Referent a aquesta tercera i última proposició de llei, la de mesures de conflicte col·lectiu, la primera impressió en llegir-la és la sensació de percebre que encara no s'han desenvolupat correctament els drets laborals i sindicals dels treballadors que DA ja s'està actuant per limitar-los!
No fos cas! No fos cas que la gent abusés amb vagues i més vagues, veritat!!!
Que cal regular els conflictes col·lectius i el dret a vaga? Sí, però si ha de ser d'aquesta manera, tenim dubtes!
Vostès ho fan tot tan complicat, tan controlat, que al final sembla que aporten tots els ingredients perquè les condicions per permetre mesures de protesta, mesures per reivindicar solucions als conflictes col·lectius siguin tan feixugues que fins i tot no arribin a néixer.
L'aprovació de convocatòria de vaga és molt exigent.
Cal majoria simple, no dels assistents a la reunió per decidir si hi ha d'haver vaga o no, sinó majoria simple de tots els assalariats de l'empresa. (article 11). Encara caldrà veure si aquests es poden reunir de manera simultània, ja que hi ha empreses que treballen per torns i caldrà veure si es podran reunir en hores laborals.
L'article 12 de la Llei descriu com s'ha de fer la notificació de la convocatòria de vaga i decreta que s'ha de notificar cinc dies hàbils respecte a la data d'inici de la vaga pel sector privat i de vuit dies pel sector públic. Ara no farem una comparació exhaustiva però segons informació del mateix govern francès, en el sector privat un moviment de vaga es pot desencadenar en qualsevol moment, sense ni tan sols presentar un preavís.
En l'article 14, quan es parla de les funcions del comitè de vaga, que es compon d'un màxim de cinc persones si afecta l'àmbit de l'empresa i de set si afecta l'àmbit sectorial, clama al cel la responsabilitat enorme que vostès volen fer pesar en aquestes persones. Aquesta pot arribar a ser molt però que molt dissuasiva per tot el que es pot fer respondre a aquestes persones:
Garantir la prestació dels serveis necessaris per a la seguretat i la integritat de les persones i dels béns, per al manteniment dels locals, la maquinària, les instal·lacions i mercaderies de l'empresa, etc...
Assegurar l'execució efectiva de tota actuació dirigida a acomplir els serveis i els treballs de manteniment.
A fer possible la represa normal de les activitats, etc....
Tota aquesta responsabilitat pot recaure en 5 persones!!!
Mirin, a França responen els sindicats i els vaguistes per degradació de locals o de materials o de si hi ha hagut actes de violència.
Una altra de les seves habilitats: vendre les lleis i reglaments com a avenços socials però posant-hi tantes complicacions que al final no s'arriben a posar mai en pràctica. A vegades porten a percebre algunes lleis no com a lleis de drets sinó com les de l'antidret.
La proposició de llei contempla també que Govern pugui sotmetre el conflicte a un arbitratge, la resolució del qual és obligatori en cas que la vaga pugui posar en perill l'economia del país o la viabilitat futura de l'empresa o les empreses concernides. Fa una certa por quan saps que tens un Govern de dretes al poder, en el qual el món empresarial hi té un ascendent molt fort.
En la línia de l'estructura de la llei anterior, la de drets sindicals, aquí també hi ha el pendent per la part patronal: el dret del tancament patronal. Equilibri que no sé si calia, ja que l'objectiu de la llei ja és emmarcar l'execució de mesures com la vaga que ja es fa per donar garanties a la part patronal i als usuaris o clients de les empreses.
Aquesta part ens genera molts dubtes perquè pot posar en perill el mateix dret de vaga. Ho mirarem atentament!
Molts sectors estan afectats pels serveis mínims, la llista és llarga. En canvi, si fem comparació, a França no hi ha serveis mínims en el sector privat.
Un cop més ens sembla que encara no hi ha dret de "vaga" que ja l'estem limitant.
Mirin, probablement, vostès han treballat seguint dret comparat. És possible però de veritat que sembla que en molts aspectes han agafat vostès les regulacions més estrictes que han pogut trobar.
I francament en moltes de les seves propostes tenim seriosos dubtes que aquestes, si fossin analitzades, haurien rebut l'aval dels organismes internacionals especialistes i garants dels drets socials i laborals de les persones.
No volem que es pugui dir que ens oposem a què es reguli el dret de vaga, la resolució dels conflictes col·lectius i del tancament patronal, així doncs avui no votarem en contra de la presa en consideració de la proposició de llei. De fet ens abstindrem, ja que el fet que se'ns hagin generat molts dubtes quant al què proposen no ens permet avui votar-hi a favor.
