Intervenció de Rosa Gili en el debat de la reserva d'esmena per recuperar la figura del funcionari
Crea: 02/10/2017 - 12:34
funció pública
El PS insisteix en suprimir el nou barem de valoració patrimonial i en la regularització d’eventuals
Crea: 02/07/2017 - 18:38
Els tres consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS), Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López, han presentat fins a vuit reserves d’esmena a la versió definitiva del projecte de pressupost per a l’exercici 2017 que es votarà dijous vinent a la cambra legislativa. Els parlamentaris volen debatre al ple aspectes als quals els demòcrates s’han tancat en banda durant el treball a la comissió de Finances com la supressió dels canvis en el barem de valoració patrimonial, el restabliment d’una destinació finalista a les transferències als comuns o la recuperació a l’administració general de la figura del funcionari, entre altres. Així doncs, aquests punts del text es discutiran i votaran per separat durant la sessió en què s’ha de sotmetre al ple els comptes per a aquest any.
Una de les esmenes que es considera especialment important pel PS és la de supressió de les modificacions en el barem de valoració patrimonial que s’aplica a l’hora d’accedir a ajuts socials bàsics com ara les pensions de solidaritat. Des de la formació es considera que, tant pel fons com per la forma, aquests canvis estan fora de lloc. Per una banda, perquè políticament no és el més adient impulsar-los via pressupost i gairebé “d’amagat” i no a través d’una modificació de la Llei de serveis socials i sociosanitaris –text que, cal recordar, no va comptar amb el suport del PS-. Per l’altra, perquè amb els canvis de criteris que DA vol imposar s'esborren de fet els drets socials d'un número important de persones de classe baixa i mitjana, que abans de poder tenir accés a aquestes prestacions, que haurien de ser drets socials, s’hauran de descapitalitzar i empobrir. Convé tenir present també que els canvis han estat criticats els darrers dies tant per la Federació d’associacions de gent gran com per la de persones amb discapacitat, principals col·lectius afectats.
Dues de les reserves d’esmena fan referència a la funció pública. En primer lloc, el PS insisteix en el fet que cal recuperar la figura del funcionari a l’administració general, eliminada mitjanant una disposició final de la Llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció publica. Aquest text forçava que tota contractació dins de Govern, amb l’excepció dels cossos especials, es fes com a agent de l’administració, fórmula que genera més inseguretat i que pot provocar una menor independència dels empleats públics. En segonlloc, també es vol defensar que en un termini màxim d’un 1 any es redueixi a la meitat l’actual personal eventual, regularitzant la seva situació, en especial la d’aquelles persones que ocupen llocs de feina estructuralment fixes.
La quarta reserva d’esmena fa referència a les transferències que el Govern envia anualment als comuns. El PS proposa que les corporacions locals no puguin fer un ús lliure d’aquests diners sinó que hi hagi uns criteris per poder-los emprar. En concret, un 25% a despeses d’inversió, un 15% per a activitats esportives, culturals i socials, un 10% per manteniment de territori no urbà, polítiques d’aprofitament de recursos naturals o de reducció de l’emissió de gasos amb efectes hivernacle, i un altre 10% a treballs de manteniment i millora de xarxes bàsiques de servei. En cas que algun d’aquest percentatge no s’esgoti totalment, s’haurà de retornar a l’executiu.
Tres reserves d’esmena més tenen la voluntat d’incrementar la dotació de diferents projectes que, a l’entendre del PS, no tenen prou pressupost considerant la seva importància. És el cas dels controls fiscalitzadors a Govern i a les parapúbliques, dels equipaments per processos d’informació al departament de Tributs i Fronteres i de les polítiques d’igualtat.
La vuitena reserva d’esmena fa referència a la inversió prevista per part d’Andorra Telecom a The Cloud. Vistos els importants dubtes sorgits al voltant del projecte, el PS demana que es redueixi en cinc milions la partida destinada per l’empresa pública a edificis i altres construccions i, en canvi, s’incrementi en dos milions la de maquinàries i instal·lacions. En aquest sentit, s’entén que cal una major inversió en aquests àmbits donades les deficiències de servei detectades els darrers anys.
