deixa en una situació de marginalitat el 80% de les persones que pateixen una invalidesa. Ni que penalitza les persones que pateixen una malaltia de llarga durada. Ni un país que deixa sense dret a prestacions a persones després d'anys i anys cotitzats per alguna situació sobrevinguda al final de la seva vida. I podria seguir i seguir.

Per exemple amb les noves retallades proposades d'amagat pel ministre d'Afers Socials en l'articulat del projecte de Llei. Dic d'amagat perquè hagués estat honest des d'un punt de vista polític haver-les exposat amb motiu del debat de polítiques socials, no li sembla senyor Espot?

Unes retallades brutals que ataquen de soca-rel (de nou) els drets socials d'una part de la societat; en aquest cas a la classe mitjana a qui amb aquestes modificacions se'ls nega l'accés a polítiques socials i se'ls empeny a empobrir-se i cap a situacions de precarietat. Després m'hi estendré llargament.

I molt menys encara és un país on aquesta política pugui ser qualificada, com ho fa el senyor Espot, ministre d'Afers Socials, d'avantguarda en l'àmbit social.

Però no només en matèria social existeixen diferències, sinó que també pel que fa a la concepció del servei públic, el control sobre determinades despeses públiques, les polítiques mediambientals, la política de gestió de residus, el desgavell sanitari, entre altres. Tots aquests punts determinen una visió diferent en relació a les prioritats de l'actuació pública respecte del model de DA.

Unes diferències que miraré d'exposar de forma més ampliada i detallada en la meva intervenció en representació dels consellers socialdemòcrates així com les exposaré de forma més concreta fent referència a algunes de les esmenes parcials presentades. Vistes les limitacions que estableix el reglament del Consell a l'hora d'assenyalar prioritats en la despesa pública (en no ser possible, per exemple, moure partides entre diferents ministeris), cal assenyalar que n'hem presentat un volum força elevat. A més un número important d'elles tenen una important significació política i afecten per exemple a la voluntat de posar en valor la funció pública, la situació dels eventuals, la destinació de les transferències als comuns, la política de residus, la potenciació del medi ambient, la sostenibilitat o la salut de les persones i de la qualitat de vida de tots els nostres ciutadans.

I per començar ja a entrar en detalls començarem tractant la que és la major preocupació dels nostres ciutadans que no és altra que les pensions, les prestacions i la gestió de la CASS i del fons de reserva de jubilació.

El passat (i contínuament referit debat de polítiques socials) va deixar ben clarament l'efecte de les modificacions que DA va introduir la passada legislatura (amb els vots de SDP) tant en relació a les pensions de jubilació, invalidesa, prestacions per malalts de llarga durada i altres com a les prestacions socials. Van quedar demostrades les retallades en pensions baixes i en prestacions a malalts de llarga durada d'una mitjana d'entre el 20 al 25%. Per no parlar de la situació de les pensions d'invalidesa en el nostre país.

Unes modificacions que han establert nivells de pensions i prestacions socials en nivells inadmissibles i per sota de la dignitat mínima demanada. No poden haver-hi pensions tan baixes; de cap tipus ni pensions de jubilació, ni pensions d'invalidesa ni de cap altre.

Ni el salari mínim es pot situar per sota del que ens reclama el Consell d'Europa. Ni està justificat que no s'hagi elabori l'estudi que demana el Consell d'Europa en relació al cost de la vida per determinar en quin percentatge del salari mitjà cal establir el salari mínim.

No podem compartir doncs la política pressupostària d'un Govern que dóna l'esquena a persones que han treballat tota una vida o que es troben ja sigui per malaltia o accident en una circumstància d'incapacitat laboral o una invalidesa; o també a aquells que no tenen uns ingressos mínims per viure dignament.

Ja sé que això no els preocupa gaire, ja que segurament es poden permetre el "luxe" de tirar endavant aquestes mesures injustes. Això només és possible per la poca incidència electoral que aquest fet té; moltes de les persones que es veuen més directament afectades segurament no voten, alguns perquè no poden i altres perquè fan part d'aquell grup que (malauradament) pensa que mai res no canvia. De fet, vostès, amb encara no els vots del 8% del total de la població, tenen majoria absoluta al Consell General. I per tant el descontentament d'àmplies bosses, de sectors i de col·lectius de la societat sembla que els té ben poc preocupats.

I no crec sincerament que vulguin treballar per augmentar la representativitat d'aquest Consell General. Sincerament ho dubtem molt. En tindrem ocasió de parlar-ne en el que resta de legislatura amb diferents iniciatives que promourem en relació a l'accés a la nacionalitat, al sistema electoral i a la doble nacionalitat. Ja veurem quin serà el seu posicionament.