Presentar aquesta llei de drets sindicals conjuntament amb la reforma del Codi de Relacions Laborals és un gran desencert.
Ja els hi vam dir a l'ocasió del debat de la presa en consideració de la proposició de llei sindical, tramitada pels tres consellers socialdemòcrates i que DA va decidir desestimar.
Vostès, amb la seva obsessió de no voler acceptar o debatre proposicions de llei dels altres grups que no siguin el de la majoria, obsessió que ja hem vist moltes vegades, van perdre l'ocasió de fer les coses de manera més eficient i més justa.
La pregunta és: realment volien una modificació del Codi de Relacions Laborals justa, digerible per la societat andorrana i adequada a les necessitats de tot el ventall laboral d'aquest país? Realment volen una regulació homologable i adequada dels drets sindicals i del conflicte col·lectiu? Realment ho volien, ho volen?
Si és el cas, calia tenir interlocutors vàlids de totes les parts enfront per poder debatre, demanar informació o valorar la idoneïtat de les seves propostes. Han tingut aquests interlocutors? Ja contesto jo: NO, NO els han tingut.
De fet, en una estructura de tres potes (Govern, part patronal i part treballadora) tenen una pota coixa, molt coixa i gairebé podria dir que amputada. Ho sé de manera fefaent!!! Perquè vostès mateixos ho han reconegut en l'exposició de motius d'aquesta mateixa proposició de llei.
Podem llegir que amb la llei anterior del 2008 de drets sindicals "no s'ha aconseguit el grau d'assoliment desitjat en l'aplicació dels drets col·lectius de representació i de negociació col·lectiva" i també diuen vostès "cal fer front a aquesta mancança modificant el marc legislatiu per fomentar l'acció sindical a les empreses, per desenvolupar la democràcia en el si de les relacions de les relacions laborals"...
Això ho diuen vostès senyors de DA, no ho he dit jo!!!!
I encara diuen més: "l'objectiu de la proposició de llei és la de potenciar l'acció institucional de les organitzacions sindicals i patronals en benefici del foment i de la creació de riquesa".
Realment es creuen les paraules que escriuen?
No voldríem creure que les posen per quedar bé, per lluir de bonics títols de llei, que presenten bé de cara en fora, per fer veure que som molt respectuosos i socials amb els nostres treballadors però fent-ho només de cara a una aparença exterior i que quan rasques una mica veus que és tot pura façana.
De fet tot això per dir que lamentem de veritat que no es prengués en consideració la nostra proposició de llei sindical. I no ho diem per disgust personal perquè ja hi estem acostumats i això no importa. Ho diem pel país i per les afectacions que poden tenir unes lleis no adequades a la nostra realitat social i econòmica.
La nostra proposició de llei sí que corresponia a les necessitats dels sindicats. Les vam treballar amb ells. I francament estic convençuda que haurien sigut acceptades per la part empresarial i patronal, ja que només comportaven coses més que assumides en tots els països democràtics. I que a més reforçava i legitimava la representació dels treballadors en benefici de totes les parts.
Però bé, un cop més: una ocasió perduda, una pèrdua de temps.
Fan referència a legislació internacional i què volen que els hi digui? En què seguim les recomanacions internacionals?
No ens ho expliquen massa i sembla clar que tampoc volen que ningú, cap organisme internacional analitzi la nostra legislació, el que seria una garantia pels drets fonamentals. Sembla que tinguin al·lèrgia a plantejar l'adhesió per Andorra a Organismes Internacionals com l'OIT, l'adhesió a Tractats o Convenis Internacionals que desenvolupen drets socials i laborals.
Adherim-nos-hi si realment volem complir estàndards internacionals.
De què tenim por?
Que es posin en evidència totes les mancances que tenim en relació als drets socials i laborals?
Senyors de DA,
Més enllà de lamentar els tempos de la llei també en destacaré les mancances que té aquesta a parer nostre.
Aquesta proposició de llei parla de subvencions als sindicals però no concreta res. Ni quan ni com ni per qui! (article 12). És a dir, tot queda a l'aire! Nosaltres sí que vam fer propostes concretes. Un mínim de recursos econòmics és important per tenir mitjans per exemple per demanar assessoraments jurídics en casos d'haver de posicionar-se en relació a propostes governamentals de lleis, reglaments o qualsevol altra cosa i aquest és un exemple. Hi ha més necessitats.
Vostès, limiten més el nombre de representants. En empreses de 50 treballadors, n'hi posen un de sol quan nosaltres en posàvem dos per exemple. (article 13).
