El Consell General ha aprovat aquest divendres les noves lleis de transferències i competències dels comuns, una reforma que ha acabat tirant endavant gràcies al fet que, malgrat els dubtes sobre la seva adequació a la Carta Magna, el grup liberal ha donat els vots necessaris per superar el tràmit. Des del Partit Socialdemòcrata (PS), que s’ha posicionat en contra del primer text i s’ha abstingut amb el segon, s’ha criticat especialment el model escollit per a la distribució dels 55 milions anuals que haurà de repartir el Govern entre les corporacions locals i el fet que perjudica seriosament parròquies com Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella. Durant el debat, des de Liberals d’Andorra (Ld’A) s’ha proposat que, per esvair els dubtes existents sobre els dos textos, s’acabi demanant que siguin analitzats pel Tribunal Constitucional (TC), proposta el conseller general socialdemòcrata Pere López ha acceptat. Per tant, totes dues lleis es portaran a l’organisme judicial perquè dirimeixi si segueixen els preceptes de la Constitució.
Al llarg d’un llarg i dens debat, des de la bancada del PS López ha reiterat els arguments en contra d’una “reforma molt important, que afecta l’eficàcia, la qualitat dels serveis que s’ofereixen als ciutadans i l’equilibri territorial”. Especialment crític s’ha mostrat amb el model impulsat per DA, amb el suport del grup liberal, per al repartiment de les transferències que, ha remarcat, “està destinat a afavorir algunes parròquies en diferència de les altres”. Novament, per al conseller general socialdemòcrata, des del Govern i des del grup demòcrata “no s’ha explicat el perquè” d’aquest repartiment. “S’ha fet un càlcul de les necessitats reals dels comuns o simplement s’ha volgut mantenir el sistema?”, ha preguntat.
En contraposició, el parlamentari del PS ha defensat la proposta de la formació, que donava més importància al criteri de població i establia un altre en relació a les xarxes de serveis. “El nostre model existeix; no és electoralista i és equitatiu”, ha afirmat, a la vegada que ha lamentat que el cap de Govern, Toni Martí, tanqués qualsevol opció de negociació en el moment que el grup liberal li va comunicar el seu suport. “Quan tenia els seus vots, es va aixecar de la taula; hi havia marge de maniobra per consensos més amplis i per no deixar fora dos comuns [Andorra la Vella i Sant Julià]”, ha manifestat.
En aquest sentit, ha lamentat que els ciutadans d’aquestes dues parròquies, i també d’Escaldes, surten netament perjudicats pel model demòcrata quan, en canvi, a altres, com ara Canillo, la seva població suporta una menor pressió fiscal, aprofitant que amb les transferències es cobriran els diners que no arriben per aquest concepte. “Com expliquen que hi hagi ciutadans que paguin menys impostos i que rebin menys transferències”, ha preguntat, també sense obtenir resposta.
Durant el llarg debat, i aprofitant les diferents reserves d’esmenes presentades, López ha desgranat altres punts de la llei de transferències que el PS no comparteix. És el cas, per exemple, que es fixi cap import de les transferències que s’hagi de destinar obligatòriament a realitzar inversions o que un dels criteris per al repartiment sigui el compliment de diferents compromisos per part dels comuns. Sobre aquest darrer punt ha recordat els estudis jurídics encarregats per Sant Julià i que posarien en dubte la seva adequació a la Constitució. “Que es pugui penalitzar o premiar a alguns comuns pot portar problemes d’interpretació i aplicació”, ha posat en relleu, per després mantenir que “els informes jurídics de Govern passen de puntetes sobre aquests punts de la llei”.
Justament, sobre aquest risc d’inconstitucionalitat –que també afecta punts de la nova llei de competències-, López ha acceptat la proposta feta pels liberals. En concret, s’ha mostrat disposat al fet que els tres consellers generals del PS amb parlamentaris d’altres grups demanin als Coprínceps que, abans de ratificar les lleis, sol·licitin un dictamen previ al Tribunal Constitucional, document que hauria d’esvair definitivament els dubtes sorgits les darreres setmanes.
