La primera secretària del Partit Socialdemòcrata (PS) fa balanç de la tasca de l’executiva sortint. Susanna Vela apunta també els reptes del nou òrgan de direcció del partit sortit del darrer congrés, que serà l’encarregat de preparar les properes cites electorals, tirar endavant el procés de primàries per escollir el candidat i treballar per fomentar una major participació de la ciutadania en la política.
Quin balanç pot fer de la feina de l’executiva sortint?
S’ha fet molta feina, han estat dos anys molt intensos amb eleccions generals i comunals pel mig, amb tot el tema BPA... Ha estat molt intens a nivell de feina de l’aparell del partit, i estem satisfets de tot el que s’ha pogut fer. Del suport que s’ha donat també als consellers generals, als consellers de comú. El balanç és satisfactori malgrat l’esforç considerable que s’ha hagut de fer pels temes que han anat sortint.
Què ha quedat per fer després d’aquests dos anys?
Tot el que és el tema de participació, que ha estat complicat. Sí que han participat militants i simpatitzants però es podria millorar. No només a fora sinó també a nivell intern del partit, que són coses que costen. Tots tenim les nostres famílies i els nostres problemes i és difícil mantenir una activitat. Quan hi ha eleccions sí que hi ha una activitat frenètica i reunions cada dia però mantenir sempre aquest nivell així és complicat.
Per què ara el salt a primera secretària?
En un inici no ho tenia pas pensat però entre els companys un dia parlant em van comentar “vols dir que tu no podries encapçalar tot això; ho pots fer, ja vens de l’executiva i per tant saps com funciona...” i van creure que podria ser una bona primera secretària. M’ho vaig pensar i em vaig anar engrescant.
Com valora la nova executiva que ha resultat del congrés?
Tothom és important i tothom pot donar molta riquesa al projecte. Però estem especialment contents per la gent més jove, perquè són altres maneres de veure les coses i actuar, més diferents, més frescos. Penso que ens anirà molt bé aquesta combinació de persones amb experiència, com en Jordi Font, que fa anys que milita al PS i té una llarga i dilatada experiència política, amb la ingenuïtat o frescor, que també convé.
El PS ha fet tota una evolució els darrers anys, quin és l’estat de salut del partit?
Penso que està bé. Després de tot aquest temps de recomposició, de la marxa de persones importants, ha estat dur i ens ha costat recompondre. Sobretot guanyar en autoestima de dir som capaços de fer, podem treballar i això evidentment transmetre-ho a la població. El PS està bé, ja hem fet tota aquesta trajectòria i ara és un moment que veiem que hi ha una quantitat de coses que cal canviar. A nivell de funcionament per exemple les comissions de treball, per transformar-les en espais de reflexió i de debat més transversal, per poder convidar persones de fora que tinguin ganes de compartir idees. També tota la feina dels comitès locals, que s’ha de dir que sense aquests el PS no seria el que és, donar-los més dinàmica i més força que la que han tingut darrerament.
Quines serien les prioritats per a aquest mandat?
A banda del que serien les primàries que haurem d’organitzar, hi haurà tot el tema de desenvolupar les ponències del penúltim congrés via grups de treball per tirar endavant la qüestió de la reforma de la Llei electoral i el tema de la doble nacionalitat. Això serà important, ja veurem quin format tindrà finalment, si serà una proposició de llei o un treball que guardarem per més endavant perquè amb la majoria actual que hi ha al Consell General probablement seran dos textos que no arribin ni a tenir-se en consideració, i també hem de prioritzar la feina que fem i l’esforç que hi posem. Després també un treball que serà molt important com és el de la participació ciutadana. Cal buscar estratègies per aconseguir que tota aquesta part de gent que no participa, no només que no va a votar sinó que no forma part de cap associació ni partit polític, d’alguna manera s’impliqui i que vegin la política com una part important de les seves vides.
En l’àmbit de la participació, el partit es va sumar a la iniciativa Front Comú. En quin punt es troba el projecte perquè no se n’ha tornat a parlar?