El tema dels permisos per exercir el dret sindical és molt limitat, molt restrictiu. (article 14). La proposta dels socialdemòcrates era molt més realista i per tant entenc que eficient per tal d'atorgar reals condicions de bon funcionament del dret sindical. Això no es pot fer ni per amor a l'art ni per inspiració divina. Exercir una bona activitat sindical demana dedicació, demana disponibilitat horària per parlar amb els homònims, per poder treballar els temes.
Vostès proposen un tímid article que es refereix a la tutela judicial de les persones sindicalistes. La nostra llei anava més enllà i dotava d'una protecció de qui lluita pels seus drets i els dels seus companys molt més realista. (article 17).
La seva proposició de llei dedica un apartat molt important a l'acció patronal.
Mirin, no sé. No és que tinguem res en contra que això es reguli però fa mal als ulls veureu aquí quan el dret sindical dels treballadors gairebé ni existeix. Volen presentar-ho com un equilibri entre les dues parts: la patronal i la treballadora. Però francament aquesta disposició posa encara més en evidència el gran desequilibri de drets que tenim entre les dues parts.
Suposo que ja ho veuen venir. No els hi donarem suport en la presa en consideració d'aquesta proposició de llei.
Nosaltres ja vam presentar el nostre model, validat pels sindicats existents avui dia (i de qui un cop més valoro la seva feina i perseverança en un país en què és molt difícil aquesta tasca). El nostre model donava més drets, més protecció i més garanties de tirar endavant una activitat sindical de veritat. No una que com l'anterior tindrà un èxit dubtós.
En aquesta primera ronda d'intervencions ens referim a la primera de les proposicions de llei laborals: la reforma del Codi de Relacions Laborals.
Vostès, senyors de DA, ens presenten una llei que segons la seva pròpia exposició de motius,
busca adaptar-se a l'evolució de les relacions laborals i econòmiques, adaptar-se a l'evolució de la societat i als neguits exposats per les empreses i els treballadors. També pretén dinamitzar i desenvolupar les relacions laborals, ampliar les modalitats de contractació per adaptar-les a les característiques del nostre mercat de treball.
Llegit així, sembla una reforma amb bones intencions i pot semblar orientada des d'una bona perspectiva. Malauradament nosaltres ens ho mirem des d'un altre prisma i hi veiem unes conseqüències fortament perjudicials per molts dels nostres ciutadans.
Malgrat vostès apunten una millora de l'economia, pel que ens arriba a nosaltres, la situació no està com per tirar coloms. L'escenari de crisi continua ben present i moltes famílies ho estan passant malament. Els salaris són baixos, a través de les respostes a les preguntes de la consellera Síliva Bonet ens n'assabentàvem la setmana passada.
Estem en un país en què el dia d'avui, en ple segle 21, el nostre país encara no disposa d'una prestació d'atur. Prestació que ajuda aquelles persones que es queden sense feina a parar el cop en cas de pèrdua del seu lloc de treball. No la tenim i veient els salaris i el cost de la vida a Andorra, sabem que és molt difícil per molta gent haver pogut fer un coixí econòmic per afrontar una gran patacada, com pot ser la pèrdua del lloc de treball d'un membre d'una família.
Aquí, com arreu sabem que costa molt retrobar feina a una certa edat per totes aquelles persones que s'han quedat a l'atur.
A més cada dia més, sabem que les feines poc qualificades van desapareixent i desapareixeran cada dia més per l'aparició de noves tecnologies i de noves maquinàries; que fan que la intervenció humana vagi pel camí de ser cada cop menys necessària.
El mercat de lloguer està pels núvols i ara més que mai.
Tenir dret a prestacions socials pot arribar a ser missió impossible; pels requisits que el Govern demana i que poden fer que per posseir un habitatge o un vehicle ja no se't pugui ajudar en res.
I això sense haver mencionat encara la llei de serveis socials i sociosanitaris i el seu famós LECS que encara complica més la cosa; ja que el Govern abans de donar un cop de mà a algú, l'escanejarà a ell i a tota la seva família: pares, fills, néts... Uns requisits que més enllà de convertir el procediment en una odissea, pot arribar a immiscir-se en la intimitat i les relacions familiars d'una manera més que invasora.
A més, avui dia i ho reclamàvem fa poc en el darrer debat d'orientació política, ens sembla més que mai imprescindible tenir en mà un estudi del cost de la vida a Andorra. Un estudi imprescindible abans de poder plantejar reformes legislatives que afecten el poder adquisitiu dels nostres ciutadans.
Com ho poden ser les indemnitzacions en cas d'acomiadament, la remuneració a la baixa de les hores extres i moltes de les mesures que estan incloses en aquesta reforma del Codi de Relacions Laborals plantejat pel grup parlamentari de la majoria que dóna suport a Govern.