López ha volgut remarcar que es tracta “d’un nombre significatiu” de reserves d’esmena i que “motes tenen la seva rellevància política”. A més, ha apuntat que són “qüestions que mereixen ser discutides i explicades amb deteniment”. A la vegada, ha lamentat la poca disposició de la majoria demòcrata a l’hora de treballar les propostes de modificació presentades pel PS per mirar d’assolir un acord. “En temes claus, el treball en comissió no ha permès avançar gaire”, ha afirmat, tot indicant que “ni tan sols hi ha hagut proposta d’entesa per trobar un articulat que ens fes sentir còmodes a les dues parts i que pogués fer arribar a algun consens”.
Llei de policia
El dijous s’ha de votar també el projecte de llei de modificació de la llei de cos de policia. Al text, el PS també ha presentat reserves d’esmena. En concret, quatre. Totes elles, però, fan referència a un únic punt: el nou règim disciplinari. Per a la formació s’ha impulsat una normativa excessivament estricta tant pel que fa a la gradació de les faltes com per les sancions.
López acusa el Govern de voler endurir “d’amagat” el barem patrimonial per accedir a ajuts socials
Crea: 01/16/2017 - 18:43
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha carregat amb duresa contra Govern pel duríssim enduriment dels requisits per accedir a ajuts socials claus com ara les pensions de solidaritat per a la gent gran que vol impulsar mitjançant una disposició del pressupost per al 2017. El parlamentari ha criticat especialment que la modificació prevista s’hagi tirat endavant “d’amagat”, ja que no s’ha informat en cap moment els col·lectius afectats, fet que considera “especialment greu políticament parlant”. Per això, una de les esmenes parcials presentades al text preveu eliminar aquest canvi. És una de les 63 propostes de modificació –dues d’elles no han estat admeses a tràmit- elevades a Sindicatura i que els tres representants de la formació socialdemòcrata al Consell General han fet públiques aquest dilluns.
Durant la roda de premsa, López ha posat en relleu “la gran importància” que suposa l’enduriment del barem de valoració patrimonial introduït a la Llei de serveis socials i sociosanitaris. Així, ha recordat que aquest serveix per decidir si una persona té o no dret a “prestacions complementàries de les pensions” que simplement permeten que “la renda mensual arribi al salari mínim”. Els requisits, segons la disposició del pressupost, es fan extremadament més exigents i “s’empeny a una sèrie de persones amb un nivell de renda mig o baix a descapitalitzar-se abans de rebre allò que se’ls hauria de garantir”.
El president del grup parlamentari mixt, a més, ha posat en relleu que, després de contactar amb representants tant de la Federació d’Associacions de Gent Gran com de la Federació d’Associacions de Persones amb Discapacitats (FAAD) han constatat que “no estaven al corrent de la modificació”, fet amb el qual López s’ha mostrat molt crític. “Utilitzar la llei de pressupost per fer aquest canvi no és escaient políticament, però encara és especialment més greu que es faci d’amagat dels col·lectius afectats”, ha denunciat.
Reforçar la funció pública
Una altra de les esmenes parcials als quals els consellers generals del PS donen molta importància és la que vol tornar a establir la figura del funcionari, després que DA, amb la Llei del pla de pensions de la funció pública la deixés relegada únicament als cossos especials i fes que tots els nous contractats poguessin ser només agents de l’administració. Gili ha recordat que “ja vam advertir que feien un flac favor al país” i ha advertit que “algú amb aquest tipus de contracte està sotmès a pressió de polítics i de lobbys poderosos”. La parlamentària ha defensat que “la democràcia s’assegura també a partir d’això, que tinguem la tranquil·litat que, quan anem a Govern, se’ns tracta d’igual manera i no tenir la impressió que si algú és proper a qui governa se li solucionaran les coses i a la inversa, no”, tot refermant que “aquesta és la filosofia que regeix als països del voltant i que ha de regir la nostra funció pública”.
El PS també proposa regularitzar la situació de bona part dels eventuals actuals. En aquest sentit, es demana via esmena que el 50% passin a tenir una situació contractual estable. “Fan la feina des de fa molt temps i això vol dir que són necessaris”, ha argumentat Gili.
