Aquestes reserves d'esmena busquen donar seguretat jurídica als ciutadans d'Andorra i als inversors que puguin venir.
Volen donar sortida a un problema que es troben algunes persones en no tenir informació fidedigna dels mateixos veïns d'un pla parcial.
Per això demanem que els propietaris tinguin l'obligació d'haver d'exhibir els títols de propietat o qualsevol altre document acreditatiu de la seva titularitat i declarar les situacions jurídiques que afectin les seves finques.
A fi d'obtenir la informació relativa als drets, càrregues, gravàmens que afectin totes les finques compreses en la unitat d'actuació per tal de redactar el pla parcial, demanem també que es pugui tenir accés al cadastre i als instruments públics notarials.
D'altra part, en l'última reserva d'esmena presentada, demanem al Govern l'elaboració d'un Registre de la Propietat nacional i la normativa necessària per al seu funcionament en un termini no superior a un any.
Demanem un registre de la propietat al qual tindria accés aquella persona amb un interès legítim prèvia petició escrita.
Malauradament les nostres esmenes es van rebutjar en comissió.
Senyors i senyores de DA, no tenir aquestes eines perjudica la seguretat jurídica dels de casa però també d'aquells que volen atraure via inversió estrangera.
D'altra part, fa uns dies estàvem aquí parlant de mesures per resoldre la crisi de l'habitatge. No tenir un registre de la propietat no permet saber el nombre exacte de pisos buits, molts d'ells no sabem ni de qui són...
A més, quan van treballar la llei de competències dels Comuns vostès van reconèixer la necessitat de crear un registre de la propietat.
Per què no ho fan llavors?
Fem les coses bé, senyors de DA. Fem les bé i solucionem els problemes que preocupen els nostres ciutadans.
Per aquesta raó plantegem avui de nou aquestes qüestions en el plenari d'aquesta sala i demanem un vot positiu a les nostres esmenes.
Reserves d’esmena 1, 2, 9, 10 i 11 (esmenes 7, 8, 42, 47 i 49 de l’informe del ponent-supressió art 1 i art 12- articles 10 i 115 de la Llei del Sòl)
Els tres consellers del PS hem presentat 12 reserves d'esmena tot i que algunes d'elles les defensarem de forma agrupada.
Plantejar reserves d'esmena és una eina que permet el reglament del Consell General per elevar qüestions, en sessió plenària, que han sigut tractades i descartades dins de la comissió legislativa que ha treballat el tema.
De manera general, no tenim per costum plantejar-ne tantes, ja que de fet dins del debat general sempre hem anat explicant les diferents qüestions rellevants.
Ara bé, veure el nostre temps d'intervenció més que reduït per les condicions que ens imposa ser 10 consellers generals dins d'un mateix grup parlamentari mixt, que compta amb 4 faccions polítiques diferents, accentua la necessitat i l'oportunitat de plantejar un nombre més important de reserves d'esmena.
Així, referent a aquesta primera agrupació de reserves d'esmena, busquem corregir algunes aportacions de la modificació del projecte de llei, ja que no les considerem necessàries i a més, pensem que podrien desvirtuar la voluntat inicial dels promotors de la llei del sòl.
La filosofia de la gestió del sòl és que qui primer la gestiona és el seu propietari, després el Comú i en cas subsidiari, en casos d'inactivitat injustificada dels Comuns en l'exercici de les competències que li corresponen, el Govern, i així ho diu l'article 14 de la Llei d'ordenació del territori.
Demanem en les esmenes que el Comú no promogui un Pla Especial sense que prèviament s'ofereixi la possibilitat als propietaris de la unitat d'actuació de tramitar un Pla Parcial perquè tinguin l'oportunitat d'implicar-se en el projecte.
Considerem que és necessari mantenir la notificació i avís previs que el Comú ha de fer als propietaris per tal de donar-los l'oportunitat de redactar un Pla Parcial abans que el Comú acordi un Pla Especial. Així els hi donem l'oportunitat de precisar l'ordenació de la unitat d'actuació i establir les regles per a la reparcel·lació de la finca i la distribució de costos.