Un grup que dóna suport a un Govern que és el de tots els Andorrans (no ho oblidem) i que ha de treballar perquè tota la ciutadania andorrana pugui viure en unes condicions bàsiques i dignes,
DA hauria d'haver estudiat les condicions reals de vida dels nostres ciutadans. Sabem que no ho han fet, senzillament pel fet que sabem que no disposen d'eines per avaluar la situació, en tot cas, no disposen de les eines suficients i necessàries.
Aquesta és una primera reflexió important que posem ara i avui a sobre la taula.
Senyyors DA, vostès tiren endavant una reforma important de les normes laborals d'aquest país sense haver buscat abans a tenir interlocutors vàlids i legítims de la part treballadora, sense haver instaurat abans uns sindicats, uns representants dels treballadors capacitats pels recursos econòmics, temporals i de tota mena a la seva disposició, per poder fer el contrapès amb els posicionaments de la part patronal, totalment legítims evidentment.
Així, avui DA es tira al buit, sense tenir la capacitat d'avaluar les conseqüències de les seves accions, cedint potser només a les pretensions d'una part de la relació laboral i deixant-ne la part més fràgil a l'estacada, la part treballadora.
Així doncs ens trobem en front d'una reforma que un cop més (vostès de DA en comencen a ser especialistes) fomenten la precarietat, donen la mà a regularitzar-la, la liberalitzen i afebleixen així la part assalariada.
I com ho fan. Doncs:
• Flexibilitzen els contractes de treball creant més i més figures de contractes temporals.
• Fan l'acomiadament més fàcil i més barat amb la reducció del preavís de 90 a 30 dies per l''acomiadament no causal, perjudicant així l'assalariat que guanya sous baixos i que no té prestació d'atur.
• Fan treballar més hores als menors, tot obligant-los després a fer un mes de vacances a l'estiu quan potser aquest treball ajuda a la família i a més, per segons quins joves, és millor que estiguin treballant en una feina adaptada a la seva edat a estar tot el dia al carrer.
• Treuen temps de repòs entre les jornades de treball sense explicar massa quin sentit té quan segurament aquesta mesura s'hauria de plantejar en el sector concernit. Ara podem perjudicar algunes persones quan la seva feina no requereix això.
• Pugem els anys per tenir dret a una excedència per tenir cura d'un malalt: tres anys en lloc de dos. Que volen que els hi digui!!! Realment és necessari, es posen vostès a la pell de la persona que ho necessita.
• Baixen el preu de l'hora extraordinària. Una mesura més que va en contra del treballador que veu empobrir-se el seu nivell de vida.
• Rescindeixen el contracte de la persona amb edat de jubilació i això pot ser un problema, ja que aquesta pot necessitar el sou íntegre per tirar endavant i a més en molts casos pot ser un pilar econòmic familiar. Ningú o pocs treballen per gust fins a edats avançades (a part d'aquells empresaris que treballen per ells i que van al ritme que ells decideixen). La gran majoria del qui treballen fins a edats avançades ho fan per obligació.
• Redueixen la indemnització per acomiadament indegut. Això ni ho entenem ni ho acceptem. No podem compartir que a través d'aquests canvis que proposen es puguin arribar a premiar aquells patrons que fan malament les coses.
Certament no tot és negatiu, ja que algunes propostes (poques, però sí algunes) ens semblen interessants.
Ens agrada la seva proposta d'allargament de la baixa de maternitat. Tot i que pujar la durada de la baixa de maternitat està molt bé però cal tenir en compte que més enllà d'aquests primers mesos de la vida s'ha de poder tirar endavant la família i amb totes les retallades que vostès plantegen serà molt difícil.
Reconeixem com un avançament a allò que hi havia fins ara que hagin recollit el concepte del permís no retribuït en cas de malaltia molt greu o hospitalització de llarga durada d'un fill menor de divuit anys o per intervencions quirúrgiques, tot i que per nosaltres el nou dret es queda curt. Ja tindrem ocasió de tornar-ne a parlar.
També ens agrada veure mesures per afavorir la contractació de les persones amb discapacitat...
Ara bé, encarant ja la conclusió, pensem que vostès han fet un bon exercici de disfressar retallades de drets amb algun caramelet, que pot estar bé, però que no amaguen la misèria final.
També opten per prioritzar la figura dels representants dels treballadors en detriment dels representants sindicals. Els hi fan por la gent organitzada, prefereixen representants dels treballadors més aïllats i vulnerables (per la manca de recursos econòmics i suport col·lectiu en la reflexió).