Perquè no en van tenir prou amb les modificacions de la passada legislatura sinó que ara en l'articulat del projecte de Llei del pressupost s'inclouen (mig d'amagat) unes noves retallades brutals en l'àmbit social. Uns canvis injustificats en el barem per accedir a ajudes socials que comporten reduccions de fins a 6,6 vegades els criteris actualment vigents.

Tenir 17.878 euros en un compte bancari serà a partir de l'aprovació d'aquest pressupost (si no es modifica en comissió) motiu suficient per no tenir dret a ajudes socials.

Per tant es confirma aquella política seva consistent en, primer, arruïnem les persones, després els seus familiars. I, finalment, si s'escau ja es tindrà dret a prestacions socials.

Una mesura amb què volen excloure la "classe mitjana" de qualsevol prestació social.

És certament preocupant tenir al capdavant de les polítiques socials un ministre amb tanta manca de sensibilitat; que exclou la gent de menys renda i la "classe mitjana" de tota ajuda i dret social (cal recordar que la pensió complementària de jubilació o la d'incapacitat es consideren ajudes socials) o que afirma sense cap mena de recança que un nét que guanya 2.000 euros ha d'ajudar a pagar el complement de pensió del seu avi que el seu país no li vol pagar.

Sembla que la generació de situacions injustes i insostenibles no tenen aturada amb el senyor Espot al davant de les polítiques socials; unes polítiques que els proposem potser rebatejar com a polítiques de caritat. On queden, doncs, els drets socials?

I tot això a més enmig d'uns pressupostos amb inversions faraòniques (almenys 3 grans edificis projectats), estudis i assessorament tècnics per arreu, uns 13 milions d'euros en total de tots els pressupostos a tràmit, inversions de nou extensives en xarxa viària (aquest cop lleugerament per sota dels 20 milions). I un llarg etcètera d'alegries, grandeses pressupostàries i amb l'oficina de col·locació a tota marxa: FEDA, STA, CTRASA, AREB, SAAS,...

Els tornaré a posar el mateix exemple que vaig posar amb motiu del debat de polítiques socials. El que estan fent vostès seria el mateix que es faria en una família o es diu que no hi ha prou diners per iogurts o per pagar tots els medicaments a l'avi, però tot això amb una botella de vi del bo a damunt de la taula.

Hem presentat dues esmenes per eliminar les modificacions introduïdes en la llei de serveis socials via l'articulat de la Llei del pressupost. Reitero, una manera covarda i altament irrespectuosa de fer una modificació d'aquesta envergadura i que explicarem en els propers dies a tots els col·lectius afectats. També hem presentat esmenes destinades a l'increment de partides destinades al finançament dels complements no contributius de les pensions i altres prestacions de caràcter social.

Perquè no es pot construir una societat moderna i avançada només sobre la base d'una gran i costosíssima xarxa viària o amb equipaments emblemàtics. Si més no per nosaltres només pot parlar de ser una societat moderna i avançada només quan:

- Es tracta bé i dignament la gent gran i se'ls garanteix uns ingressos mínims.

- Es garanteixen els recursos per una vida digna a les persones malaltes i/o accidentades.

- La que prioritza les seves actuacions i els recursos per a les persones amb algun tipus de disfunció.

I suposo que avui ens inundaran de nou amb dades macroeconòmiques per desviar l'atenció; parlin de la situació particular de qui ha de viure perquè està jubilat, malalt o amb alguna disfunció amb 600, 700, 800 euros al mes; vostès podrien viure dignament?

També en relació a les pensions ens preocupa la gestió que s'està fent dels Fons de Reserva de Jubilació i en aquest sentit hem presentat vuit esmenes amb l'objectiu de reduir de forma significativa el volum de despesa excessiu i abusiu que es carrega sobre l'ens. Els canvis proposats fan referència de forma destacada a les comissions que cobren les entitats financeres que gestionen el fons de reserva i als treballs d'assessoraments i d'estudis. La més rellevant i que té més impacte és l'esmena que proposa reduir per al 2016 el pagament de gairebé quatre milions d'euros a les entitats gestores que a més a més s'incrementen en un 7% respecte a l'any passat.

Ens sembla un volum de despesa altíssim, que segueix mancant de justificació i explicacions i molt més encara quan el fons està obtenint uns nivells de rendibilitat baixos que gairebé es veuen molt minvats amb les comissions pagades i per les altres despeses que s'imputen al fons de reserva.

En global les esmenes presentades suposen un estalvi d'uns 1,8 milions d'euros per al fons de reserva de pensions, Cal recordar que, en crear l'entitat, es va dir que no hauria de generar més despesa en relació a la que hi havia fins llavors i es defensava una suposada professionalització del servei i de la gestió.