La consellera general escaldenca també ha explicat les esmenes presentades al pressupost del Servei d’Atenció Sanitària (SAAS). Amb elles es preveu traspassar despesa de funcionament per poder fer inversió en equipament. Gili ha apuntat que als comptes de la parapública “es posa en evidència que fa falta més perquè, si no es fa, podem tenir una descapitalització i/o obsolescència dels equips mèdics”.
Per la seva banda, Gerard Alís ha explicat les diferents esmenes presentades al Fons de Reserva de Jubilació. L’objectiu, tal com ja es va fer l’any passat, és “reduir els costos en beneficis dels futurs jubilats perquè el fons creixi i que no se li atribueixin despeses que creiem injustificades”. El PS també vol limitar la pujada de diferents taxes previstes als comptes, d’una mitjana del 6% que es considera “desorbitada”. Alís ha manifestat que “es justifiquen dient que fa temps que no han pujat i que s’han d’actualitzar però, en canvi, amb el salari mínim sí que ho volen fer de manera progressiva; per analogia, potser hauríem de fer el mateix”.
Altres esmenes presentades fan referència a incrementar la dotació del servei d’inspecció i fiscalització de les entitats de drets públics, que en el text original pateix una severa davallada en comparació al 2016; reduir algunes de les despeses previstes per l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB); impulsar una planta de compostatge o baixar el pressupost del gabinet de comunicació de Govern que, ha indicat López, puja un 213%.
La congelació de les transferències
El president del grup parlamentari mixt ha refermat la voluntat del PS de no votar en favor de la congelació de les transferències als comuns en 54,6 milions d’euros. De fet, ha explicat que “encara no hem rebut cap contacte ni invitació a parlar-ne” i ha deixat clar que “no hem canviat d’opinió i tampoc hi ha cap altre element que faci possible plantejar-s’ho”. Això sí, ha volgut aclarir que l’increment de les transferències a les corporacions locals, per una banda, no ha d’afectar el gruix d’inversió a fer el 2017, ja que les incloses al pressupost ara a tràmit “no prendran efecte amb caràcter immediat” sinó que “són gairebé més del 2018”. Per l’altra banda, a més, ha recordat que llavors seran les entitats parroquials qui podran tirar endavant més actuacions. “Aquest diners aniran als comuns i podran fer inversió. I si no les fan, hi haurà un mecanisme de retorn”, ha explicat, tot recordant l’esmena que vol establir novament uns percentatges finalistes de destinació a les transferències.
Els nostres desitjos per al dia de Reis
Crea: 01/06/2017 - 10:13
Quan llegeixin aquestes línies, segur que casa seva estarà plena de regals oberts i papers d’embolicar escampats arreu. Els Reis hauran complert amb escreix, igual que fa uns dies el Pare Noel i el Tió, l’objectiu de repartir il·lusió i felicitat.
Des del PS sabem que alguns dels regals que esperem –no per a nosaltres, sinó per a tot el país– no arribaran avui. Volem tenir la il·lusió, però, que ho faran al llarg del 2017. A la vegada, malauradament, hem de mantenir cert escepticisme.
Parlo, evidentment, de les grans reformes que necessita Andorra: la del model de competències i transferències, la sanitària, la viabilitat del sistema de pensions i d’unes pensions més justes, i la de la funció pública. Una altra que també està perduda als llimbs dels demòcrates és la de l’àmbit social i laboral –regulació de vaga inclosa– tot i haver-se promès, ni més ni menys, que a tot un secretari general de l’ONU.
DA fa anys, des que va arribar a Govern, que diu que té la voluntat de tirar aquests canvis endavant. La realitat, però, és ben diferent. Entrem ja al setè any de mandat demòcrata i tot continua exactament igual, fet que evidencia que de projecte, DA en tenia ben poc, més enllà de fer el que fos per arribar a l’executiu. Des que ho van aconseguir, els avenços més significatius que ha fet Andorra –n’hi ha hagut, no es pot negar– han estat la continuïtat de mesures i actuacions ja engegades pel PS, sigui en l’àmbit de les relacions internacionals i la transparència i en sectors com ara l’educació o el cultural. De projectes propis, poca cosa.