Queda clar evidentment que si els propietaris no assumeixen la iniciativa del Comú, es pot procedir a redactar i tramitar el Pla Especial, sense que això entorpeixi el desenvolupament de projectes d'interès públic.
Per tant entenem que cal mantenir el principi de subsidiarietat de la iniciativa pública respecte a la iniciativa privada en el desenvolupament de les unitats d'actuació.
En cas contrari s'estaria infringint l'article 5 del Codi de l'Administració que proclama aquest principi.
Per totes aquestes raons demanem avui el suport a les nostres reserves d'esmena.
Reserva 3 (esmena 12-art 3- art 33 llei del sòl)
En aquesta esmena, els Socialdemòcrates vam proposar que en cas d’haver-se de compensar un propietari per l’escreix de cessió de terreny del 15% en una altra unitat d’actuació es tingués en compte que la compensació havia de tenir el valor equivalent al que correspondria a la seva unitat d’actuació. Qüestió que fins ara no era sempre executada.
Aquesta proposta va ser recollida per la Majoria en les transaccions adoptades, decisió, per tant, de la qual ens felicitem.
Tanmateix, avui hem decidit portar a debat l’esmena 12 del ponent i ho fem per l’afegitó que correspon al punt 12 de l’article 3 del projecte de llei que modifica l’article 33 de la Llei del sòl.
En aquest punt, el Govern introdueix la possibilitat de cedir durant un període de 50 anys l’ús del sòl de cessió obligatòria a un particular perquè construeixi i exploti un equipament d’interès públic.
Ens sobta i ens sembla inadequat recollir aquesta disposició en aquesta llei.
Per què obre interrogants!!!!
Per què cal desenvolupar-ho!!
Per tot això, demanem un vot positiu a aquesta reserva d’esmena que eliminaria aquest punt 12.
Reserves 4 (esmena 23-art 6-art 64 llei del Sòl) Reserves 5 (esmena 25-art 7-nou art 64bis llei del sòl)
En aquest bloc reagrupem dues reserves d'esmena: la 4 i la 5.
En la primera esmena demanem adjuntar a tota la documentació necessària una avaluació d'impacte ambiental pels projectes d'interès nacional i dels plans sectorials.
Aquesta esmena anava lligada amb una esmena final que introdueix la referència a l'avaluació d'impacte ambiental en els mateixos projectes i que demana la modificació del Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny de 25 de juliol de 2001.
Curiosament se'ns va acceptar l'esmena del final i no la primera.
Pensem que té tota la lògica recollir-la qüestió en les dues esmenes.
Per això demanem el vot positiu de la reserva d'esmena 4.
La reserva 5 també busca protegir l'entorn però aquest cop ens referim als entorns de protecció dels béns d'interès cultural. De fet, demanem una distància mínima de 300 metres dels projectes d'interès nacionals i dels plans sectorials respecte als béns, espais i indrets protegits pels plans d'ordenació i urbanisme parroquial.
Malauradament, en comissió no vam aconseguir la complicitat necessària per protegir el nostre patrimoni.
Malgrat després voler atraure turisme i voler fer valdre les nostres riqueses, a parer nostre, no les protegim de la manera que es mereixen.
Perquè pensem que el tema és important i s'ho val, demanem avui una nova votació i el suport a la nostra reserva d'esmena 5.
Reserves 6 (esmena 30-art 8- art 66bis llei del sòl)
En aquesta esmena, demanem una rebaixa del temps d'inacció de Govern per permetre la reversió per revocació dels projectes d'interès nacional o dels plans sectorials.
Proposem 3 anys en lloc de 5.
És a dir que si un Govern preveu fer un projecte d'interès nacional o un pla sectorial i en tres anys no ho ha fet s'obre el dret a reversió.
Considerem que tres anys són suficients perquè un Govern prengui les decisions que toquin.
Allargar-ho massa no aporta res, provoca inseguretat jurídica i una situació de béns segrestats per res.
També, afegim l'obligació de Govern d'informar els propietaris de la unitat d'actuació afectada de les raons per les quals es renuncia al projecte.
Reserva 7 (esmena 38-addició nou art- art 108.a llei del Sòl)
Aquesta esmena tenia vocació d'obrir el debat en relació a la situació actual després de 25 anys de l'aprovació de la llei del sòl.
