López: "La llei prové d'un Govern que criminalitza els funcionaris"
Crea: 03/16/2018 - 12:29
funció pública
López: "La llei de la Funció Pública serà com a màxim la de DA"
Crea: 03/16/2018 - 12:28
El PS demana a Sindicatura que denunciï per invasió de competències el decret de serveis mínims de la vaga
Crea: 03/15/2018 - 17:17
Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) consideren que el decret dels serveis mínims per a la vaga de funcionaris convocada dijous i divendres suposa una invasió de competències per part de l’executiu sobre el Consell General. Per això, han tramitat una carta a Sindicatura en què posen en relleu la situació i demanen al síndic general que prengui les mesures escaients per solucionar-la.
En l’escrit, els consellers generals del PS posen en relleu que el decret, “envaeix competències legislatives, creant disposicions que el Govern no pot adoptar i que corresponen al Consell General”. Així, es recorda que “defineix l’establiment dels serveis mínims (...) sense emparar-se en cap norma legal” tot remarcant que la Constitució disposa que “la llei regularà les condicions d’exercici d’aquest dret [el de vaga] per garantir el funcionament dels serveis essencials de la comunitat”.
Des del PS s’apunta que “a data d’avui, el Consell General no ha establert cap norma que reguli el dret a vaga”. Per tant, “queda doncs palesa la invasió de competències per part del poder executiu sobre el poder legislatiu” i “correspon a la Sindicatura, com a màxim responsable del Consell General endegar les actuacions escaients per tal que es posi remei a la dita situació”. A més, “degut a l’aplicació imminent d’aquest decret (...) demanem anàlisi urgent d’aquesta qüestió”.
Debat durant la sessió
La reforma de la funció pública i la convocatòria de vaga entre els treballadors de l’administració ha estat, de fet, present a la sessió de control celebrada aquest dijous al Consell General. Pere López ha aprofitat la pregunta sobre l’afectació que el text tindria entre els empleats de comuns i altres entitats públiques per denunciar la praxi de Govern amb el decret d’establiment dels serveis mínims. “És absolutament abusiu”, ha denunciat el parlamentari socialdemòcrata, tot posant en relleu que “hi ha molts funcionaris treballant que ho fan obligats; no han anat voluntàriament, han anat a cop de decret”.
El conseller general ja havia avisat durant la sessió que “haurem de veure si respecta la Constitució”, tot recordant que la normativa publicada dimarts al BOPA ha considerat essencials tots els departaments de Govern. “No sé si, per exemple, el de comptabilitat ho és. Com a mínim, és discutible”, ha indicat.
Sobre la reforma de la funció pública, ha augurat que “serà un nou fracàs de la política de DA” i ha avisat que “la llei serà com a màxim la de DA, no la del Consell General”, tot lamentant que “s’ha exclòs l’oposició, a diferència de les taules de treball del 2010” i recordant que “També hi ha cònsols que han dit que no l’aplicaran”. Evidentment, tampoc serà la llei d’uns funcionaris que no l’accepten i feta per un Govern que “dia sí i dia també parla malament dels seus treballadors públics i intenta posar-los en evidència i criminalitzar-los”. López ha comentat que “és bo recordar que molts funcionaris estan cobrant per sota de 1.400 euros perquè porten temps intentant vendre a l’opinió pública que tenen unes grans condicions de treball”.
A més, ha denunciat, la suposada voluntat de sostenibilitat que es vol aplicar en l’administració, no tindrà continuïtat a altres entitats públiques, com FEDA, els Fons de Reserva o Andorra Telecom, entre altres, on hi ha, ha recordat, “tots els àmbits de descontrol demòcrata”. Per això, s’ha preguntat “com es pot vendre un discurs de sostenibilitat si no es fa res amb la disbauxa d’altres entitats públiques i s’entén que no cal fer cap actuació per limitar aquesta situació?”