I poca cosa perquè DA continua donant la sensació de voler acontentar massa corrents interns i massa interessos. I ara, a més, surt el debat de la successió de Toni Martí, que sembla més prioritari que les grans reformes abans esmentades, que no cal dir, han de marcar, i molt, el futur d’Andorra.
Un dia com avui al PS volem tenir la il·lusió que les nostres esperances es faran realitat aquest any i que DA complirà les promeses i podrem veure les reformes engegades, i a més, en la bona direcció. També tenim clar que si arriben al Consell hi treballarem constructivament per millorar-les. Esperem, creuem els dits, que al final d’any DA no ens torni a portar carbó.
DA: any nou i nous propòsits
Crea: 12/30/2016 - 11:20
Tot i que ja sabem que sovint alguns dels projectes en què tanta il·lusió posem acaben en ben poca cosa quan la rutina i el nostre tarannà ens retornen a la realitat, políticament parlant volem creure que les bones intencions per al 2017 seran aquells projectes inajornables per al país, als quals ens referim dia sí dia també en seu parlamentària. Em refereixo, evidentment, a les grans reformes promeses per DA ara ja fa gairebé sis anys.
Segons sembla, un parell de legislatures amb majoria absoluta no han permès al nostre cap de Govern disposar del suport necessari i dels recursos humans, tant executius com legislatius, necessaris per tirar endavant el nostre país...
Estic pensant essencialment en tres grans projectes.
El primer, la reforma sanitària. Ens demanem si veurem aquest any bona predisposició per part de DA per endreçar un SAAS que sense accions contundents es veu abocat a la desaparició de la sanitat pública. I això pel que ha sigut una mala gestió, sense visió a llarg termini, permetent o tancant els ulls a accions individuals d’uns i altres que a poc a poc van malmetent la supervivència del sistema.
Malgrat la nostra pressió política i la de la ciutadania en general, no hem vist encara accions contundents i valentes per part dels Demòcrates.
El segon gran projecte llarg i feixuc per DA és la reforma de la llei de la Funció Pública. En sis anys, DA ha sigut incapaç d’abordar aquesta tasca i, ben al contrari, les úniques accions que ha fet han sigut les de degradar les condicions dels funcionaris i deixar tocats els ànims de tots aquells que són clau en gestionar els afers interns de l’Estat.
Tenim nova ministra, cert, de la qual no posem en dubte la seva bona disposició; tot que sí que coneixem les accions i declaracions fetes durant aquests anys per Toni Martí referents als treballadors de l’administració. Ens volem equivocar però, de moment, hem vist poca energia per tirar endavant bons projectes de cara a millorar la Funció Pública andorrana.
Com a últim gran projecte destacaré la reforma de la llei de delimitació de competències i transferències als comuns. Tots sabem que tenim multiplicació de recursos en certs àmbits entre les diferents administracions que tenen un alt cost; i que, a més, sovint, porten a perdre eficiència i fins i tot, a incoherències en algunes decisions.
La situació del país no permet esperar més per la reforma i tampoc concebem continuar perdent el temps mentre no endrecem d’una manera o d’una altra les competències nacionals i parroquials. La manca de projecte i d’explicacions de la majoria de cap a on volem anar en aquest àmbit ens porten a pensar que també això podria quedar en un tinter; tot i tenir una secretària d’Estat durant gairebé dos anys únicament dedicada a aquest tema. I l’experiència d’aquests darrers temps ens confirmen que podríem no anar mal encaminats.
Mentre les il·lusions de començar un nou any encara persisteixin, creurem en les possibilitats que aquestes reformes clau pel país vegin la llum. De moment, no volem pensar en allò que pot ser la trista i dura realitat a què ens té acostumats DA.
Desvertebrant un país
Crea: 12/23/2016 - 11:49
Francisco Ayala va publicar a l’exili El Hechizado, un conte sobre les peripècies de l’indi González Lobo per visitar el rei Carles II d’Habsburg i explicar-li les dures condicions de vida dels seus súbdits a l’altre costat de l’Atlàntic.
