La llei del Cos d’Educació ha estat aprovada aquest dijous al Consell General. Els parlamentaris del Partit Socialdemòcrata (PS) han donat suport a la major part del text, però han advertit de punts que no satisfan concretament el col·lectiu docent. Entre ells, el fet de no regular al projecte legislatiu els períodes de descans durant els dies de vacances escolars fixats pel Govern. Per a Pere López, hi ha el risc que això acabi suposant la pèrdua per als treballadors del Cos d’un “dret adquirit” i, a més, crea una important “inseguretat jurídica”.
El debat de la llei del Cos d’Educació era un dels punts principals de la sessió de Consell General celebrada aquest dijous. Prèviament a la discussió del text global, els socialdemòcrates han fet un darrer intent, via reserves d’esmena, de canviar els punts que menys els convencien. És el cas de la necessitat d’incloure a la llei com a períodes de descans pels docents els dies de vacances escolar decretats per Govern durant el curs. López ha remarcat que “és incomprensible que es quedin fora a no ser que es vulguin eliminar” i ha aviat que “es pot pensar que aquest dret està a punt de desaparèixer”, tot recordant “altres actuacions de DA amb la funció pública”. Així mateix, ha alertat que el fet no incloure aquest concepte al text deixa “una zona d’alegalitat”, fet que “és un error i crea inseguretat jurídica pels membres del Cos d’Educació”.
També ha defensat que aquests “han de tenir la consideració de funcionaris” i ha lamentat que l’argument per negar-se per part de DA sigui “que no es vol crear diferències entre els que són andorrans i els que no ho són, quan la preocupació principal de DA mai ha estat donar drets als residents”. Per això, ha volgut lamentar que “a una tasca tan lloable se li negui aquesta figura” i ha advertit que “el d’Educació serà l’únic cos especial amb un estatus que no serà el de funcionari” i, per tant, “es degrada l’ensenyament dins les prerrogatives de l’Estat; situa els integrants del cos en una segona categoria”.
López també ha defensat que el membre del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) al comitè de selecció hauria de tenir dret a vot, tot recordant els greus errors comesos recentment pel Govern en els edictes per consolidar places al cos, i que els mestres de les escoles congregacionals han de poder jubilar-se als 60 anys, tot indicant que “des del 2012, ha estat habitual assimilar els docents dels sistemes confessionals a la funció pública. Se’ls va aplicar la congelació de triennis, la retallada de sous o la participació en el pla de pensions. Si se’ls ha assimilat els perjudicis, és injust que no se’ls apliqui un possible avantatge com és la jubilació anticipada”.
A banda d’aquests punts, el PS ha donat suport a la resta del text. En concret, López ha destacat punts positius com ara el reforç dels docents en considerar-los a partir d’ara com a agents de l’autoritat o tota la regulació que millorarà la situació dels interins.
Suport crític al nou sistema de cotització dels autònoms
Un altre punt important de l’ordre del dia de la sessió era l’aprovació de la modificació de la llei de la CASS que redefineix el model de cotització dels treballadors per compte propi, creant una graella amb diferents percentatges en funció del nivell d’ingressos. El text ha comptat amb el suport del PS, ja que, com ha explicat Gerard Alís “és una millora” per a “un col·lectiu tan important per al nostre teixit econòmic”. Tot i això, s’ha lamentat que no s’hagi tingut en compte l’esmena que volia equipar la baixa de maternitat o paternitat amb la dels assalariats: “era oportú que hi hagués una major equitat però ha prevalgut per a la majoria, com sempre, el cost que això pot suposar”. En el debat sobre aquest punt també ha intervingut López tot lamentant que “es negui” un dret que no suposaria una despesa “milionària, encara més si es compara amb com DA malbarata diners en altres coses”.
Una llei de protecció del medi que es queda curta
El Consell General també ha aprovat aquest dijous la llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge. Els tres consellers socialdemòcrates han optat per l’abstenció en un text que, al seu entendre, es queda molt curt davant un àmbit on “és important avançar” però en el qual “a Andorra ho fem de forma tímida”, tot recordant exemples recents de decisions del Govern que tenen molt poc en compta el seu impacte a la natura com ara la plataforma de Soldeu o la nova urbanització que es construeix al poble de Pal. Rosa Gili ha apuntat que “està bé fer lleis amb bones intencions, però el que importa són els fets i, en aquests casos, el ministeri de Medi Ambient va emmudir”.
Sobre el text, la parlamentària ha admès que “s’ha recollit alguna proposta nostra que ha contribuït a millorar-lo”, però no aspectes que es consideren clau com ara la prevalença de la protecció ambiental sobre la planificació urbanística, l’especial consideració per a hàbitats o espècies en perill o reforçar els parcs naturals creant-los per llei així com tampoc accelerar l’impuls d’una llei d’impacte ambiental. La sensació, ha indicat, és que per aquest Govern “la protecció del medi ambient no és pas una prioritat”, ja que “calen fets i no paraules; accions valentes” i, en canvi, el que hi ha “són mitges tintes”.
Un darrer punt de l’ordre del dia ha estat l’aprovació del nou reglament del Consell General. El text, que incorpora alguna de les propostes del PS com ara l’obligació que tota llei incorpori una memòria justificativa que demostri que s’ha tingut en compte la perspectiva de gènere en la seva elaboració, ha rebut el suport socialdemòcrata, amb l’excepció de l’article que fa referència a les demandes d’informació dels parlamentaris. Des de la formació, es considera que el fet que es permeti que una petició pugui no ser tramesa amb l’excusa que es pot consultar in situ “obre la porta a què l’executiu es negui” a facilitar-la. En aquest punt, el PS s’ha abstingut, ja que “es frena l’accés a la informació”.