El PS pregunta pels efectes de la reforma de la funció pública en els treballadors comunals i pel control dels pisos buits
Crea: 03/05/2018 - 10:49
El Partit Socialdemòcrata (PS) vol que el Govern aclareixi els efectes que la reforma de la funció pública tindrà sobre els treballadors comunals i d’altres ens com l’administració de justícia i altres entitats públiques. Aquest és l’objectiu de la pregunta amb resposta oral que el conseller general Pere López ha tramitat de cara a la sessió de control que ha de tenir lloc el 15 de març al Consell General. Per la seva banda, Rosa Gili també vol que l’executiu expliqui com preveu controlar els pisos buits que hi ha al país de cara a l’anunciada taxa que es vol posar i si això implicarà, finalment, que es creï un registre de la propietat.
En l’escrit tramitat a Sindicatura aquest divendres, López recorda que “el Govern, té previst, segons els seus mateixos anuncis, tramitar en poc temps una nova llei de Funció Pública” i que “aquest text no només servirà de marc per als treballadors de l’administració central sinó que les seves disposicions també han d’aplicar-se als dels set comuns”. A la vegada, posa en relleu que, recentment, “la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, ha declarat que preveu no aplicar alguna de les disposicions previstes a la llei, com ara la conversió de triennis en quinquennis, als treballadors del comú que dirigeix” i que “des de l’administració de l’administració de justícia també s’ha expressat dubtes de com els afectaria la nova llei”, incògnites que també afecten “les diferents entitats públiques”.
Per això, pregunta “com preveu Govern que la nova llei de Funció Pública afecti els treballadors dels set comuns”. També demana el mateix pel que fa als empleats de l’administració de justícia i als assalariats d’altres entitats públiques”.
López ha explicat que “ens ha sorprès que alguns mandataris comunals hagin defensat que aquesta llei no afectaria els seus treballadors públics”. Per tant, “volem si hi ha o no aquesta afectació”, ja que “podria haver un malentès per part de cònsols, empleats i sindicats en pensar que no estarien subjectes a les disposicions del text”.
Per la seva banda, la consellera Rosa Gili, en la seva pregunta, recorda que “el ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, va anunciar al Consell General diferents mesures per fer front a la greu problemàtica que es viu al mercat de lloguer d’habitatges” i que una d’elles era “la creació d’una taxa que gravi aquells pisos que es troben buits”. En aquest sentit, apuntat que “per poder controlar quants pisos buits hi ha al nostre país i per què estan sense utilitzar és necessari tenir en marxa un registre de la propietat que actualment no existeix”.
Per això, la parlamentària socialdemòcrata demana “com preveu Govern controlar els pisos buits que hi ha al nostre país”. També reclama que l’executiu contesti “per què no s’ha creat un registre de la propietat per, entre altres funcions, poder saber quants pisos buits hi ha al nostre país”.
Pere López: “Em preocupa el desprestigi de la Funció Pública que ha fet Govern”
Crea: 02/26/2018 - 11:07
Pere López va ser proclamat el 15 de febrer passat candidat a cap de Govern pel PS en les pròximes eleccions generals, previstes per a la primavera del 2019 però que es podrien avançar. Va ser l’únic a presentar-se i ara optarà per segon cop a liderar l’executiu.
Li hauria agradat unes primàries amb més debat?, o el que ha passat demostra la cohesió interna del partit?
El moment actual demostra amb tota la prudència que hi ha una cohesió important al meu entorn i dins del comitè executiu actual. Les primàries no s’han de valorar pel nombre de candidats que hi pugui haver, sinó pel seguiment, la transparència i la igualtat d’oportunitats. El procediment que s’ha seguit no es pot qüestionar, i amb tota la prudència i humilitat, potser en aquest moment compto amb un suport bastant majoritari de militants, simpatitzants i persones properes al partit. Potser d’aquí a uns anys això no serà així. Ara he de treballar molt intensament.
A banda de les propostes com la doble nacionalitat o permetre als residents votar a les comunals, hi haurà alguna novetat més per intentar ser l’eix del debat durant la campanya?
Hi ha qüestions que provenen del congrés del 2016, particularment la de la doble nacionalitat. Hi haurem de donar molta importància perquè som l’únic partit que ens hem posicionat en aquest sentit i entenem que és una necessitat que la majoria de la població veu de manera molt positiva, sobretot entre els joves. També tenim la reforma del sistema electoral, que premia molt més les majories i pensem que des dels poders públics es poden fer actuacions que mobilitzin el parc d’habitatges buits. El Govern no està fent absolutament res amb el tema de l’habitatge i no compartim la línia que la política de l’habitatge vingui condicionada pel mercat.