Escoltant declaracions de propietaris i altres implicats en les afectacions de la llei del sòl vam considerar adequat obrir la reflexió, de la conveniència i de com desbloquejar situacions en alguns casos absurdes pels efectes de la llei post moratòria de la construcció.
Per això, vam proposar baixar el percentatge de representació de propietaris per poder aprovar un Pla parcial al 60%. Ara és d'un 75%.
Es va plantejar rebaixar el quòrum per poder facilitar l'execució d'unitats d'actuació, perquè ens arriba que aquest pot ser un fort escull que ha paralitzat projectes, també de cases individuals durant tots aquests anys.
Sabem que els Comuns han hagut de buscar estratègies per sortir del pas reduint per exemple unitats d'actuació per poder desbloquejar situacions.
Per aquesta raó, vam pensar convenient proposar aquesta rebaixa del percentatge de propietats i per això avui us demanem avui el vot positiu a aquesta reserva d'esmena.
Com venim d'escoltar aquest projecte de llei té un objectiu molt clar: corregir el redactat de l'article 32 de la Llei 6/2014, del 24 d'abril, de serveis socials i sociosanitaris, que fou modificat mitjançant a llei del pressupost de l'any 2017, en concret la llei 3/2017.
No entraré al debat del fons de l'article objecte de modificació; ja vam debatre llargament durant el debat del pressupost de l'any 2017, i és coneguda la nostra posició respecte de la llei serveis socials i sociosanitaris i d'aquella modificació: es converteixen les prestacions socials en caritat envers els necessitats, i s'exigeix una situació de precarietat total que suposa haver de disposar del poc patrimoni o estalvi perquè una persona tingui dret a una prestació.
La modificació que avui hem de debatre únicament és fruit de l'arrogància del Govern en la matèria, que s'obstina a anar colant modificacions per la porta del darrere -aquesta vegada ho féu via la llei de pressupost-, per amagar la voluntat de retallades, i una volta posat en evidència, ha de trametre una modificació del pressupost perquè allò que dieu es pretenia fer no és allò que el text adaptat diu; i també per què el Govern ha de respectar les lleis i no pot adoptar reglaments que vulnerin aquestes, com és el cas aquí, encara que sigui per millorar un redactat legislatiu, i corregir un error (o no) en una llei.
La tramitació que debatem, és doncs una vegada més una mostra de la manera de fer de DA; una mostra més de la visió de les polítiques socials de DA, que busquen convertir els drets dels ciutadans en caritat i obligació d'agraïment etern.
Dit això, i malgrat que no compartim els canvis introduïts en la valoració dels barems patrimonials que constitueixen els requisits per obtenir prestacions derivades de la llei de serveis socials i sociosanitaris, entenem que la consideració de manera cumulativa que ara s'introdueix amb el canvi legislatiu que sotmetem a debat és més beneficiosa que el tractament individualitzat i exclusiu de cada tipologia de béns que es conté en el redactat actual, introduït pel Govern mitjançant la llei del pressupost de 2017.
En aquestes circumstàncies, els consellers socialdemòcrates no votarem en contra del present projecte de llei i ens abstindrem la nostra votació.
Els tres consellers del Partit Socialdemòcrata hem presentat una esmena a la totalitat al projecte de pressupost per a l'any 2018 conjuntament amb 60 esmenes parcials a les que em referiré posteriorment si més no a aquelles més rellevants o significatives.
L'esmena a la totalitat s'articula sota la idea global d'un projecte de pressupost que, al nostre entendre, no respon a les necessitats reals del conjunt de la ciutadania encara que potser sí que ho fa (o segurament sí que ho deu fer) en relació als interessos d'una part de l'electorat de DA; després em referiré abastament (com ja vaig fer amb motiu del debat de les mancomunitats, al Debat d'Orientació Política o en preguntes diverses en relació tant al Govern com parapúbliques) a la nova mostra de clientelisme i d'utilització de fons públics amb caràcter partidista que suposa aquest darrer pressupost preparat per DA.