També qüestionem novament les despeses d'inversió que es carreguen en el compte del fons de reserva, que manquen de la informació mínima que es pot exigir vistos els imports i que es tracta d'unes obres en algun cas que ja eren pressupostades l'any passat. S'ha disparat la previsió? Quan aquestes inversions van a càrrec dels fons de reserva de jubilació i la gestió hauria de ser-ne especialment curosa.

Un nou element que marca la diferència entre les seves prioritats i les nostres es mostra amb les esmenes que hem realitzat per incrementar la inversió al SAAS en aproximadament 0,8 milions d'euros a canvi de controlar la despesa de funcionament. Encara que, més que despesa de funcionament, en aquest punt podríem parlar més aviat de veritable desgavell, descontrol, irregularitats i actuacions molt més que denunciables.

Crec que és de justícia destacar en aquest punt el seguiment, el treball, l'anàlisi dels informes de la intervenció i del Tribunal de Comptes fets per la companya Rosa Gili i la tasca de denúncia i de control parlamentari sense la qual vostès no haurien mogut fitxa. Bé, de fet, tot i les evidències les decisions inajornables sembla que estan encara per arribar i tenen molta i molta feina per endreçar el descontrol de gestió que vostès han permès en la sanitat del país.

Tornant al SAAS, novament la lectura del seu pressupost exposa de molt clara i directa la necessitat d'inversions existents i s'afirma, fins i tot, que aquesta podria "afectar a la qualitat assistencial". Una afirmació senyors del Govern que a nosaltres ens preocupa enormement però que pel que sembla a vostès no ho fa; ens agradaria que algú ens ho expliqués. En contrapartida vostès segueixen prioritzant inversions i més inversions en trams de via publica en lloc de fer-ho per exemple en el bé més preuat com ha de ser la salut dels ciutadans.

Perquè s'inverteixen novament prop de 20 milions en via pública i actuacions referides i només 1 milió en equipaments mèdics?

El model d'inversions del Govern de DA ha estat centrat en els darrers anys i ho continua fent en infraestructures viàries, sovint amb actuacions segurament massa fastuoses i també sovint amb actuacions reiterades (fins i tot amb poc espai de temps) sobre els mateixos trams de carretera. Aquesta ha estat la seva aposta en aquella voluntat d'injectar inversió des de l'executiu per tal promoure l'activitat econòmica. Ens ha semblat sempre un model equivocat, ja que finalment l'efecte multiplicador d'aquestes actuacions (aquí i arreu) és força inferior al d'altres tipus d'inversions.

I un any més lamentem l'absoluta falta de creativitat, la incapacitat d'innovació de les polítiques d'inversió, la manca de valentia (el recurs de la xarxa viària i els edificis és fàcil i, si se'm permet, més aviat caduc) i l'absència, doncs, d'apostes per projectes innovadors en tots els àmbits ja siguin social, mediambiental, tecnològic.

En contrapartida a la seva Andorra de ciment, d'asfalt, d'obres a la via pública (tot plegat bastant gris), poc creativa, poc solidària, gens innovadora, proposem posar-hi una mica més de color (si els membres del grup parlamentari així ho volen considerar en comissió); posar-hi altres colors; verd, blau, també una mica de vermell i destinar algunes de les partides a projectes: que mirin cap endavant, que projectin una Andorra més engrescadora, més sostenible, també més solidària.

Per exemple a per a l'estudi per a la creació d'un parc tecnològic d'empreses.

Inversió en energies renovables.

Inversions per posar en valor el medi ambient.

Creació de carrils per circulació amb bicicleta en diferents infraestructures viàries.

Inversions per reduir les barreres arquitectòniques actualment existents.

I també a la creació d'un projecte que entenem més prioritari com és la planta de compostatge de matèria orgànica. Andorra s'ha de dirigir cap a una política mediambiental de reciclatge de la matèria orgànica i en general cap a una política diferent en la gestió dels residus. Mentre vostès aposten per la crema intensiva de residus (els nostres i els forans pel que sembla), per un model de forn que necessita un volum de brossa elevat, en canvi, tenen paralitzades fórmules de gestió de residus més sostenibles començant des del reciclatge i passant pel compostatge.

No tornarem a parlar avui de l'ús intensiu de recursos de les parapúbliques per reduir el dèficit; només volem apuntar en aquest punt les esmenes introduïdes amb la voluntat tant d'incrementar la inversió informàtica i en equipament a Andorra Telecom per millorar la qualitat de servei. I el mateix amb FEDA amb el sentit d'incrementar les inversions per apostar per les energies renovables.