González Lobo esperava que Carles II, en assabentar-se de la situació colonial, donaria solució als problemes dels seus pobles. Les seves il·lusions s’esfondren veient la realitat depriment de la cort; el monarca és un trist malalt vestit amb luxoses robes però que fan olor de pixats, els peus recolzats en un coixí de seda posat damunt d’un escambell; en companyia d’un gosset i d’un simi que distrau l’atenció del cap de l’Imperi quan l’indi vol saludar-lo. González aprofita la intromissió del simi per retirar-se respectuosament del lloc que havia cregut el centre del poder i que ara, després de passar tants anys de penúries, veia que no existia; tot l’Estat era pura aparença i ficció, una falsa estructura buida de contingut.
Dijous 15 a la tarda arribava de França i vaig sintonitzar la ràdio quan estava fent la retransmissió de la sessió del Consell General.
Escoltant les intervencions (respostes?) dels membres de Govern, vaig recordar –estem en època de contes nadalencs- el d’Ayala.
Potser l’associació d’idees va venir per la lleugeresa dels «arguments» del ministre de finances en favor de «l’absolutisme de mercat». Com l’indi, jo també vaig tenir una «revelació» sobre l’essència del govern que tenim.
Per l’antic director d’Orfund, una nació seria com un club de basquet de la lliga Endesa: es «fitxen» els millors jugadors del mercat, es paga un entrenador que optimitzi el seu rendiment a curt termini i es busquen patrocinadors, que en el cas del país som els contribuents. Si les coses van mal dades, es baixa de categoria (estic al cap del port, ara Cinca parla –sense complexos- D’EXPORTAR joves!)
Un cortesà taronja –somnolent- alliçona el personal sobre la importància de l’estadística per l’Acord Monetari (l’indi, ja a les bordes d’Envalira, comença a espaordir-se).
El conseller Pere López «distreu» el cap de Govern de les seves profundes cavil·lacions, preguntant per la manca de voluntat de la formació taronja en fer les reformes promeses; la resposta és una sèrie de bajanades pròpies del darrer monarca de la casa d’Àustria (passo per Canillo, ara el Sr. Martí desvarieja sobre leninistes i estalinistes)
Durant el desordenat regne de Carles II, les successives crisis van arruïnar el que quedava de l’economia de Castella; Madrid perd la meitat de la població, els gremis es dissolen, la indústria toledana dels acers està a punt de desaparèixer. Mentrestant, la Corona navega a la deriva, el nucli de poder només arreplega un petit cercle de cortesans que tenen com a preocupació saber si El Hechizado deixarà l’herència de l’imperi espanyol a França o a Àustria (arribo, com l’indi, a la capital, Toni Martí s’embolica amb els seus criteris de selecció de cortesans)
Deia Ortega que «la incorporació històrica no és la dilatació d’un nucli inicial, sinó més aviat l’organització de moltes unitats socials preexistents en una nova estructura». El procés d’acostament (incorporació) del nostre país a l’Europa comunitària, pot fer-se a través d’una incorporació orteguiana o per un procediment invers: per una vasta desintegració i desvertebració radical de la nostra estructura econòmica, social i cultural.
En el trajecte, com a la faula d’Ayala, vaig comprendre que Toni Martí – tant a la deriva com Carles II- ha optat per trencar l’espinada del país.
Pregunta de Pere López sobre el retard en el nomenament del ministre de Funció Pública
Crea: 12/16/2016 - 11:43
Totalment previsible i nefast
Crea: 12/16/2016 - 10:59
Ahir, en sessió parlamentària, el debat sobre els problemes per trobar persones disposades a treballar en el Departament d’Estadística del Govern, formulat pels consellers Ferran Costa i Víctor Naudi, es va posar en evidència una situació lamentable i preocupant.
Ens trobem cada dia més davant del fet reiterat d’haver de recórrer a estrangers per a feines claus pel país: cap del gabinet jurídic del Govern, director agència tributària, director general del SAAS, nou director de l’INAF, membres de l’AREB...
Al nostre parer, algunes vegades es pot acceptar la necessitat de contractar estrangers perquè som petits i per tant, la massa crítica de ciutadans dificulta trobar personal amb la formació adient per a les tasques delicades que han d’executar.
En aquest cas concret, la qualificació demanada en cap cas és excessivament qualificada o especialitzada vist que es demanen matemàtics, analistes o informàtics. I aquí sí que tinc clar que tenim joves andorrans o residents amb la formació adient per fer aquesta feina.
