Partit Socialdemòcrata

secrets d'Estat

El país dels secrets

Crea: 09/23/2016 - 10:56
Al juny de 1972 Josep Pla va fer un viatge a Andorra; en el posterior recull de viatger Un petit món del Pirineu deia (pàgina 597-598): "Els andorrans autèntics són pocs. Sis mil cinc-cents? (..) Vigilen el que passa davant els seus ulls, en tots els aspectes de la vida andorrana i no callen mai".
 
Potser la visió de Pla era massa dolça i obviava la freqüent situació del que "NO passa davant els ulls"perquè els cacics de torn es preocupaven d’amagar-ho.
 
Per fer callar els loquaços andorrans "autèntics", en l’anterior legislatura DA va aprovar la llei mordassa; per evitar que passin davant els seus ulls els temes importants, el grup parlamentari demòcrata ha presentat una proposició de llei que, en el seu article 10, deixa en mans del poder executiu la facultat d’amagar informació.
 
En l’època dels Papers de Panamà, de WikiLeaks i de la llista Falciani veure que alguns electes polítics consagren els seus esforços a reglamentar (fomentar?) l’opacitat i fer callar la ciutadania pot cridar a una benvolent indulgència.
 
Tanmateix no cal menystenir l’adversari, ni la seva capacitat –que ara serà legal– d’aprofitar-se pels seus interessos de la "informació reservada" i a l’ensems de castigar els xerraires.
 
Umberto Eco va escriure al desembre del 2010 un parell d’articles sobre WikiLeaks, en els quals raonava sobre l’escàndol "aparent" de les revelacions de Julian Assange.
 
Eco el qualificava d’aparent perquè sobre el contingut de les notícies, WikiLeaks només va portar al discurs públic el que tots sabien, però que no passaven del nivell de xafardeig. En canvi Eco, remarcava que en l’àmbit de les formes WikiLeaks havia inaugurat una nova època històrica.
 
Intentaré traduir el més fidelment possible el que deia:  "Cap govern no podrà alimentar àmbits secrets, i no dic només EUA sinó ni tan sols San Marino o Mònaco  (potser se salvi només Andorra) si continua confiant les pròpies comunicacions i els seus arxius a Internet o altres formes de memòria electrònica".
 
La referència expressa d’Eco a l’excepcionalitat andorrana em va sorprendre. Com és que Eco coneixia tan bé el nostre país i l’habilitat dels governants i les classes hegemòniques per alimentar l’opacitat? Coneixia l’aversió de les autoritats en la utilització dels avançaments tecnològics, dels arxius electrònics? Tenia notícia que "el gabinet de crisi", creat per govern després de la famosa nota del FinCEN de març del 2015, es reunia a la terrassa d’una pizzeria?  Sabia alguna cosa dels procediments utilitzats pels nostres governants per fugir de les parets que escolten, dels pirates informàtics i dels telèfons punxats? Intentava ridiculitzar SOM i les freqüents caigudes i recaigudes d’Internet al nostre país?
 
Mai no podrem saber com el savi italià va descobrir el secret del país dels secrets.

Vela confia en “l’èxit de participació i de propostes” del proper congrés del PS

Crea: 02/01/2016 - 13:22
Vela, a la dreta, durant l'entrevista a RNA (RTVA)
La secretària d’organització del Partit Socialdemòcrata (PS), Susanna Vela, s’ha mostrat confiada que el congrés que prepara la formació de cara a la tardor suposarà un impuls important. “Treballem perquè sigui un èxit de participació i de propostes”, ha assegurat. Malgrat això, ha advertit que la idea implica fer cap “redefinició ideològica”. 
 
Vela ha estat entrevistada aquest dilluns al programa ‘Ara i aquí’ de Ràdio Nacional d’Andorra. La dirigent socialdemòcrata ha deixat clar que la cita que ja s’està preparant “serà important”. A banda de les propostes que es puguin debatre, el partit també es marca el repte de “mirar de quina forma podem ser més àgils per donar resposta a les necessitats de la societat” al mateix temps que ha assumit que “hem d’arribar a la ciutadania i saber en què estem fallant”. A l’hora de valorar els motius de l’elevada abstenció de les passades comunals, la secretària d’organització del PS ha argumentat que “una part és de gent que no està satisfeta ni amb els partits ni amb el sistema”. 
 