Aquest any es tramita per primer cop juntament amb la resta de pressupostos el pressupost de l'AREB. D'entrada suposa una gran decepció pel fet de que la memòria no explica pràcticament res; no queda clar el pla de retorn del préstec del Govern a l'AREB, no queda clar com s'amortitzaran els més de 19 milions que l'AREB deu. Només queda clar l'augment descontrolat de la despesa tant de personal, com d'assessoraments i altres. És un pressupost que haurem d'estudiar i se'ns haurà d'explicar molt bé abans del debat final.

El concepte de servei públic també marca una diferència entre vostès i nosaltres. En aquest sentit i en coherència amb plantejaments que ja portem temps efectuant hem fet dues esmenes.

La primera per restablir la figura del funcionari en l'administració general; una qüestió que és veritable rellevant i troncal. Després de dos anys des de l'aplicació de la Llei del Pla de pensions de la Funció Pública han quedat en evidència les conseqüències d'haver alterat l'estructura de la Funció Pública andorrana, havent-ne afectat un dels pilars essencials com és la desaparició de la figura del funcionari. Les places a l'administració perden atractiu i així es veu plasmat en les dificultats per trobar personal qualificat andorrà, per exemple al departament d'Estadística de Govern.

A més, considerem lesiu per l'interès general de tots els ciutadans que ministeris sensibles per la seva rellevància i confidencialitat, per les actuacions que si escau cal realitzar no siguin administrats per funcionaris.

I en segon lloc volem recordar la defensa que hem efectuat en el sentit de regularitzar el personal eventual de l'administració i en aquest sentit les nombroses demandes d'informació i preguntes realitzades, en aquest cas pel company Gerard Alís. Celebrem que per exemple a la CASS es prevegi aquest regularització tan demanada pel company conseller.

En canvi en l'administració general continua havent-hi molta eventualitat per exemple en un cos com el d'educació i en molts d'altres. En aquest sentit proposem reduir a la meitat la contractació d'agents de l'Administració de caràcter eventual per obra o serveis.

I finalment la qüestió de les transferències.

No repetiré els arguments exposats ja dimarts sobre els que ens reiterem; tan sols una reflexió i una explicació d'una esmena que proposem quant a la destinació de les transferències. Quant a la reflexió només un breu comentari en relació a quin sentit (polític) té o com es pot explicar fer una previsió per la qual no es tenen els vots per tirar-la endavant i no haver fet ni una, ni tant sols, una aproximació a qui la pot votar (ja sigui el grup liberal o nosaltres).

De veritat necessitem que ens ho expliqui.

I quant a les esmenes al pressupost penso que és important explicar la que proposem en relació a la destinació de les transferències. Pensem important tornar a introduir uns barems quant a la destinació d'aquestes transferències com havia estat sempre fixat fins a finals de l'any 2015 que van ser suprimits.

En aquell moment el 80% de la transferència havia de destinar-se a inversió o reducció de l'endeutament i 20% a activitats culturals i esportives. Pensem que cal restablir una destinació de les mateixes. La nostra proposta és que es aquestes es destinin de la següent forma.

En un 25% al finançament de despeses d'inversió a realitzar a les parròquies corresponents.

En un 15% per a les despeses d'activitats esportives, culturals i socials.

En un 10% a despeses destinades a despeses de manteniment del territori no urbà o polítiques destinades a l'aprofitament de recursos naturals o polítiques destinades a reduir l'emissió de gasos amb efecte hivernacle.

I en un 10% a treballs de manteniment i millora de xarxes bàsiques de serveis sempre d'acord amb la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns.

I també establim que els comuns hauran de retornar al Govern l'import de les transferències rebudes amb caràcter finalista que no s'hagin destinat a la finalitat prevista en l'apartat anterior.

La resta de les transferències rebudes (corresponents a un 40% del total) es podran destinar al finançament d'altres despeses generades per a l'exercici de les seves competències i també a la reducció de l'endeutament.

Per tant pensem important explicar aquesta proposta i dir de passada que no compartim alguns dels discursos exposats dimarts des de files demòcrates com si aquest diferencial de transferència als comuns fossin uns diners pràcticament malbaratats.

Proposem establir percentatges de destinació a projectes d'inversió, mediambientals, socials i de xarxes també coneixedors que part del sanejament comunal ha anat a càrrec d'una reducció molt dràstica de les inversions fetes per ells. Així com un retorn al Govern de la part de transferència finalista (aquest 60%) en cas de no destinar-se al que es pugui fixar legalment.

Per tot plegat, les diferències entre el pressupost de DA i les nostres propostes em sembla que són prou rellevants. Ens sembla a més que el projecte no dóna solució als problemes reals del país; i en especial a la necessitat de reactivació i diversificació econòmica, a l'atenció que mereixen els col·lectius amb majos dificultats, a la sostenibilitat, a la concepció del servei públic.