Que encara no hi hagi data per a les eleccions creu que provoca incertesa als partits?
En el nostre cas no ha canviat gaire. Desconec el que puguin fer els altres partits, però al PS els estatuts marquen que les primàries s’han de fer entre un any i un any i mig abans de la convocatòria d’eleccions i el nostre calendari no s’ha vist modificat. Nosaltres de moment treballem en l’escenari que les eleccions seran a principis de l’any vinent i ens volem creure la paraula del cap de Govern que no farà una convocatòria per sorpresa.
Des del PS comenten quins noms sonen amb força per substituir Toni Martí?
No he tingut l’ocasió en cap moment de consultar absolutament res. A ningú se li escapa que el 2018 és un any molt important per al partit i que hem de preparar el nostre projecte polític, començar-lo a comunicar i més endavant buscar possibles candidats. No sé quins candidats poden haver-hi ni quin sistema s’acabarà emprant per part de DA i quan ens el diguin, evidentment serà el candidat que ells entendran més favorable.
Com podria canviar l’espectre polític una nova força formada per UL i CC?
Em sembla que hi ha espai per a un partit conservador. Dins del partit liberal hi havia dues faccions: una és més la marca, que al meu entendre i sense posar etiquetes a ningú, representa el liberalisme polític, i després un vessant que té una idea més conservadora de l’economia i dels temes socials. Penso que qui avui representa aquesta part més conservadora és DA, però a vegades estan a una part i a una altra. No sé si això s’integrarà dins de DA, però hi ha espai per a una força autènticament de dretes, conservadora, sense complexos, com existeix a tots els països.
Electoralment, com més fragmentada estigui la dreta, millor per al PS?
El que és bo és que els partits defensin una idea i que la gent sàpiga què és el que defensa cada partit. El que no és bo és quan tens un partit com DA que després de set anys al Govern no li sabem ni el color ni la ideologia, i on uns pensen per aquí, els altres per allà. Sembla que volen fer una reforma però no la fan i quan estan al mig la modifiquen.
Com creu que el Govern està portant a terme les negociacions sobre la reforma de la Llei de la Funció Pública per intentar evitar les aturades?
És evident que hi ha una crisi entre el Govern i els treballadors públics, i el que em preocupa és el desprestigi de la Funció Pública que aquest Govern ha anat fent de manera insistent. En cap cas he sentit una valoració de la seva feina i del que estan aportant. Si després hi ha alguns funcionaris que tenen alguna situació, que són poquíssims, de molt privilegi o amb salari molt elevat o algú que no fa absolutament res, s’ha de tenir els mecanismes per fer els procediments i si fa falta acabar de regularitzar aquestes situacions.
S’hauria d’entrar la llei a tràmit parlamentari?
El més preocupant és que hi hagi una línia que DA està perseguint, que és la desaparició de la figura del funcionari. Això és un absolut desastre que perjudica la majoria dels ciutadans, perquè un funcionari té una autonomia que li dona seguretat a la feina per fer informes, dictaminar i actuar en base al seu criteri.
Pensa que s’avançaran projectes en aquest últim tram de legislatura?
Crec que hi haurà molt poques decisions per part de la majoria, una mica en la línia del que han estat aquests últims set anys. Per tant, si no s’han fet actuacions al món sanitari i no s’ha volgut posar ordre en determinats àmbits, difícilment es farà aquest any.
Creu que el bloqueig al grup mixt ha pogut desgastar la imatge del PS?
Vull entendre que s’ha vist com una situació molt excepcional el fet que el 80% de l’oposició estigui en un grup mixt. És una situació molt puntual i molt ocasional, però s’hauria hagut d’intentar trobar una solució que no ens perjudiqués. En tot cas, ja és aigua passada.
De quina manera s’estan portant les negociacions sobre l’acord d’associació?