Ja centrada en temes d’actualitat, Vela ha valorat la proposta dels Liberals d’elaborar una llei per regular els secrets d’Estat. I no ha amagat que la direcció de la iniciativa no li acaba de fer el pes. “Jo aposto per la transparència, per l’accés a la informació. És més important regular-ho i, ja a dins de la llei, parlar de les excepcions”, ha argumentat. Al seu entendre, el text proposat per LdA no és la forma correcta de reaccionar a “l’incompliment del reglament del Consell General” que està fent Govern a l’hora de no facilitar informació sobre el cas BPA. “La informació s’ha de poder reclamar per altres vies”, ha apuntat. 
 

Informació versus regular els secrets d’Estat

Crea: 01/27/2016 - 11:15
L’afer BPA està tenint tot un seguit d’efectes, més enllà dels econòmics i socials, en l’àmbit de la informació i el seu accés.
 
El darrer és la proposició de llei que regula la informació reservada d’Estat que Liberals d’Andorra vol fer entrar al Consell General i que ara ha fet arribar a la resta de grups parlamentaris per a la seva valoració.
 
L’accés dels ciutadans a la informació fa temps que té la consideració de dret essencial i bàsic en tota societat democràtica. És obligació dels poders públics potenciar aquest dret, entenent-lo com un mitjà per assolir unes societats més lliures, amb ciutadanes i ciutadans més responsables i més implicats en els afers col·lectius, així com unes institucions públiques més transparents i properes a la gent.
 
En un context d’Estat democràtic i de dret, els poders públics han de donar compte a la ciutadania de la seva activitat i de la gestió dels recursos públics. El poble ha de conèixer les dades i la informació de què disposen les administracions ja que aquestes són determinants per valorar les actuacions públiques i garantir un exercici del poder responsable. Així doncs, els principis de transparència, accés a la informació i el bon govern són fonamentals, ja que permeten avaluar la qualitat democràtica del funcionament de les administracions. 
 
Els poders públics han de donar resposta a la demanda social que cada cop exigeix una major transparència sobre el seu funcionament i els processos de presa de decisió, incloent també el reconeixement d’un dret d’accés ampli a la documentació i informació, així com una major participació en la presa de decisions. Es considera també que, a més de respondre a les demandes individuals d’accés, com ara sembla plantejar Ld’A (per a consellers generals), les autoritats s’han de comprometre a posar en pràctica polítiques actives de comunicació fonamentades en la voluntat de posar a disposició del públic qualsevol informació considerada útil en el marc d’una societat democràtica transparent.
 
A Andorra estem molt lluny, massa, d’aquests principis. Han passat més de vint anys des de l’aprovació de la Constitució i cal desplegar molts dels seus títols, entre els quals, l’accés a la informació. El text constitucional regula, de forma genèrica, la comunicació i la informació, i al mateix temps limita aquests drets, quan intenta garantir i salvaguardar el dret a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge.
 
Ara, en lloc de desenvolupar aquest dret i ampliar i millorar la normativa avui existent, que s’ha manifestat clarament insuficient (Codi de l’Administració, 1989, per exemple), es planteja regular els secrets de l’Estat.
 
En un Estat democràtic, la norma ha de ser l'accés a la informació i la transparència i l'excepció, el secret i la denegació d’accés, amb caràcter limitat i ben justificats.
 
Ld’A presenten un text de tretze articles, de senzilla aplicació i tres disposicions finals. Potser no calia una llei amb cent vuitanta-tres articles com és el cas de la Llei sobre l’accés als documents dels organismes públics i la protecció de les dades personals, del Govern del Quebec –darrera versió del 2015–, però que amb aquests pocs articles es ventili un dret essencial i bàsic en tota societat democràtica com és l’accés a la informació pública és, com a mínim, temerari.
 
En lloc d’aquest text ens hauria agradat trobar-nos amb un d’inspirat en la Convenció del Consell d’Europa sobre accés als documents oficials, del 2009, http://www.coe.int/fr/web/conventions/full-list/-/conventions/treaty/205 i en les recomanacions del Consell d’Europa sobre comunicació dels arxius i accés als documents públics Re(2000)13 i Rec(2002)2. Normes i principis tots ells que bé podríem haver signat i integrat al nostre ordenament jurídic perquè Andorra és, des del 1994, membre del Consell d’Europa.
 
D’aquesta forma la proposta hauria pogut incloure també el vessant de la transparència, la de respondre a les demandes d’informació. Aspecte que requereix, per part de les administracions, un sistema estructurat d’accés a la informació pública, capaç de respondre amb celeritat i transparència. Per fer-ho és necessari un sistema de gestió documental per assegurar, d'una banda, una administració pública transparent i democràtica al servei dels administrats, i d'altra assegurar un patrimoni documental íntegre i de qualitat que permeti assegurar la memòria nacional, Reglament de l'organització i el funcionament del Sistema d'Arxius i de l'Àrea d'Arxius del Govern d'Andorra, 2005.
 