Sense cap mena de dubte, aquí entra en joc el fet que des què va començar la primera legislatura dels demòcrates s’ha portat a terme una campanya de descrèdit, de menyspreu i de desprestigi de la feina del funcionari molt important.
De fet, fa tot just dos anys es debatia l’aprovació de la Llei del pla de pensions de la funció pública. Llavors DA va fer desaparèixer la figura del funcionari que només persisteix en els cossos especials (i alguna excepció més).
Ara, si hi ha noves contractacions, només són d’agents de l’administració sotmesos al règim del Codi de relacions laborals. Aquests estaran molt més sotmesos a la pressió del polític o del superior de torn, ja que serà molt més fàcil resoldre la seva relació contractual. Això debilita un sistema en el qual tots ens hem de sentir còmodes i tenir la seguretat de què l’administració és totalment objectiva en les seves actuacions de cara a nosaltres, siguem qui siguem! De fet, és així a tots els països que ens envolten.
Fa dos anys també es van canviar les condicions relatives a la jubilació que fins llavors tenia el règim de la funció pública. Una reforma parcial que es va portar molt malament quant al fons i la forma i que juntament amb el discurs anti funcionariat de Toni Martí va contribuir a desacreditar la vocació del funcionari.
Cal remarcar que tampoc ajuda el fet que DA no hagi actuat per remeiar a la situació més que precària de les 632 persones amb contracte d’eventual que hi ha entre els 2.569 treballadors del Govern. Sense oblidar tots aquells que estan en les parapúbliques, que també en són molts. De fet, DA no ha fet res més que fer més grossa la bola!
Així, avui ens trobem amb persones que fa més de 10 anys que viuen en situació precària i altres que ja ni es plantegen entrar a l’Administració, en ser aquesta opció ben poc atractiva.
Això ho pagarem car (tots), i molt. De fet, ja en comencem a notar els efectes negatius!
López qualifica “d’inacceptable” la negativa de l’AREB a comparèixer davant la comissió especial
Crea: 12/15/2016 - 20:40
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha criticat l’ocultisme que, al seu entendre, s’ha tingut a l’hora d’explicar la situació dels actius en renda variable dels antics clients de Banca Privada d’Andorra (BPA) que han estat traspassats a Vall Banc. El parlamentari ha lamentat que hagi calgut una pregunta oral al Consell General per posar fi, ni que sigui momentàniament, a la “manca de transparència” sobre aquesta qüestió que, ha recordat, afecta moltes persones que, al llarg dels darrers mesos, han tingut molt poca informació de la situació dels productes financers que tenien contractats a l’entitat ara intervinguda. També ha criticat amb duresa la negativa dels responsables de l’Agència de Resolucions d’Entitats Bancàries (AREB) a comparèixer davant la comissió especial per donar explicacions de la situació.
De fet, les incògnites encara es mantenen, ja que encara no hi ha una data perquè arribi la solució definitiva. Així ho ha admès el ministre de Finances, Jordi Cinca. A preguntes de López, ha explicat que els productes els té custodiats una entitat suïssa que, però, no accepta traspassar-ne la titularitat de BPA a Vall Banc. En total, estarien afectats uns 500 milions d’euros en actius i, des del Govern, no s’ha volgut donar cap calendari perquè quedin alliberats, ja que “no està a les nostres mans”.
López ha criticat “l’absoluta manca de transparència i d’informació” que envolta l’assumpte, tant per part del Govern com des d’organismes com l’AREB i l’INAF. Del primer, ha lamentat, “fa mesos que no se’n sap res” i el segon, ha retret, “tampoc dóna informació”. Sobre l’AREB també ha estat molt dur a l’hora de parlar del fet que el seu màxim responsable, Albert Hinojosa, hagi refusat la demanda de compareixença feta per la comissió especial per a la prevenció del risc i l’estabilitat financera. “És inacceptable”, ha afirmat, tot recordant que “és un organisme que es deu al control parlamentari, i més en un moment com l’actual”.