No s’ha continuat el treball. És veritat que Andorra és un país difícil per treballar des d’un punt de vista polític amb persones de diferents procedències. És un treball molt voluntariós, on cal moltes hores que es treuen de la vida privada. Sap greu dir-ho, però és molt difícil crear aquesta alternativa. Sí que el PS altres vegades se n’ha sortit, amb Iniciativa Ciutadana i els Verds que va ser un procés molt enriquidor, però és complicat mantenir el dia a dia, la feina del Consell General i els comuns, amb aquests grups que són més de reflexió que d’acció. És una pena perquè hi hauria d’haver més d’aquests grups que d’alguna manera fossin el “Pepito Grillo” dels partits polítics posant qüestions damunt la taula. Però sempre veus que al final ha de ser un partit el que intenta tirar endavant tots aquests projectes quan haurien de ser més de la societat civil.
Reactivar tot això, aquesta col·laboració amb la societat civil seria, doncs, un dels objectius principals?
Sí, a més a més ells estan molt animats en un inici de poder tirar endavant un projecte realment progressista, més d’esquerres. I evidentment ens hi trobaran sempre que compartim un ideari més de progrés.
Com s’encara la tasca de preparar les eleccions i de construir una alternativa de Govern?
Per això el treball d’aquestes comissions que cal que sigui més transversal ja de cara a la consecució d’un programa electoral. Per això es vol que sigui un procés obert, on pugui participar al màxim possible de gent i amb la finalitat de disposar d’un programa clar que no admeti dubtes perquè la ciutadania ho vegi com ho ha de veure: un programa ferm i clar. Si podem anar amb altres forces polítiques o amb qui sigui de la societat civil doncs benvingut serà, però sempre que tinguem aquest marc acotat, aquest marc ideològic més de progrés.
Des dels diferents partits de l’oposició presents al Consell General s’ha parlat de la necessitat de buscar algun tipus de plataforma conjunta.
És difícil no caure amb el que va passar amb DA fa uns anys que eren tots contra el Partit Socialdemòcrata, i nosaltres no volem anar en contra de, sinó en tot cas construir i anar a favor dels nostres ciutadans i ciutadanes. Per tant, si són projectes que tinguin a veure amb nosaltres, amb les iniciatives que tinguem pensades tirar endavant, i ens podem entendre doncs perquè no? Però hi ha coses que són molt difícilment salvables entre forces polítiques d’ideologia molt diferent.
Es parlava d’establir un full de mínims.
D’entrada potser sí que seriem capaços de posar-nos d’acord en un full de mínims, però cal pensar i veure després tot això com es trasllada a les institucions, a un debat al Consell General on s’han vist moltes diferències entre el grup que dona suport al Govern, el grup liberal que va pel seu costat amb els seus postulats, el PS també amb uns postulats molts clars i SDP que ha quedat una mica més al marge segons com en certs projectes. És molt difícil després materialitzar tot això en el dia a dia, en la discussió d’un parlament on s’han de prendre decisions i basant-se un ideari previ de cada un dels grups.
Com s’ha d’articular el procés de primàries?
Com les darreres, que malgrat que no estaven recollides als estatuts ja les vam fer. És un procés que no és fàcil, tenim l’experiència d’una vegada que vam fer-ho el millor que vam poder i crec que ens en vam sortir força bé. Les garanties que ha de donar l’executiva i el directiu és que aquestes primàries es facin de forma legítima amb tots els controls. Hi ha molta feina, i no només de control, perquè si es vol que la gent participi s’han de repartir meses electorals per tot el país. És una maquinària complexa de tirar endavant però necessària i així ho va recollir la reforma dels estatuts de l’any passat.
A nivell programàtic, la doble nacionalitat i la reforma de la Llei electoral són les grans apostes del partit?
Hi ha tot això però també tot el tema econòmic, de dir quin model d’Andorra volem i quines mesures fiscals i econòmiques cal que l’acompanyin per tirar-lo endavant. I això serà l’altre gran cavall de batalla perquè el model de país, de creixement sostenible és el que ens ha de definir, i és el que hem d’anar detallant per presentar-lo com a programa.
Seria la Llei electoral un aspecte també per millorar la participació?