Ja sé que això no els hi agradarà, tot i que no entenc el perquè, però aquesta llei és la típica llei de la dreta més pura.
Una llei vista únicament des del prisma de la patronal que és legítim que vostès la defensin però parin ja d'auto qualificar-se de centre, progressistes o amb sensibilitat social, que no enganyen a ningú!
Aquesta llei instaura més precarietat, dóna la mà a regularitzar-la, liberalitzar-la i afeblir cada dia més la part assalariada.
Vendre aquesta proposició de llei com un avenç és una enganyifa pels treballadors del nostre país.
Com a conclusió i per tot l'exposat, anuncio el nostre vot negatiu a la presa en consideració d'aquesta proposició de llei.
El Codi de Relacions laborals anterior ens semblava ja deficient en molts aspectes però ara aquesta modificació ens amoïna encara més per les conseqüències nefastes que comportarà per moltes persones.
Sotmeten a consideració d'aquesta Cambra parlamentària el projecte de llei per la modificació de la llei de creació i funcionament del Raonador del ciutadà. Com se’ns ha explicat, aquest projecte de llei té per objecte introduir en la normativa de regulació del Raonador del Ciutadà noves funcions, en concret, les facultats per vetllar pels drets de les persones amb discapacitat i també de lluita contra el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia, l’antisemitisme i la intolerància.
La introducció d’aquestes noves funcions deriven del conveni relatiu a drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides i de les recomanacions de la Comissió Europea contra el racisme i les intoleràncies, que en ambdós casos requereixin la necessitat de disposar en el nostre país d’un òrgan independent per la defensa d’aquells drets.
Al nostre entendre, i tal com es posa de manifest en l’exposició de motius del projecte de llei, aquestes noves missions poden ser perfectament desenvolupades pel Raonador del Ciutadà, que ja ve efectuant una tasca lloable en el control de l’actuació de l’administració envers els ciutadans i la defensa dels seus drets i llibertats.
El treball en comissió ha permès millorar el text i corregir alguns aspectes del text original que eren més confusos.
Considerant que el projecte de llei és adequat a la necessitat de donar als nostres ciutadans eines i garanties per a la salvaguarda dels drets, els socialdemòcrates donarem suport per l’adopció del projecte de llei.
El projecte de llei que sotmetem a debat pel tràmit d'extrema urgència té per objecte, com venim d'escoltar, la modificació de la llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial que fou aprovada per aquesta cambra. La modificació que es proposa és puntual i té un caràcter tècnic, relatiu a l'aplicació de la llei durant l'exercici fiscal 2017.
Com s'ha dit la llei preveia la derogació de la lletra c, de l'apartat 3 de l'article 24 de la llei de l'IRPF amb efectes per l'exercici fiscal 2017. Dit article disposava que no es genera plusvàlua (o menys vàlua) en les aportacions no dineràries efectuades a favor de societats quan les accions de la societat i les persones físiques que aporten tenen un grau de parentiu. Com sigui que l'objectiu perseguit per dit article ja queda englobat en el nou règim fiscal de reorganització empresarial, semblava lògica la derogació del mateix.
Tanmateix, i tal com es posa de manifest en l'exposició de motius del projecte de llei que sotmetem a consideració, el lapse de temps entre l'entrada en vigor de la nova llei i l'aplicació de la derogació del referit article de la llei de l'IRPF pot suposar una situació d'inseguretat jurídica per aquells ciutadans que legítimament han fet aplicació de la referida disposició durant el present exercici fiscal i ara l'efecte de la derogació elimina aquell dret sense que a la vegada es puguin beneficia del nou règim aprovat per llei que es modifica.
Considerant per tant que el projecte de llei introdueix un canvi de caràcter tècnic que assegura la seguretat jurídica de l'aplicació de la norma fiscal, els consellers socialdemòcrates donarem suport per l'adopció del projecte de llei.
El treball legislatiu d'aquesta llei ha sigut llarg i laboriós, és cert.
Però espero que el temps que hi hem consagrat hagi valgut la pena per millorar el projecte de llei presentat per Govern.
Els socialdemòcrates vam presentar 68 esmenes, moltes de forma presentant un índex que no hi era i reorganitzant la llei i d'altres de contingut.
El nostre fil conductor en aquest treball legislatiu ha sigut d'una part el d'ampliar i clarificar els drets i deures dels usuaris del sistema sanitari i del personal sanitari d'altra part el d'aprofundir en la seguretat d'accés i de divulgació controlada de les dades personals dels usuaris del sistema.
Malgrat no totes les nostres aportacions hagin sigut recollides sí que moltes han estat incorporades sota la forma de transaccions.