Un pressupost que no sabem si és l'últim o no d'aquesta legislatura; vista la deriva agafada per la gestió pública de DA no puc més que manifestar el desig que sigui el darrer.
Recuperava aquests dies els darrers informes preparats pel CRES en relació als principals problemes de la població al nostre país:
Com tothom estic segur que sap aquest no són altres que:
- Preus de l'habitatge (un fracàs entre fracassos de la política demòcrata; en mig de la inacció absoluta i passotisme per part del Govern).
- Prestacions socials.
- Pensions (amb els efectes de les seves modificacions de l'any 2014).
- Salaris baixos.
- Transport públic.
- Treball i condicions laborals (amb tendència a empitjorar amb la seva proposta de Llei).
D'acord amb aquesta llista no ens sembla desbaratat situar a les seves polítiques com les principals responsables dels actuals problemes de la població actual al nostre país.
He deixat al marge de la llista de principals problemes de la població el trànsit, perquè aquest és (si m'ho permeten) un cas digne d'estudi. Si alguna cosa ha fet aquest Govern, la que més ha fet i per la que passarà a la història és per fer rotondes i inversió en vies públiques. Per ser exactes, per fer-les, refer-les i tornar-les a fer. I per posar el rètol d'inici d'obra dies just uns dies després de treure el del final. Amb tanta obra, amb tant clientelisme amb una part del sector, amb tant enquitranant, amb tanta rotonda sobre rotonda, han col·lapsat el tràfic del país. Tota una paradoxa.
I en tot cas es tracta d'un claríssim i visible efecte de la seva mala gestió i del mal ús de fons públics en les seves mans i una mostra (una entre moltes altres) de com vostès governen únicament des de i per a una part d'aquest país.
Tornant als problemes reals de la població.
Habitatge? Quines previsions i quines actuacions hi ha per fer front al que és sense dubte el principal problema del nostre país? Cap!! Bé sí, un agreujament del problema donat l'IPC de final d'any del 2,6% Un IPC que representa gairebé 16 euros més al mes en un pis de 600 euros. Una previsió que el Govern coneixia des de fa temps i en relació al que no ha fet absolutament res. Molt probablement fins i tot alguns es freguen les mans.
Volem explicacions; de com davant la greu problemàtica de l'increment dels lloguers, de les dificultats per a moltes persones per pagar els lloguers i arribar a final de mes la resposta del Govern és; aquí teniu un 2,6% d'increment. I quina és també la resposta del Govern cap a petits comerciants i empresaris que també fan tot el que poden per equilibrar els seus comptes i que patiran un increment dels preus dels seus lloguers. Algú creu que podran pujar un 2,6% els seus preus de venda tenint en compte com ha anat la campanya de Nadal?
Els consellers del PS hem presentat una esmena, molt important si més no per nosaltres, de congelació dels preus dels lloguers; una mesura ja adoptada pel Govern del PS i fins i tot al final de la legislatura del Govern liberal que ens va precedir. Una mesura que, segurament, és en part injusta envers propietaris que no s'han aprofitat de la situació generada els darrers anys o que mantenen uns preus de lloguer raonables però que és absolutament necessària vista la problemàtica general dels preus de lloguer tant d'habitatge com de locals comercials.
També proposem modificar els terminis de preavís dels contractes de lloguer.
I... què ens proposa el Govern per aquesta problemàtica? Res? De veritat? Es poden quedar tan tranquils?
Aquest és de nou un altre exemple que vostès governen exclusivament per a una part del país i que els problemes de la gran majoria de ciutadans els preocupen ben poc.
Prestacions socials i pensions!! Al nostre entendre un dels punts que han marcat aquesta legislatura és el debat de polítiques socials. Cal que seguim fent pedagogia i recordar una i altra vegada la seva modificació de la Llei de la CASS de l'any 2014.
El nostre no potser un país que es permeti pagar pensions de 600 o 700 euros a persones que han treballat 40 anys, ni que deixi en una situació de marginalitat gairebé el 80% de les persones que pateixen una invalidesa ni que penalitzi econòmicament a les persones que pateixen una malaltia de llarga durada. Ni un país que deixa sense dret a prestacions a persones després d'anys i anys cotitzats per alguna situació sobrevinguda al final de la seva vida a conseqüència de l'obligació d'haver cotitzat 60 dels darrers 72 mesos.