Ara mateix no tenim gaire informació o no tenim el mateix grau d’informació que teníem fa uns mesos, i això ens obliga a ser una mica més prudents. Hi ha hagut un canvi de ministre, una proposta per incorporar els presidents de grup a les negociacions, les dimissions al grup liberal... Sembla que el cap de Govern busca una nova fórmula, això ha provocat que allò que almenys per a nosaltres funcionava relativament bé, que era el pacte d’Estat, a hores d’ara no hi sigui ni tampoc hi hagi presidents de grup incorporats a la negociació.
El Govern es mereix una vaga general
Crea: 02/16/2018 - 11:17
Hem de reconèixer que, econòmicament parlant, viure a Andorra no és fàcil. El cost de la vida és alt i la majoria dels salaris són baixos, l’accés a un habitatge digne s’ha convertit en un calvari per a moltes famílies i el mercat laboral és petit i restringit. A banda de les poques grans empreses existents, més del 80% del teixit econòmic està format per molts petits empresaris i treballadors per compte propi que sobreviuen en aquest país on l’activitat està extraordinàriament estacionalitzada.
Tot i que algunes de les macroxifres econòmiques poden començar a repuntar i a consolidar-se en positiu, no tothom percep el final de la crisi com alguns publiciten. En l’àmbit dels empresaris sorprèn que davant d’aquesta situació, després de 6 anys de Govern amb dues majories absolutes, no s’hagin promogut canvis i reformes perquè les empreses tinguin la vida més fàcil i sobretot segura.
L’únic intent de reforma que se’ls pot atribuir és la llei d’inversió estrangera que, després d’uns anys, s’ha demostrat que si no va acompanyada d’un paquet ampli de mesures de suport, continuarà sent un fracàs. Però és que ni DA se la creu.
En canvi, com a PS, hem intentat obrir noves portes: la llei de cooperatives i l’actual llei d’emprenedoria que està a tràmit parlamentari en són una mostra.
En l’àmbit laboral sorprèn negativament que quasi una desena d’anys després que alguns governs europeus prenguessin mesures per flexibilitzar el mercat laboral per fer front a la severa crisi que s’estava patint, DA vulgui ara començar a aplicar aquestes mesures neoliberals. Canvis, com l’abaratiment de l’acomiadament o l’ampliació del contracte de prova. Mesures que, a més, s’han demostrat ineficaces i que han augmentat les desigualtats. Avui a Europa, els rics són més rics i la classe anomenada mitjana s’ha empobrit.
DA està disposada a castigar els treballadors modificant el Codi de relacions laborals i la llei de la Funció Pública. Unes reformes que no tenen sentit en el context de sortida de la crisi que el mateix executiu anuncia i que van en contra de l’objectiu de promoure accions per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Una vaga dels treballadors del sector públic? Aquest Govern es mereix una vaga general.
El PS crearà un grup de treball per abordar la problemàtica dels joves amb addiccions a alcohol i drogues
Crea: 01/31/2018 - 17:29
El Partit Socialdemòcrata crearà un grup de treball intern per poder abordar la problemàtica dels adolescents i joves en situacions de risc, especialment aquells que pateixen addiccions a les drogues o a l’alcohol. La intenció és poder avaluar quines mesures i actuacions es podrien prendre per abordar aquesta delicada qüestió i incloure-les en les propostes programàtiques de la formació. Aquest va ser un dels compromisos adoptats durant la primera de les reunions polítiques que se celebraran regularment a les diferents parròquies, iniciades dimarts al vespre a Andorra la Vella.
La trobada va comptar amb la participació d’una seixantena de persones. Hi van intervenir, per part del PS, el president de la formació i conseller general, Pere López, la també parlamentària Rosa Gili, i les conselleres de PS+Independents al comú d’Andorra la Vella, Dolors Carmona i Lídia Samarra. Diversos assistents van posar sobre la taula la problemàtica dels joves afectats per addicions a substàncies estupefaents sobretot pel fet que els recursos que es dediquen a Andorra per atendre aquestes situacions són clarament insuficients. Per exemple, es va remarcar que no existeix cap centre especialitzat al país per poder atendre els casos més greus i, per tant, això obliga a derivar-los a instal·lacions de l’estranger, amb el conseqüent trasbals per a les famílies.