Ens hauria també agradat que el text hagués tingut en compte, tot ampliant els seus àmbits d’actuació, el Reglament organitzatiu de la Comissió d’Accés i Avaluació de la Documentació, del nou de setembre del 2015, ja que aquest és l’òrgan que proposarà al Govern els criteris generals d’accés als documents produïts per l’Administració general i elaborarà les taules d’accés documental que determinin els criteris d’accés als documents.
 
Davant d’un assumpte tan transcendent cal demanar que fem, entre tots, l’esforç d’adoptar una legislació en matèria d’accés i dotar-nos d’una norma fonamentada en els principis comuns conformes als valors democràtics. Exigir a les nostres administracions comptar amb uns portals de transparència necessaris per garantir un exercici del poder públic responsable. I treballar per tenir una normativa coherent i lògica per facilitar l'accés als documents amb les limitacions, les necessàries en una societat democràtica i proporcionals a l'objectiu de protegir. 

El PS no emprendrà accions legals pels sous però demana rectificar

Crea: 01/21/2016 - 11:05
David Rios, durant una roda de premsa
El Partit Socialdemòcrata (PS) no emprendrà accions legals contra la modificació de les retribucions dels càrrecs electes del Comú d’Encamp (que ha comportat l’increment d’un 7,2% del salari dels cònsols però una reducció d’un 14% del dels consellers de l’oposició). El que sí que demana la formació és que la corporació compleixi les ordinacions, un fet que no ha succeït, ja que tal com assenyalen, la que regula l’organització i funcionament dels comuns recull que els sous s’han de fixar en el moment de l’aprovació del pressupost. 
 
El primer secretari del PS, David Rios, va explicar que s’ha descartat portar aquest tema a la justícia perquè els arguments són “febles” per tal que tinguin èxit al mateix temps que va remarcar que només s’ha de judicialitzar la política per una “qüestió superior” però no si es pot esmenar fàcilment. 
 
Al mateix temps, Rios va destacar que la rebaixa del 14% en la retribució de l’oposició del Comú d’Encamp és una mostra més que les minories comunals no estan prou valorades tot i que són una garantia democràtica del bon funcionament de les institucions a banda de la tasca de control que exerceixen i les aportacions que fan. El primer secretari de la formació va destacar que a diferència del Consell General, on el reglament afavoreix que les decisions que s’hi adopten estiguin acordades entre els diferents grups, als comuns l’ordinació atorga a l’oposició un paper testimonial (no poden pactar calendaris, l’ordre del dia, els salaris ni fer esmenes i, a més, la documentació es rep 72 hores abans del consell de comú sense possibilitat de demanar pròrrogues, entre altres aspectes). Per això, el primer secretari del Partit Socialdemòcrata va apel·lar a les majories a tenir un tarannà de treball conjunt, tal com succeeix al parlament, un fet que permetria aprofitar la tasca que porta a terme l’oposició, afavoriria la transparència i milloraria el funcionament dels comuns i, en definitiva, la democràcia.
 
Oberts a negociar la llei d’informació reservada
La proposició de llei de regulació d’informació reservada d’Estat, que regula els casos de confidencialitat, elaborada per Liberals d’Andorra (LdA) no acaba de satisfer el PS tot i que encara ha d’analitzar-ne en profunditat el contingut. En aquest sentit, el primer secretari de la formació va afirmar que “sorprèn” que es faci una proposta de llei de secret de la informació quan a tot arreu s’està evolucionant vers la transparència. La formació assenyala que hi ha algun punt del primer esborrany elaborat pels liberals que “grinyola” però tot i així va expressar la voluntat de negociar amb LdA per arribar a un acord per tramitar la proposició de llei conjuntament.

El PS demana canvis per millorar la “democràcia comunal”

Crea: 01/21/2016 - 10:59
David Rios, durant la roda de premsa (ANA)
El primer secretari del Partit Socialdemòcrata, David Rios, ha demanat aquest dimecres canvis en el funcionament dels comuns per assumir alguns punts del funcionament del Consell General que afavoreixin una major participació de la minoria en la “democràcia comunal”. Rios considera que el tarannà del Consell General fa que moltes de les decisions siguin acordades entre els diferents grups però que el Reglament d’organització i funcionament dels comuns no és tan equitatiu. “Si hi hagués la voluntat, moltes d’aquestes qüestions es podrien pactar”, ha afegit Rios.
 