Senyors de DA, no poden haver-hi pensions tan baixes; de cap tipus ni de jubilació, ni d'invalidesa ni cap altra al nostre país.
Ni el salari mínim es pot situar en els actuals nivells. Estem a l'espera que el Govern elabori per resolució del Consell a proposta del PS l'estudi del cost de la vida. Aquest any el seu mins increment de l'1,5% es veu gairebé doblat per un IPC del 2,6%.
Un nivell d'IPC sobre el que seria bo que ens parles, senyor ministre, mot superior al previst en el pressupost, al d'Espanya i França (1,2%) i que pot comportar problemes de molt tipus.
Començant pels seus problemes pressupostaris, increment de lloguers i de preus, pèrdua de competitivitat relativa envers els països veïns per aquest gairebé 1,5% de diferencial d'IPC. Què passarà amb aquest IPC? I què ha passat? I què preveu?
No podem compartir doncs la política pressupostària d'un Govern que dóna l'esquena a persones que han treballat tota una vida o que es troben sigui per malaltia o accident en una circumstància d'incapacitat laboral o una invalidesa o també a aquells que no tenen uns ingressos mínims per viure dignament. Algú de vostès podrien viure dignament amb 600, 700, 800 euros al mes?
Ja sé que això no els preocupa gaire, ja que segurament es poden permetre el "luxe" de tirar endavant aquestes mesures injustes. Això només és possible per la poca incidència electoral que aquest fet té; moltes de les persones que es veuen més directament afectades segurament no voten, alguns perquè no poden i altres perquè fan part d'aquell grup que (malauradament) pensa que mai res canviarà en aquest país.
De fet vostès amb encara no els vots del 8% (8%!!) del total de la població tenen majoria absoluta al Consell General. I per tant el descontentament d'àmplies bosses, de sectors i de col·lectius de la societat sembla que els té ben poc preocupats.
Perquè tota aquesta manera de gestionar i de dir que no "hi ha diners" o "que ara no toca" conviu amb un Govern que preveu inversions faraòniques en edificis que no es sap ni que hi anirà dintre. Si us plau, senyor Torres, no adjudiqui The Cloud! També veiem estudis i assessorament tècnics per arreu, uns 15 milions d'euros en total de tots els pressupostos a tràmit; o actuacions en xarxa viària per prop de 21 milions d'euros. En definitiva, un llarg etcètera d'alegries i grandeses pressupostàries.
A més, Amb l'oficina de col·locació a tota marxa: FEDA, STA, CTRASA, AREB, SAAS,CRJ, ADI I les nombroses contractacions per part del Govern. Amb el Govern amb més ministres, càrrecs i complements de la història.
L'actual desgavell en la gestió dels diners públics i dels càrrecs, complements, assessors, coordinadors com mai hi ha hagut i, esperem, mai hi torni a ser.
Aquesta és de nou una nova mostra de la seva doble rasant a l'hora de fixar prioritats i que, per si algú tenia encara algun dubte vostès, governen només per a uns quants.
Ens preocupa la gestió que s'està fent dels Fons de Reserva de Jubilació i, en aquest sentit, hem presentat esmenes amb l'objectiu de reduir el volum de despesa excessiu i abusiu que es carrega sobre l'ens. La més rellevant i la que té més impacte és l'esmena que proposa reduir per al 2018 el pagament de gairebé quatre milions d'euros a les entitats gestores. En global les esmenes presentades suposen un estalvi d'almenys 2,5 milions d'euros per al fons de reserva de pensions; cal recordar en crear l'entitat, "es va dir que no hauria de generar més despesa en relació a la que hi havia fins llavors". A nosaltres ens semblen moltíssims diners. A vostès, que els fan anar amunt i avall, potser no els ho deu semblar.
La política d'inversions és també un clar element que permet evidenciar les diferències entre la proposta de Govern i les nostres i que justifiquen l'esmena a la totalitat que estem debatent.