Pensem que és una bona cosa que a partir d'ara s'obligui que els drets i deures dels pacients estiguin visibles en les principals estances sanitàries (art 4). Això ho vam esmenar!
També estem satisfets que a partir de l'aprovació d'aquesta llei, a petició de l'usuari del sistema sanitari o del seu representant, es pugui donar per escrit la informació en relació a les actuacions assistencials que se li han fet o se li hagin de fer (art 6).
Tots ens hem trobat en algun moment en què el metge ens explica el procés i per feblesa o malaltia no ens hagi quedat clar.
És complicat també entendre termes i aspectes tècnics mèdics.
Pensem també en casos d'atenció a persones grans o altres persones vulnerables en què algunes vegades no són capaços de retenir les explicacions donades.
Considerem un avenç que la informació que els professionals de la salut hagin de traspassar segueixi uns protocols de cara a uniformitzar aquesta informació (art 9).
A través de les nostres esmenes i amb l'objectiu de protegir de manera molt més segura les dades personals de tots nosaltres, vam proposar poder incorporar sistemes d'encriptació de les històries clíniques així com la traçabilitat obligatòria de qui accedeix o consulti les històries clíniques.
La proposta d'encriptació de les dades no va ser recollida perquè se'ns va dir que tècnicament no seria viable o poc eficient....
La nostra voluntat era també la d'exigir sempre l'autorització del pacient per cada consulta i accés d'un professional sanitari a la nostra història clínica.
Ens queden alguns dubtes en relació a què això no sigui factible però així se'ns va vendre des del Govern i el grup parlamentari majoritari.
Costa molt de creure que a la nostra època en què la tecnologia fa "virgueries "això sigui un problema. Però bé!
A través de les nostres esmenes sí que es va obrir un interessant debat que va permetre reforçar la protecció de les nostres dades personals.
No com ho hauríem volgut però certament el text va millorar.
Així, en el treball en comissió es va incorporar la possibilitat de l'usuari del sistema de poder demanar una còpia de la traçabilitat dels accessos a la seva història clínica compartida i que aquesta li pugui ser lliurada en 15 dies.
També s'ha incorporat el requisit que els professionals sanitaris i el personal de la CASS tinguin diferents perfils d'usuaris del sistema que els permeti accedir a la informació que els interessa en funció del seu rol en l'atenció del pacient o de l'usuari del sistema sanitari.
Un altre aspecte important, que ens preocupava a l'inici però s'ha reconduït bé, al nostre parer, ha sigut el que s'ha acordat durant el treball en comissió de preservar la informació clínica generada fins ara i a partir d'ara, fins que no es disposi de normativa vigent en matèria de conservació d'arxius i de gestió de documents.
Així, s'ha incorporat una disposició final setena que demana al Govern que en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei presenti a tràmit parlamentari un projecte de llei que reguli els arxius i la gestió de documents.
Exigim celeritat al Govern, no pot ser que no disposem de legislació en aquest àmbit.
Per raons històriques i científiques cal poder gestionar aquesta informació.
Cal poder triar-la, eliminar la que no té valor de futur i entre la que es consideri important cal actuar ràpidament per la seva correcta conservació i classificació per poder-ne disposar de manera ordenada per tots aquells estudis històrics, científics o de qualsevol índole que tinguin interès de país.
També s'ha de dir que algunes proposes del PS no van ser recollides.
Lamentem per exemple la no acceptació de dues propostes en què reclamàvem, certament de manera genèrica però com moltes altres disposicions que contenen les normes jurídiques i que serveixen per establir drets i principis generals.
Reclamaven veure a dins de la Llei el dret a un tractament digne i el dret al tractament del dolor.
Disposicions que sí recullen altres legislacions veïnes.
DA no ho va considerar convenient.
També ens sap greu que no s'hagi recollit l'obligació de l'autorització personal prèvia del pacient en el moment en què algú hagi de tenir accés a la seva història clínica.
Ara bé, malgrat aquests darrers aspectes considerem positiu de manera global el treball que s'ha fet i avui oferirem el nostre suport a la llei de drets i deures de l'usuari del sistema sanitari.
Esperem que aquesta sigui una primera eina per ordenar millor el nostre sistema sanitari i seguirem els propers passos del Govern en l'àmbit sanitari que serà qui desenvoluparà els preceptes generals d'aquesta llei.
Debat reserves d'esmena sobre els drets dels menors
Avui en el marc del debat i votació del projecte de llei de drets i deures dels pacients i sobre la història clínica començarem per debatre i votar les reserves d'esmena presentades.