El conseller socialdemòcrata ha recordat que ja fa set mesos de la creació de Vall Banc i que, malgrat el “silenci” de tot aquest període “no s’ha trobat solució”. Per això, ha argumentat que la possibilitat d’entorpir les negociacions no és una excusa vàlida per justificar l’opacitat que s’ha tingut sobre aquest tema. “Dubto que donar informació pugui dificultar les converses”, ha apuntat, “no és de rebut tenir-la amagada”. A més, ha mostrat inquietud per la possibilitat que “aquesta manca de diligència pugui comportar conseqüències”.
Relleu ministerial
Un altre dels temes abordats en la sessió ha estat la tardança del cap de Govern, Toni Martí, en trobar un ministre que pugui fer-se càrrec de la reforma de la Funció Pública –tot just el dimecres va anunciar el nomenament d’Eva Descarrega-. López ha apuntat que el motiu que s’hagi trigat tant és la “falta de compromís” per part de la gent afiliada a Demòcrates per Andorra. “Hi falta implicació política”, ha afirmat, tot lamentant que “no hi ha cap persona del partit al capdavant de les grans reformes que fa anys que anuncien”.
Per al parlamentari socialdemòcrata, l’elecció de Descarrega, que segons ha reconegut Martí no és militant del partit ‘taronja’, “evidencia que a DA no hi ha gent preparada per fer bé les coses”. A més, López ha tornat a posar en dubte que les grans reformes promeses pel polític escaldenc acabin realment concretant-se. “És perfectament capaç d’acabar la legislatura sense haver-ne fet cap”, ha alertat. Un argument a favor d’aquesta possibilitat, ha apuntat, és el fet que el Govern ja ha incomplert la resolució aprovada en el Debat d’Orientació Política del 2015, que li instava a tenir ja avançat un nou text de regulació de la funció pública. “La ministra arriba dos mesos tard a fer una reforma que ja hauria d’estar engegada”, ha manifestat.
Durant la sessió, i a preguntes d’altres formacions, el Govern ha volgut justificar el fet que estigui buscant personal pel departament d’Estadística a l’estranger per la dificultat de cobrir aquestes places amb gent del país. Els consellers del PS han intervingut per posar en relleu, en paraules de Rosa Gili, que aquesta situació és fruit de la precarització de la funció pública engegada per DA. “Estan recollint els fruits dels canvis legals que han fet”, ha indicat. Per la seva banda, López ha remarcat que “el mateix Cinca accepta que l’oferta no és prou competitiva pels andorrans que hi podrien optar”. També ha lamentat el recurs excessiu de DA a persones no andorranes per a càrrecs importants, tot posant l’exemple del cap de gabinet jurídic, a qui ha acusat de “ser algú que no coneix les lleis andorranes” i també de “fer informes a dictat de Govern”.
Gerard Alís acusa DA de voler “precaritzar” la funció pública
Crea: 12/01/2016 - 20:53
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Gerard Alís ha acusat el Govern de Demòcrates per Andorra (DA) de “precaritzar la funció pública”. Ho ha fet durant el debat parlamentari de les esmenes a la totalitat presentades per Liberals d’Andorra (LdA) a les tres lleis que volen regular els cossos de bombers, policia i agents penitenciaris. El representant socialdemòcrata ha lamentat que tots tres textos tinguin una voluntat excessivament “economicista” i, a la vegada, retallin drets, fet que, al seu entendre, “pot posar en dubte la qualitat del servei”. Malgrat aquests arguments, el PS ha optat per abstenir-se en la votació amb l’objectiu de no retardar el proveïment de noves places, especialment a la policia, i amb la clara voluntat d’intentar canviar tots tres textos de forma substancial durant el seu treball a la comissió d’Interior.
El parlamentari del PS ha volgut aprofitar la seva intervenció per fer una “reflexió que em suggereix la política de DA”. I és que, ha apuntat, “adopta mesures que l’únic que fan és precaritzar la funció pública” a la vegada que “desmotiva els funcionaris”. Ho evidencien, ha explicat, canvis com ara l’eliminació de la figura pròpiament dita de funcionari i la seva substitució per la d’agent de l’administració, l’excés d’eventuals a l’’hora de “suplir llocs de caràcter fix” o “fent pedaços en comptes d’afrontar la reforma integral tan necessària”.