El Govern de DA segueix confiat en un model d'inversions caduc que està centrat molt intensivament en infraestructures. Les inversions estan d'una banda bàsicament centrades en carreteres, asfalt i rotondes i mostren alhora clarament la seva incapacitat de solucionar qüestions com l'heliport, atractius turístics o The Cloud.
Lamentem l'absoluta falta de creativitat i la incapacitat d'innovació de les polítiques d'inversió o l'absència d'apostes per projectes innovadors en tots els àmbits (social, mediambiental o tecnològic).
En contrapartida a l'Andorra de ciment, d'asfalt, d'obres a la via pública (tot plegat bastant gris), poc creativa, poc solidària, gens innovadora, proposem destinar algunes de les partides a reduir a projectes que mirin cap endavant, que projectin una Andorra més engrescadora, més sostenible, més solidària, que aposta pel creixement i per la diversificació econòmica.
Per exemple per a l'estudi per a la creació d'un parc tecnològic d'empreses, per inversió en energies renovables o per posar en valor el medi ambient, creació de carrils per circulació amb bicicleta en diferents infraestructures viàries, inversions per reduir les barreres arquitectòniques actualment existents.
Considerem que l'èxit de la diversificació econòmica requereix més mitjans econòmics i una legislació i gestió més moderna i avançada i valenta. Ja vam exposar en el Debat d'Orientació com la seva gestió és en realitat un fre a la diversificació econòmica. Fre amb les seves esmenes a la Llei de cooperatives, el que ha convertit la seva constitució en inviable econòmicament i, per tant, ha condemnat la iniciativa al fracàs.
Fre mitjançant les disputes internes en el si del Govern que bloquegen l'arribada de diversos projectes interessants d'inversió estrangera en diferents àmbits.
Fre no regulant activitats que poden tenir desenvolupament a Andorra.
Fre amb obertures de comerç i de societats que s'eternitzen mesos.
I tramitacions també inacabables i que acaben en un calaix d'inversió estrangera.
I ja veiem que van pel mateix camí amb una molt bona iniciativa com és la llei de foment de l'emprenedoria i de regulació del crowdfunding.
La seva gestió suposa en realitat un fre al creixement econòmic i a les enormes possibilitats i capacitats de desenvolupament i diversificació econòmica que té el nostre país.
Cal dir-ho i explicar-ho clarament (especialment a empresaris i emprenedors). Des del PS hem estat i seguim sent innovadors i líders en matèria de foment i diversificació econòmica.
I una vegada més, hi ha un ús intensiu de recursos de FEDA i Andorra Telecom. L'única explicació és, al nostre entendre i com ja hem dit amb motiu del marc tributari, la seva incapacitat per equilibrar, tal com va prometre, el pressupost de l'administració general.
La seva actitud és eludir una problemàtica actual per empentar-la cap al futur estenent els problemes actuals dels comptes públics (que vostè no sap resoldre) en un futur a FEDA i Andorra Telecom, just tot el contrari del que ha de fer un governant.
El pressupost del 2018 preveu també una important entrada d'ingressos a Govern provinent de FEDA i d'Andorra Telecom. Les queixes i deficiències del servei d'Andorra Telecom (deficiències i mancances reconegudes pel mateix Govern en sessions de control parlamentari) requereixen més inversió per part de l'entitat com proposem via esmenes i també de nou demanem que no s'adjudiqui el projecte de The Cloud.
L'altra cara d'aquesta aportació milionària al Govern és l'increment de tarifes i les tarifes elevades i cares en servei telefònic i televisió que suposen una dificultat afegida per a moltes famílies per uns serveis que són avui o han de tenir la consideració per a nosaltres de bàsics i nou exemple de com no governen per a tots.
I el mateix amb FEDA amb el sentit d'incrementar les inversions per apostar per les energies renovables.
Sense aportació als comptes per part de FEDA i Andorra Telecom, el dèficit seria de prop de 60 milions
El pressupost i els comptes de l'AREB continuen essent una gran incògnita i hem vist just aquesta setmana a un suplement de crèdit de 3 milions d'euros sobre el que demanarem més informació.
Per tot plegat, les diferències entre el pressupost de DA i les nostres propostes són prou rellevants.