Les tres primeres que hem presentat els socialdemòcrates fan referència als drets específics dels menors enfront del sistema sanitari.
Referent al dret a la informació dels menors, el projecte de llei contemplava a l'inici i així ho han mantingut els consellers de la majoria, que a un menor de més de 16 anys se l'informi de la seva salut i dels actes o intervencions que se li hagin de fer com si fos una persona major d'edat. Això ens sembla bé!
Però es precisa que només s'obliga informar els pares o tutors en casos de risc imminent i greu per la seva integritat física o psíquica (article 25.2).
Als pares d'adolescents aquesta premissa ens deixa astorats.
És a dir que als nostres fills d'entre 16 i 18 anys, hospitalitzats els podran anunciar o informar de tractaments o intervencions sanitàries o quirúrgiques o fins i tot demanar el seu consentiment per tirar endavant una actuació mèdica, sense que nosaltres, els pares, hi haguem de ser presents i els puguem aconsellar i assistir en les seves decisions.
A veure, un menor no deixa de ser un menor, en els temes penals i en qualsevol tema legal. O no?
Qui vetlla més per l'interès del menor que els seus propis pares o tutors legals!
Sens dubte molts professionals del món sanitari, per sentit comú, esperaran als pares per fer les explicacions escaients però no ens sembla adequat que això no quedi reflectit en la llei.
Així l'apartat 2 de la nostra esmena 74 recalcava el dret a la informació sobre el procés assistencial al menor, als titulars de la seva pàtria potestat o de la seva tutela legal.
Però això no es va acceptar en el treball legislatiu.
D'altra part seguint l'exemple de legislacions avançades i les recomanacions del Comitè de Bioètica d'Andorra proposàvem reduir l'edat del consentiment dels menors en les disposicions legals de la Llei, vam proposar rebaixar l'edat del consentiment als 14 anys (esmena 75 i segona reserva d'esmena).
Però els consellers de la majoria tampoc no ho van acceptar.
Em permetré fer referència a un cas a Holanda en el qual un Tribunal va autoritzar un nen de 12 anys a refusar la quimioteràpia, després d'haver estat operat i tractat amb radioteràpia.
Malgrat l'oposició del pare, es va autoritzar respectar la voluntat del nen que tenia l'acord de la seva mare de ser tractat amb medecina alternativa.
De fet, la llei holandesa fins i tot permet als menors en fase terminal d'entre 12 i 18 anys a optar per l'eutanàsia.
Avui no estem parlant d'això però ens ha de fer rumiar.
D'altra part vam afegir en la mateixa esmena 75 un nou apartat 5 que permet al menor de més de 14 anys oposar-se a què l'equip mèdic comuniqui informació als titulars de l'autoritat parental, sempre i quan no sigui un cas de risc imminent i greu per a la integritat física o psíquica.
L'objectiu és donar eines al jove que pot estar en situació de ruptura familiar per exemple o bé quan aquest vulgui fer una consulta mèdica sense l'acord dels seus pares.
Pensem sobretot en temes de salut reproductiva, és a dir en temes essencialment relacionats amb la contracepció o la informació sobre la salut reproductiva.
A hores d'ara el projecte de llei que votarem no dóna cap autonomia als menors de 16 anys.
Per fer aquestes esmenes, vam treballar mirant legislació comparada i especialment la legislació francesa.
L'OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix l'adolescència com el període de creixement i desenvolupament humà que es produeix després de la infantesa i abans de l'edat adulta, entre els 10 i els 19 anys.
Un estudi de la Universitat de Granada explica que els joves espanyols inicien les seves relacions sexuals al voltant dels 15 anys i el mateix diu l'informe L'adolescent i el seu entorn al segle XXI de l'Observatori de Salut de la Infància i l'Adolescència de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, un 16% de la població juvenil té la seva primera relació sexual abans dels 16 anys.
Mentre que a França, un 27% dels joves tenen activitat sexual abans dels 16 anys. Malauradament no tenim dades andorranes però no tenim dubtes en pensar que deuen ser similars a les dels països veïns.
El 2012, la Comissió sobre Població i Desenvolupament de l'ONU instava els Governs a protegir els drets humans dels i de les adolescents per "tenir el control i decidir lliurement i responsablement sobre assumptes relacionats amb la seva sexualitat, inclosa la salut sexual i reproductiva.
De fet, el Comitè dels Drets de l'Infant, dels drets dels adolescents a la salut i el desenvolupament exigia als Estats establir disposicions legals relacionades amb la possibilitat de rebre informació mèdica sense el consentiment dels pares.