Des del PS, López va explicar que fa temps que des del Consell General s’està seguint amb molta atenció aquesta situació, amb preguntes i demandes d’informació sobre la qüestió formulades per part dels parlamentaris socialdemòcrates. També va recordar que, durant la negociació per la reforma de les competències comunals, es va defensar que aquesta matèria havia de ser responsabilitat del Govern. El parlamentari socialdemòcrata, però, va admetre que cal anar més enllà i, per això, va proposar la creació d’un grup de treball específic dins del partit que abordi aquesta problemàtica i les possibles solucions a adoptar, iniciativa que va ser ben rebuda pels assistents i que es tirarà endavant en les setmanes vinents.
La reunió política, però, va abordar més temes. Així, les conselleres comunals van explicar la postura de la formació pel que fa a la reforma de l’avinguda Meritxell, tot explicant que l’elevada inversió prevista “tindrà repercussions a altres zones de la parròquia” que també necessiten actuacions urgents. Justament, es va demanar públicament que la gent els faci arribar denúncies de zones o llocs degradats. Per fer-ho es podrà fer servir els perfils a les xarxes socials de la formació o un número de wattsapp que es posarà en marxa en breu. També es va anunciar la realització de visites a diferents punts de la parròquia cada dilluns a la tarda per poder comprovar en persona quina és la situació.
Sobre les fortes inversions previstes, López va voler alertar que “les obres les paguem els ciutadans” i va recordar que això es tradueix en el fet que “ens costen més cars alguns serveis, com els aparcaments o els Serradells i es posen en qüestió molts altres de públics”. Sobre aquest punt, Carmona va denunciar que “el model de la majoria de DA és que si un servei no dóna benefici, es tanca el ‘xiringuito’, i si ja el fan privats es tanquen perquè no se’ls vol fer la competència”.
Els assistents també van expressar la preocupació pel projecte faraònic que suposa l’edifici The Cloud. López va recordar que “fa temps que no el veiem clar” i que, per això, s’ha presentat una esmena al pressupost del 2018 per intentar aturar-lo. “No es garantirien ni un 10% del seu cost si els diners fossin seus”, va comentar.
La trobada també va evidenciar la preocupació dels assistents pels efectes que poden tenir les lleis que està impulsant DA en matèria laboral, tant pel que fa al sector públic com el privat. López va criticar que, amb totes dues legislacions, “el Govern no ha tingut en compte els sindicats” i que “és un model elaborat només per una part de l’empresariat”. Per la seva banda, Rosa Gili va alertar que “no són bones lleis” i va defensar la necessitat d’uns sindicats que “puguin ser interlocutors vàlids”, ja que “poden ser enriquidors i ajudar a avançar també a les empreses”. En canvi, tal com estan ara mateix, els textos “no fan res més que debilitar encara més la part que ja era més feble: els treballadors”.
Des del PS es va fer un balanç positiu de la reunió política, que serà només la primera d’una sèrie d’actes similars que es faran a la resta de parròquies amb l’objectiu d’apropar-se a la ciutadania i, així, traslladar les propostes del partit però també recollir preocupacions, inquietuds i idees dels assistents. La següent tindrà lloc a finals de febrer, a Encamp. La idea és que els actes celebrin cada darrer dimarts de mes.
El PS derogarà la llei de Funció Pública i el codi de relacions laborals si guanya les eleccions
Crea: 01/30/2018 - 11:36
El PS portarà al seu programa electoral la derogació de les lleis laborals si es mantenen tal i com estan ara i no descarta donar suport a la vaga general que potser convoquen els sindicats.
La primera secretària socialdemòcrata, Susanna Vela, ha assegurat que el partit inclourà dins el seu programa la petició que des dels sindicats s'ha fet als partits polítics de derogar la Llei de la Funció Pública i el Codi de Relacions Laborals si no es modifiquen.
Segons Vela, aquestes dues lleis necessiten un ampli consens polític i social i no el tenen. Afirma que no han recollit aspectes essencials aportats pels sindicats, i que s'haurien d'haver fet a principis de la legislatura i no al final.