En global, López ha indicat que “la reforma tenia dos objectius: fixar en 55 milions les transferències però mantenir els actuals imports transferits”. En aquest sentit, tal com ha quedat reflectit en la votació article per article del text, el PS veu bé la xifra global acordada, però no pas la forma com es distribuirà entre els comuns. “Aquest model arbitrari, hereu del de l’any 1993, no es pot justificar”, ha lamentat.
La llei de competències
Sobre la llei de competències, López ha lamentat que és un nou exemple del tarannà de DA: “voler fer-nos creure en un reformisme que, en realitat, no existeix”. I és que, a l’entendre del PS el canvi que permetrà que Govern pugui disposar de terrenys comunals per a la realització d’infraestructures d’interès nacional –també qüestionat en l’informe jurídic esgrimit des de Sant Julià- “és, gairebé, l’única gran reforma de la llei”. El conseller general socialdemòcrata ha lamentat que en molts altres punts “no s’ha volgut entrar i persisteixen en la duplicitat de competències”. Al seu entendre, “s’ha perdut una ocasió única per estructurar de forma adequada les competències comunals”. Per això, a l’hora de votar, s’ha optat per l’abstenció, tot i valorar que algunes de les aportacions fetes pel PS en la taula tripartida, com la d’incloure el registre de la propietat o la de l’impuls dels parcs naturals des de l’executiu, s’hagi inclòs en el text.
Via reserves d’esmena, els consellers socialdemòcrates han volgut defensar que, al seu entendre, Govern s’ha de fer càrrec de la protecció del patrimoni cultural, de la recollida de residus i de la gestió de les escoles bressol. En el primer cas, López ha posat en relleu que l’actual situació, que ha qualificat de “competència mixta” el que acaba passant és que “entre uns i altres, la feina queda per fer”. Sobre la recollida de residus, ha argumentat que “en un país petit la política de gestió pot ser única i seria més eficient” i ha lamentat els resultats de l’actual política. Per últim sobre les escoles bressol ha argumentat que “seria més econòmic fer aquest servei a nivell nacional” i ha volgut posar l’exemple del servei d’atenció domiciliària, aquest sí, traspassat pels comuns a l’executiu.
Les reserves d’esmena, però, han estat refusades. En la votació de la llei apartat per apartat, el PS ha optat per abstenir-se tant en aquests punts com en aquells que l’informe jurídic encarregat per Sant Julià ha assenyalat per la possibilitat que siguin inconstitucionals.
Altres punts de la sessió
A banda de la reforma comunal, la sessió de Consell General també ha servit per aprovar dos textos més: la llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i el conveni relatiu a la lluita contra la discriminació en l’àmbit de l’ensenyament. En la votació d’aquest segon punt, el PS ha optat per abstenir-se pel fet que el document, dels anys seixanta, conté, a l’entendre de la formació, disposicions “obsoletes i fora de lloc en el context de la societat actual”, com ha explicat la parlamentària Rosa Gili.
La consellera general del PS ha posat com a exemple el fet que el document parli d’escoles segregades per sexe o que, per exemple, l’Estat “estarà obligat a garantir l’ensenyament de religió si els pares ho demanen” quan Andorra “ha de ser un Estat laic i que cada ciutadà pugui escollir la seva confessió”.
El Consell també ha aprovat la llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, text que ha rebut el suport unànime de tot el ple. Des del PS, Gerard Alís ha destacat que aquesta legislació és similar a la que ja existeix a altres països i que “ens sembla necessària” per assegurar la competitivitat de les empreses andorranes. El parlamentari ha volgut destacar que “el treball en comissió ha permès millorar el text i solucionar aspectes que generaven dubtes”, en especial la seva entrada en vigor, que originàriament podia presentar problemes de constitucionalitat.