Per acabar, la nostra tercera reserva d'esmena va en el mateix sentit: baixar l'edat del menor en el seu dret d'accés a la història clínica compartida i donar-hi també l'accés als progenitors a menys que hi hagi alguna disposi que estableixi el contrari.
Per tot l'exposat i perquè entenem que els articles tal com han quedat en comissió no van en línia amb la realitat actual i els drets dels menors, demanem avui el vot favorable a les esmenes 74, 75 i 77.
Debat de les reserves d'esmena sobre el dret a una segona opinió mèdica
Dues esmenes socialdemòcrates tenien la vocació d'eliminar les condicions que vol imposar el Govern i els Consellers de la majoria per tal de tenir dret a una segona opinió mèdica.
Certament, el projecte de llei es refereix a aquest dret però el fet que es remeti a un reglament la regulació de la segona opinió, no vol dir una altra cosa que voler-hi imposar limitacions.
Està clar que no sabem què tenen al cap perquè no ens ho han explicat, però el reglament no pot fer res més que limitar aquest dret.
Dirà en quins casos i en quines malalties podrem tenir dret a una segona opinió, a qui podrem recórrer i quins procediments administratius de la CASS, que ja coneixem i solen ser feixucs, haurem de seguir i probablement moltes més coses.
Què pot dir sinó, aquest reglament!
Aquesta esmena anava lligada a la nostra esmena 28 de l'informe que abans que ens ho digui la majoria reconeixem que no vam redactar correctament.
Tanmateix vam explicar la nostra voluntat i el que consideràvem convenient pels ciutadans d'Andorra.
Perquè els metges, com qualsevol altra persona o professional també es poden equivocar i perquè en els casos difícils una segona opinió ajuda a arribar al convenciment que la decisió que es pren és la correcta.
Els socialdemòcrates volem que els usuaris del sistema sanitari tinguin sempre dret a una segona opinió i que aquesta sigui sense condicions.
Aquesta opció no va ser possible perquè els consellers de DA s'hi van negar.
Ho lamentem i per això portem avui en aquesta cambra el debat i la votació de la reserva d'esmena 114 de l'informe del ponent.
Debat de les reserves d'esmena sobre la prestació per tenir cura de familiars hospitalitzats
Ajuntem les dues reserves d'esmena perquè per nosaltres van lligades.
La reserva d'esmena 5 proposa poder suspendre la relació laboral per poder atendre un descendent o ascendent de primer grau hospitalitzat.
De fet, va lligada amb l'article 24 del projecte de llei, que a proposta dels Socialdemòcrates s'ha incorporat i que defineix els drets del menor hospitalitzat i que diu que aquest menor ha de poder tenir assegurada la presència dels seus pares en tot moment.
Avui en dia aquesta possibilitat depèn de la bona predisposició de l'empresari (que és veritat que molt sovint hi és) però els Socialdemòcrates considerem que per solidaritat i empatia ha de ser un dret poder-se absentar del lloc de treball en situacions difícils de malaltia d'un familiar proper sense haver-hi d'afegir la por i l'angoixa de poder perdre la feina.
Certament, tal com se'ns va anunciar en el treball en comissió, el grup de DA ha previst una disposició en aquest sentit a la seva proposició de llei de modificació del Codi de relacions laborals.
Evidentment valorem positivament que DA hagi recollit aquesta proposta.
Tanmateix avui hem decidit mantenir la nostra esmena per dues raons.
Primerament perquè no volem que l'article 24 quedi coix i perquè entenem que les dues reserves 5 i 6 van lligades però també ho hem fet per una raó temporal.
¡Efectivament si DA hagués decidit en comissió treballar la nostra esmena, demà mateix els ciutadans d'Andorra podríem disposar del dret a la suspensió de treball per atendre un fill hospitalitzat.
Ara caldrà esperar tot el tràmit parlamentari que tindrà el codi de relacions laborals que, per la seva complexitat i llargada, té poques possibilitats de ser ràpida i que per tant farà que aquest dret, si es considera, no serà efectiu fins d'aquí a uns mesos.
La segona reserva d'esmena la portem avui a debat perquè pels Socialdemòcrates és molt important.
Aquesta esmena proposa donar una prestació econòmica del 100% de la base de càlcul del salari o la quantia que correspongui en cas d'una persona que exerceixi una activitat per compte propi, semblant a la que existeix per la maternitat.
Perquè les famílies no es vegin perjudicades econòmicament en cas d'haver de deixar la feina per tenir cura del familiar malalt i hospitalitzat i sobretot perquè pensem en casos greus que s'han de tractar fora d'Andorra.
Malauradament aquesta proposta no ha estat recollida per DA.
Per aquesta raó la portem avui de nou a debat i votació en aquesta cambra.