Sobre la Llei de la Funció Pública, Vela ha dit que no estan d'acord amb la ‘desfuncionarització’ de l'administració pública, i ha lamentat que aspectes positius de la llei com la carrera professional o l'avaluació dels treballadors, quedin pendents de l'elaboració d'un reglament.
Pel que fa al codi de relacions laborals, la primera secretària socialdemòcrata s'ha manifestat contraria a la nova modalitat d'acomiadament que, diu, perjudica al treballador.
Preguntada per si el PS donaria suport a la vaga que els sindicats potser convoquen a l'assemblea de dimecres, Vela ha assenyalat que han de valorar com aquesta queda plantejada abans de prendre una determinació.
Vela considera que els sindicats tenen moltes raons per convocar la vaga general perquè, diu, se'ls ha ‘ningunejat’.
El PS portarà al programa electoral la derogació de la reforma de la Funció Pública si s'aprova sense consens
Crea: 01/30/2018 - 11:34
El Partit Socialdemòcrata (PS) ha assegurat que portarà al programa electoral la derogació de la reforma de la Funció Pública i també demanarà retirar les tres proposicions de lleis laborals (la llei de les relacions laborals, la llei d'acció sindical i patronal, i la llei reguladora del conflicte col·lectiu) si finalment s'acaben aprovant sense consens polític ni social i “tal com les coneixem ara”. Així ho ha confirmat la primera secretària del partit, Susana Vela, durant una roda de premsa que ha servit per reiterar el rebuig socialdemòcrata a les quatre lleis impulsades pel govern de Demòcrates per Andorra (DA) i que ja estan a tràmit parlamentari o estan apunt d'entrar-hi.
Vela també ha indicat que, davant la possibilitat que l'assemblea sindical d'aquest dimecres acabi decidint fer vaga contra la reforma de la funció pública i contra la reforma laboral, el partit veu raonable la convocatòria. “Els sindicats tenen raons per fer-ho, sobretot per la manera com se’ls ha menystingut”, ha dit. La primera secretària del PS recorda que “no s’ha tingut en compte el paper negociador de la comissió de la Funció Pública ni, en les lleis laborals, les aportacions fetes pels sindicats”. Tot i això, també ha advertit que, tot i que la vaga és un dret constitucional, al no estar desenvolupat porta problemes afegits desenvolupar-lo.
Els socialdemòcrates critiquen, principalment, que s’elimini la figura del funcionari de la gran majoria de departaments, amb excepcions de llocs concrets i dels cossos especials. “Estem en desacord amb la 'desfuncionalització' de l’administració pública”, ha afirmat Vela, tot recordant que aquesta postura “ja es va denunciar amb la llei del fons de pensions”. La dirigent socialdemòcrata ha posat en relleu que “els funcionaris utilitzen com a marc d’actuació la imparcialitat, l’eficiència i el respecte al ciutadà i als seus drets, garantint així la independència respecte al poder polític”. Amb el canvi que proposa el Govern, segons el PS, aquest fet estaria en perill.
Per exemplificar la crítica, Vela ha preguntat, retorciment, si l'executiu ha valorat les conseqüències que pot tenir el fet que certs llocs de treball estiguin ocupats per persones que no són funcionaris, com per exemple persones que estan donant ajudes als serveis socials. Per tot plegat, Susana Vela dubta que la reforma “aconsegueixi un sector públic més flexible, eficient i transparent” i ha expressat la “por” a què “les desigualtats que ja hi ha es facin més grans, en haver-hi diferents categories laborals”.
Malgrat que l'últim recurs de la derogació està sobre la taula, la primera secretària socialdemòcrata s'ha encomanat a la reflexió de DA davant de les postures sindicals i dels diferents partits polítics “d'idiologies ben diferents”. Per això, Vela espera, sense gaire esperances, que el treball en comissió serveixi perquè l'executiu reculli les esmenes i es pugui “millorar una llei molt dolenta”.