Alís ha posat com a un exemple més d’aquesta situació els tres textos dels cossos especials que, ha lamentat, “un cop hem parlat amb els seus representants, ens ha quedat clar que no tenen el consens anunciat”. També ha denunciat que “hi ha la voluntat de seguir criteris purament economicistes” i, fins i tot, “amb menyspreu als treballadors”. En aquest sentit, ha manifestat que “la reducció de remuneracions i la retallada de certs drets, que en alguns casos creiem inconstitucionals, ens plantegen greus dubtes”. De fet, ha alertat que “poden tenir conseqüències i afectar la qualitat del servei”.
Un altre aspecte que no agrada gens al PS dels tres textos és l’enduriment dels règims disciplinaris. “Ens sembla desproporcionat i no hem trobat cap exemple similar als països del voltant”, ha alertat, tot lamentant que “Govern, deixant-se endur per fets aïllats i puntuals recents s’ha passat tres pobles”.
El PS, però, ha decidit abstenir-se en la votació, no tant perquè cregui que els textos són globalment correctes sinó per un altre motiu. “És una evidència que el Govern, malgrat disposa de habilitació pressupostaria per fer-ho, condiciona les convocatòries de places a l’entrada en vigor dels textos de llei objectes de debat”, ha explicat Alís, que també ha recordat que en les reunions amb els sindicats sorgeix la “necessitat urgent de proveir-se de noves places d’agents”. Des de la formació socialdemòcrata, “no podem de cap manera contribuir en retardar més el proveïment de places necessàries i demanades pels cossos per poder garantir l’eficàcia de les seves tasques”. Això sí, ha advertit que esperen millorar els textos amb el treball en comissió.
Llei del sòl
El PS ha optat per donar suport a l’esmena a la totalitat presentada pels Liberals a la modificació de la llei d’ordenació del territori i urbanisme –popularment coneguda com la llei del sòl-. La consellera general Rosa Gili ha explicat que, des del PS, es veu el text com un nou exemple de la política de “pedaços” de DA. “Un cop més afrontem les conseqüències d’un Govern que no afronta les decisions importants i només posposa, posposa i posposa”, ha indicat.
I és que, ha apuntat la parlamentària escaldenca, és cert que les restriccions que provoca l’actual legislació generen efectes negatius, com ara “el bloqueig de molts projectes particulars”. Justament per això, ha lamentat, “podria haver estat una bona ocasió per revisar la llei” però no pas en la direcció cap on vol anar l’executiu, a qui ha acusat de “voler modificar lleis per vies que, ni en el fons ni en la forma, són les adequades”. També, com ja va fer dimecres Pere López, ha criticat l’omnipresència de l’acord institucional signat amb els comuns per justificar bona part dels projectes legislatius impulsats per DA. “S’està fent pesat; sembla ja una mena de segona Constitució”, ha lamentat, per després recordar que amb el conveni “s’ha menyspreat el Consell General”.
Llei de l’allotjament turístic
El PS sí que ha optat per abstenir-se i per no donar suport a una altra de les esmenes a la totalitat debatudes al ple d’aquest dijous: la presentada contra la llei general de l’allotjament turístic. La consellera general Rosa Gili ha admès que, un cop consultats els col·lectius afectats “ens ha arribat preocupació i sensació de poc diàleg” a l’hora d’elaborar-la per part de Govern. També ha reconegut que hi ha aspectes del text que grinyoles, com ara el fet que es vulgui ser més rigorós amb els apartaments turístics. “No s’explica de cap manera el tracte diferenciat”, ha indicat.
Gili s’ha mostrat convençuda que, abans de tramitar el text al Consell General, “calia un treball més extensiu” i, sobretot, “un major consens amb el sector” que, al seu entendre, “hauria permès aprofundir més en el contingut”. Tot i això, ha explicat la decisió d’abstenir-se tot argumentant que “amb el treball en comissió, la llei es pot millorar”.
El primer punt de la jornada ha estat l’únic que, de fet, s’ha acabat votant per unanimitat. Tots els consellers generals han donat suport a la ratificació de l’acord d’intercanvi d’informació fiscal amb Itàlia. Des del PS, Alís ha posat en relleu que el text “segueix el camí cap a la transparència encetat el 2009 sota el Govern del PS” del qual, ha advertit, “pel bé de la nostra economia no ens podem desviar”.
Pàgines