Ens sembla a més que el projecte de pressupost no dóna solució als problemes reals del país; ni a la crisi econòmica, ni a la situació dels col·lectius amb majors dificultats.
No aposta per una major cohesió social, amb vostès les desigualtats i les dificultats econòmiques creixents.
No aposta per la diversificació econòmica. És més, la seva gestió és en realitat un fre a la diversificació econòmica.
És un pressupost que és una mostra de la manca de projecte de país per part de DA i de com hem exposat reiteradament d'una forma de govern des d'uns quants i exclusivament per a uns quants descuidant les necessitats, les dificultats i les oportunitats que reclamen moltes persones al nostre país.
Per tots aquests motius i els que he anat exposant anteriorment hem presentat els consellers socialdemòcrates una esmena a la totalitat.
Les dades estadístiques ens semblen una eina essencial per poder analitzar la situació d'un país, per plantejar reformes o decisions importants, per avaluar-ne els efectes.
Fa anys que patim la manca de dades i ja és hora de què ens proveïm d'eines eficients per poder actuar amb coneixement i no haver d'improvisar i avançar a cegues com s'ha fet massa vegades.
Lamentem que no s'hagi recollit la nostra proposta de reforçar l'estatus del personal tècnic del departament d'estadística garantint-ne un lloc de treball més autònom i independent com seria si fossin tots ells funcionaris. De la mateixa manera que ho són els cossos especials, els interventors i els inspectors de Govern.
Amb la seva obsessió de desmuntar la funció pública andorrana, debiliten la situació dels treballadors que han de garantir la no arbitrarietat per tots els ciutadans d'Andorra.
Ho hem dit en diverses ocasions i ens preocupa que algun dia paguem car el desmantellament del nostre sistema públic.
Malgrat aquest apunt, que ens preocupa, però que tot i insistir, DA s'obstina en el seu immobilisme, donarem suport al projecte de llei del Pla d'estadística 2017-2020.
El dia 1 de desembre de 2016 aquesta cambra va aprovar la llei relativa a l'intercanvi automàtic d'informació en matèria fiscal, per tal de desenvolupar el Conveni relatiu a l'assistència administrativa mútua en matèria fiscal esmenat pel protocol de 2010, que Andorra havia ratificat.
Com ja els consta dita llei regula l'abast de la informació financera que és objecte d'intercanvi, i entre altres estableix les normes de comunicació de la informació, defineix les entitats subjectes obligades a facilitar la informació objecte de la llei i estableix un règim sancionador.
També la llei regula els països amb els quals el Principat d'Andorra intercanviarà informació en matèria fiscal, establint-se que és una potestat del Consell General ratificar els convenis bilaterals així com de validar els països amb qui d'acord amb la referida llei es procedirà a intercanviar informació en matèria fiscal de manera automàtica.
Els projectes de llei que avui sotmetem a debat tenen precisament per objecte aquest darrer aspecte, incorporant-se a la llei dos annexos -l'annex 3 i el 4 en concret- detallant els països amb els quals el Principat d'Andorra intercanviarà informació amb efectes a l'1 de gener de 2017, i primer i 1 de gener de 2018, el segon.
No m'allargaré a detallar els països que conformem els referits annexos per quant ja han estat descrits anteriorment; en el primer cas són els països membres de la UE i els països amb qui Andorra té signat un conveni d'intercanvi d'informació tributària o un conveni per evitar la doble imposició; en el segon, s'amplia l'intercanvi amb països del G20 i amb estat i territoris que disposen de places financeres importants.
També, i pel que fa al segon projecte de llei, s'incorporen modificacions de caràcter tècnic. Com ens ha comentat el ministre, es procedeix a actualitzar el procediment d'intercanvi d'informació d'acord amb l'evolució que ha efectuat la mateixa OCDE, i l'adaptació dels mateixos al mètode de "wider approach".
Les modificacions que votem avui constitueixen un requisit necessari per al correcte desenvolupament i aplicació de la llei sobre l'intercanvi automàtic d'informació fiscal, i els països que s'incorporen en aquest annex semblen adequats als compromisos internacionals adquirits pel Principat d'Andorra.
Per tant, els consellers del PS votarem favorablement a l'aprovació d'aquest projecte de llei.