El PS inclourà al programa derogar les lleis laborals i de funció pública
Crea: 01/30/2018 - 11:30
El Partit Socialdemòcrata (PS) inclourà la derogació de la nova llei de funció pública i les lleis laborals al programa electoral si s’acaben aprovant amb el redactat actual. Ho va afirmar ahir la primera secretària de la formació, Susanna Vela, que es va mostrar molt crítica amb els dos textos i com ha procedit Demòcrates per Andorra a l’hora de redactar-los. En aquest sentit, va lamentar que ni el Govern ni el grup parlamentari demòcrata han recollit les propostes fetes pels sindicats en les dues reformes tot i que es tracta de “dues lleis que necessiten un ampli consens i actualment no el tenen”.
Davant d’aquesta realitat, la primera secretària del PS va remarcar que els funcionaris “tenen moltes raons” per plantejar una vaga perquè “se’ls ha ningunejat” a l’hora d’elaborar la nova llei. Vela va assenyalar, però, que si aquesta convocatòria arriba comportarà uns problemes afegits, tenint en compte que encara no s’ha desenvolupat el dret de vaga, un dret recollit a la Constitució.
Vela es va centrar en la modificació de la llei de la funció pública, sobre la qual va recordar que no s’ha respectat el paper negociador de la comissió consultiva. Un dels aspectes que més preocupa la formació, i amb els quals es mostra en total desacord, és la “desfuncionalització de l’administració pública”. Així va recordar que la proposta feta pel Govern elimina la figura del funcionari de la majoria dels departaments, amb l’excepció dels cossos especials, que passaran a ser treballadors públics. Els socialdemòcrates no entenen aquest canvi i per això volen saber per quin motiu es planteja aquesta categoria nova així com quins criteris s’utilitzaran per determinar en quins altres llocs de treball s’adopta la figura del funcionari. Vela també va preguntar si el Govern ha valorat les conseqüències que pot tenir el fet que una plaça estigui ocupada per una persona que no és funcionària. Sobre aquesta darrera qüestió va posar alguns exemples, com poden ser els treballadors de l’administració que s’encarreguen de concedir ajuts socials o bé el personal de l’educació. I és que, tal com va destacar la primera secretària del PS, l’estatut de funcionari assegura que aquests empleats actuïn de forma imparcial a l’hora de dur a terme les seves tasques i que garanteixin els serveis públics amb independència.
Des del Partit Socialdemòcrata es posa en dubte que amb la modificació de la llei que ha tancat l’executiu demòcrata s’aconsegueixi un sector públic més flexible, eficient i transparent. De fet, considera que la reforma no passa només pels canvis de categories sinó també per altres aspectes com són la formació, la introducció de noves tecnologies o les normes de procediment de l’administració que no té. Així, Vela va expressar el temor que amb els canvis les desigualtats a l’administració es facin més grans, ja que hi haurà diferents categories.
Però no tots els punts que inclou la reforma són negatius, segons el PS. La formació assenyala com a aspectes positius l’avaluació de l’acompliment i la carrera professional. Aquests “aspectes clau”, tot i així, s’hauran de desenvolupar per reglament, un fet que evitarà que siguin analitzats pel Consell General. Per aquest motiu, els socialdemòcrates defensen que la llei hauria d’haver recollit “uns mínims” d’aquestes dues qüestions. També el fet que després de 17 anys encara no estiguin elaborats tots els reglaments de l’actual llei de funció pública, cosa que crea “desconfiança” . “No ens creiem gaire que aprovem la llei i ja tinguem el reglament de la carrera professional i de l’avaluació de l’acompliment”, va dir Vela.
Consens
Davant de tot plegat, la primera secretària del PS va demanar a les forces polítiques i també a les socials que facin el possible per buscar un consens en el treball parlamentari de la reforma de la llei de la funció pública i de les noves lleis laborals. Vela també va declarar que “sempre esperem que els textos es puguin millorar en comissió” però l’experiència diu el contrari. D’aquesta manera va apuntar que els consellers generals socialdemòcrates han fet propostes de millora però mai han estat acceptades. “Tal com es treballa en aquesta legislatura no és gaire encoratjador”.
D’altra banda, Vela es va referir al procés que ha engegat el PS per elegir el candidat a cap de Govern. La primera secretària de la formació va remarcar que, de moment, no sona cap altre nom que el de Pere López.
Pàgines