Es refereix, per exemple, als calendaris de les sessions, els ordres del dia, la tramitació de preguntes, la documentació dels punts de les sessions dels consells de comú, l’ús dels espais, les esmenes, etc. “Si traslladéssim el funcionament del Consell General als comuns entenc que la democràcia comunal milloraria moltíssim, hi hauria molta més transparència”, ha insistit Rios. De la mateixa manera ha criticat que no hi hagi un estament similar a la junta de president que reculli l’opinió de tots els grups, ja que les reunions de cònsols, per exemple, només inclou l’opinió de les majories.
 
El PS no emprendrà finalment accions legals per l’afer dels sous a Encamp
 
Un altre dels punts que es podrien millorar, segons el PS, en el funcionament dels comuns seria que es pactés els salaris dels consellers i que els partits de la minoria tinguessin una dotació econòmica. La qüestió es debat després de l’afer dels sous dels càrrecs electes d’Encamp. En aquest sentit, el PS ha descartat finalment emprendre accions legals, perquè els possibles arguments “són febles per presentar una al·legació que tingui èxit” i “judicialitzar la política ha de ser per una raó superior”.
 
En aquest sentit, però, han volgut deixar clar que la decisió es tracta d’una “modificació encoberta” del pressupost i que, tal com preveu l’Ordinació de modificació del reglament d’organització i funcionament dels comuns, els canvis de les retribucions s’han de fer coincidir amb les aprovacions del pressupost comunal.
 
Els socialdemòcrates creuen que hi ha “alguna qüestió que grinyola una mica” en la proposició de llei sobre els secrets d’ Estat
 
David Rios s’ha mostrat “sorprès” perquè els Liberals d’Andorra proposin una llei de regulació d’informació reservada d’Estat, ja que tothom està evolucionant cap a lleis que fomentin la transparència. De fet, la proposició es fa amb l’esperit que el Govern no pugui ser opac en determinades qüestions, però Rios ha insistit, sobre el text dels liberals, que “com a títol ja no ens agrada gens”. “Hi ha alguna qüestió que grinyola una mica”, ha afegit el primer secretari del PS, qui no ha volgut donar més detalls abans d’analitzar el text en detall.

El PS prescindeix al·legar per la redistribució salarial a Encamp

Crea: 01/21/2016 - 10:54
David Rios durant la roda de premsa
David Rios, primer secretari del PS, va anunciar ahir que la formació socialdemòcrata, finalment, no presentarà al·legacions contra la decissió del comú d’Encamp de redistribuir el salari dels membres de la corporació. Diumenge passat, durant la celebració de l’Escudella, el conseller encampadà, Pere Marsenyach, va afirmar que estaven estudiant emprendre accions legals per l’aprovació de les noves retribucions a la corporació. 
 
Finalment, un cop analitzada la situació, el PS va decidir no presentar cap acció jurídica per l’augment de sou dels cònsols i per la reducció d’un 14% del salari de la minoria.
 
Ríos va sostenir que, segons l’entendre de la formació, i seguint el reglament d’organització i funcionament del comú, aquest canvi hauria d’haver-se vehiculat a través d’una modificació del pressupost de la corporació. Tot i optar per no fer al·legacions, el dirigent socialdemòcrata sí que ha demanat a l’actual majoria que «procedeixi tal i com està fixat a l’ordinació». 
 
El secretari del PS va justificar la decisió de no presentar al·legacions i va argumentar que «judicialitzar la política ha de ser per una raó superior» i no pas per «una situació que es pot esmenar molt fàcilment»
 
Reivindicació de les minories/ Rios va aprofitar la seva compareixença per instar a les majories comunals a tenir «un tarannà més obert amb les minories». En aquest sentit, el dirigent de la formació va voler il·lustrar la seva afirmació fent una comparativa de la forma de procedir al Consell General i de com es podria traslladar als comuns el mateix modus operandi. El secretari va assegurar que copiar algunes de les formes que es fan servir a nivell parlamentari permetria «millorar la democràcia» i aprofitar més «la tasca» dels consellers a les oposicions. Una feina, la de les minories comunals, que «és essencial en la democràcia» va remarcar.
 
Per a Rios, el sentiment actual és que «la feina de les minories als comuns no està prou valorada» quan en canvi «són una garantia democràtica del bon funcionament de les institucions» perquè «fan tasques de control a la majoria, fan preguntes i, fins tot, en alguns casos, fan aportacions» va subratllar. 
 
També va recordar com al Consell General es pacten molts aspectes com ara els horaris de les comissions, el calendari de sessions o les dotacions pressupostàries de cada grup. Entre d’altres punts, també va exposar que la documentació als comuns es reparteix tot just 72 hores abans de la sessió del consell –fins i tot va destacar el cas d’Escaldes-Engordany on es fan reunions prèvies– circumstància ben diferent a la que es dóna al parlament.
 