Sí, i per disposar d’un sistema electoral més just, més distributiu. Les eleccions es guanyen o es perden a les parroquials ja que només amb un vot més d’una de les candidatures que es presentin ja entren les dues persones de la candidatura i entenem que això no és representatiu de la població i que s’hauria de canviar. Però per modificar aquesta llei hem de canviar també la composició del Consell General perquè sinó una iniciativa com aquesta difícilment tirarà endavant.
Implicaria també un canvi de la Constitució?
Si cal un canvi de la Constitució ja ens ho diran però en qualsevol cas no ens fa cap por haver de modificar la Constitució.
L’estudi del CRES parlava de la percepció de la política com una fórmula de clientelisme i un dels motius de l’abstenció electoral. Com es pot lluitar contra això?
L’única manera de lluitar-hi és amb la transparència. Que el ciutadà tingui tota la informació, al més veraç possible i al més immediata possible perquè cada cop deixis menys marge a les fórmules aquestes del clientelisme. Després, cal assegurar a la gent els seus drets. Hi ha moltíssima gent que perquè treballa a tal lloc té molta por d’anar a votar o de formar part d’un grup polític diferent del qui l’emplea o fins i tot de la persona que li lloga el pis. Com més clara sigui la informació i més transparent siguin les administracions, tant la general com la parroquial, menys marge tindran les persones que utilitzen aquestes tècniques, que no són novetat i que sempre han existit.
Ja està clar si es portarà la reforma competencial al TC?
El grup s’havia de veure amb el grup liberal per compartir el que feien però no sé si ho han fet. Però més enllà que la reforma tingui, probablement, elements d’inconstitucionalitat, no és una llei justa. Les lleis poden ser constitucionals o molt legals, però també injustes. I en aquest cas s’és molt injust amb una sèrie de parròquies, que són les que tenen més població i han de donar més servei. Si es valora amb el grup liberal es valora de fer alguna acció prop del TC doncs probablement ho acabarem de decidir i tirarem endavant.
Com valora l’acció del Govern de DA?
Durant tot aquest temps hem anat assistint a grans discursos, paraules, projectes però que no hi són. O ni s’han començat o s’han quedat a mitges. Tenim la sensació d’un Govern molt grandiloqüent, de grans voluntats però que només s’ha quedat en això, que això no s’ha vist materialitzat en una acció de govern diària.
Es parlava de grans reformes però més enllà de la competencial aprovada recentment...
I tampoc no és una gran reforma, hi ha qui parla de reformeta. També hi ha un esborrany de reforma de la funció pública i pel que ha transcendit als mitjans de comunicació tampoc té pinta de gran reforma de la funció pública.
El PS ha mostrat la preocupació per la desaparició de la figura del funcionari.
És el servidor públic i el que ha de garantir que les lleis es compleixin amb igualtat de condicions per a tots els ciutadans. Si aquesta figura acaba desapareixent qui garantirà que tots els serveis siguin justos i equitatius per a totes les persones. La preocupació del PS és aquesta, qui garantirà els procediments de l’administració. Només quedarà aquesta figura a nivell de policies, bombers, d’agents penitenciaris, però què passa amb tots els altres funcionaris. Nosaltres sempre havíem demanat que es fes un debat important sobre el paper dels funcionaris i valorar realment quins llocs havien de ser ocupats per funcionaris i quins altres potser no calia. Però el debat no s’ha fet, i si es vol fer una reforma ben feta s’ha de fer, i no només amb els partits polítics sinó també amb els sindicats i els agents implicats.
S’està portant bé tot el procés de negociació amb la UE?
Crec que no es porta gaire bé des del moment que no és un procés transparent. D’acord que és un treball segurament molt tècnic, i no dic que no hagi de ser així, però les coses s’han d’anar explicant, tenir molt clar què hi ha damunt la taula i cada punt d’aquests conèixer com s’està negociant i quins inputs rep de la Comissió, i això no s’està fent bé. I això fa que la gent es munti algunes pel·lícules i algunes cabòries. Es coneix molt poc, només pinzellades, fora de context i que són per tant molt difícils d’entendre.