«Si traslladéssim el seu funcionament [el del parlament], la democràcia comunal milloraria moltíssim, hi haurà molta més transparència i la majoria podria aprofitar el treball dels consellers de la minoria», va insistir el primer secretari del PS. Per tot plegat va reclamar que «els cònsols actuals agafin algunes d’aquestes idees», el que permetria «millorar el funcionament de les parròquies i donar un millor servei al ciutadà».
 
Llei de secrets d’estat/ D’altra banda, Rios va assegurar que, en certa manera, el va sorprendre la proposta de llei de secrets d’Estat que pretén impulsar el Grup Parlamentari Liberal. La bancada blava va enviar un esborrany de llei als altres grups parlamentaris com a eina per pal·liar la manca d’informació i la opacitat que mostra, segons ells, el Govern, especialment en el cas BPA. 
 
El secretari socialdemòcrata va insistir en què el va cridar l’atenció que els representants liberals presentin una proposició de llei de secrets d’Estat «quan tot el món està evolucionant cap a lleis vers la transparència i aquí, en canvi, proposen lleis que afavoreixen el secret» va assegurar. «Com a mínim, el títol que han triat ja no ens agrada gens. Una llei que afavoreixi la transparència estaria molt més bé» va puntualitzar. 
 
A més, Rios va deixar clar que «el grup està analitzant i estudiant la proposició de llei i ja aprofundirem i prendrem una decisió, però també hi ha alguns punts que ens grinyolen una mica» va culminar. 

Rios insta les majories comunals a tenir un tarannà més obert amb les oposicions

Crea: 01/20/2016 - 19:27
David Rios, a través de la càmara d'ATV, durant la roda de premsa
El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), David Rios, ha instat les majories actuals dels comuns a tenir un tarannà més obert amb les minories. En aquest sentit, el dirigent de la formació ha volgut posar l’exemple de com es funciona al Consell General i ha assegurat que copiar algunes de les formes emprades a nivell del parlament permetria “millorar la democràcia” i aprofitar més “la tasca” dels consellers a les oposicions.
 
Per a Rios, el sentiment actual és que “la feina de les minories als comuns no està prou valorada” quan en canvi “són una garantia democràtica del bon funcionament de les institucions” i ha volgut comparar com es treballa a Casa de la Vall amb la forma de procedir a les corporacions locals. Així ha recordat com al parlament es pacten molts aspectes com ara els horaris de les comissions, el calendari de sessions o les dotacions pressupostàries de cada grup. Entre d’altres punts, també ha posat sobre la taula el fet que la documentació als comuns es reparteix tot just 72 hores abans a la sessió del consell, circumstància ben diferent a la que es dóna al Consell General.
 
“Si traslladéssim el seu funcionament [el del parlament], la democràcia comunal milloraria moltíssim, hi haurà molta més transparència i la majoria podria aprofitar el treball dels consellers de la milloria”, ha explicat el primer secretari del PS. Per això, ha reclamat que “els cònsols actuals agafin algunes d’aquestes idees”, el que permetria “millorar el funcionament de les parròquies i donar un millor servei al ciutadà”. 
 
Rios també ha anunciat que, un cop analitzada la situació, el PS no presentarà cap acció jurídica a l’aprovació de les noves retribucions a Encamp, possibilitat avançada ara fa uns dies pel conseller Pere Marsenyach. El dirigent socialdemòcrata ha recordat que, a l’entendre de la formació, i seguint el reglament d’organització i funcionament del comú, aquest canvi hauria d’haver-se vehiculat a través d’una modificació del pressupost de la corporació. Tot i optar per no fer al·legacions, sí que s’ha demanat a l’actual majoria que “procedeixi tal i com està fixat a l’ordinació”. Rios ha justificat la decisió tot apuntant que “judicialitzar la política ha de ser per una raó superior” i no pas per “una situació que es pot esmenar molt fàcilment”. 
 
Durant la roda de premsa, els periodistes també han preguntat a Rios sobre la proposició de llei de secrets d’Estat anunciada pel grup liberal. El primer secretari del PS no ha tancat la porta a la possibilitat d’arribar a un acord per tramitar el text de forma conjunta tot i avisar que “hem d’aprofundir perquè hi ha algun punt que grinyola i que s’haurà de negociar si es vol fer una proposta conjunta”. Rios també ha mostrat certa sorpresa pel nom escollit per al text. “Es presenta una proposició de llei de secret d’informació quan tot el món evoluciona vers la transparència”, ha alertat.
 
Subscriure a RSS - secrets d'Estat