Partit Socialdemòcrata

funció pública

Rosa Gili: “Nosaltres no renunciem pas a res del nostre ideari, i Liberals tampoc”

Crea: 07/02/2018 - 12:53
Autor: PS
Rosa Gili, davant Casa de la Vall (J.G. / Bon Dia).
La consellera general del Partit Socialdemòcrata repassa la tasca pendent que queda en aquests darrers mesos de legislatura i lamenta que l’executiu de Demòcrates per Andorra vulgui fer ara, “de pressa” i “corrents” el que no ha fet en vuit anys. Rosa Gili defensa també l’acord assolit amb Liberals d’Andorra de cara a les properes eleccions, “un tema de pragmatisme”, i diu que l’elector l’entendrà.
 
A sis mesos o nou d’acabar la legislatura, quin balanç es pot fer? 
El balanç del Govern de DA és molt pobre. He tingut l’ocasió de ser-hi des que van començar i ja ho van fer malament, sense projecte, amb el programa fet a darrera hora i malgrat l’èxit electoral després no saben què fer. I això ha estat una constant durant tota la legislatura. Improvisacions, temes que no els havien parlat entre ells abans i a partir d’aquí, és clar, totes les disfuncions que s’han anat plantejant. Des de grans i importants reformes, que deien que farien i en moltes ara estem corrent, a algunes fetes de forma parcial i malament...
 
Per exemple?
Estic pensant en el tema de la funció pública, que crec que el balanç és lamentable. Penso que d’alguna manera s’han carregat la motivació dels nostres funcionaris, en el sentit que se’ls ha denigrat. Abans sempre parlaven de privilegiats, va haver-hi després tot el tema de la reducció de sous i les jubilacions, que no dic que no calgués tocar-lo, però sí que es va fer molt malament. I s’ha continuat fins ara, en què tot just tenim la tan famosa i anunciada Llei de la funció pública, llei que ha provocat una vaga com no l’havíem tingut mai, i un descontentament molt important. Hi ha molta part de fons però també molta de forma. Tornen ara a modificar el pla de pensions de la funció que ja va ser sonat al seu moment perquè van aprofitar aquesta llei per deixar tocada la funció pública, perquè va ser allà on es van carregar la figura del funcionari. I em fa por que d’aquí a uns anys recollim els mals fruits de tot això. 
 
S’acaba la legislatura i hi ha una trentena de textos al Consell General.
La quantitat de textos que s’estan entrant és la mostra de la mala planificació que han tingut durant tots aquests anys. Cada ministre vol marxar amb el seu llegat, que em sembla legítim i normal, però si haguessin planificat millor les coses segurament no aniríem com estem anant.
 
Hi haurà temps per tirar-ho tot endavant tenint en compte els períodes de vacances parlamentàries?
Segur que no. Això de les vacances ho vull matisar. La majoria no sé si en fa, però en el nostre cas, tenim molta feina. Jo mateixa estic treballant en tres lleis al mateix temps, tinc tres comissions i a la vegada  tenim terminis d’esmenes que van acabant aquests dies. A part de la tasca legislativa, en tenim una de molt important que és la de control al Govern, però el dia té les hores que té i, a diferència del que passa a altres països, no tenim equips que ens ajudin perquè econòmicament no és possible. A més, el fet de ser un grup mixt de deu persones, una de les coses lamentables de la legislatura i que no hi ha hagut voluntat de solucionar, també ho dificulta més. Se’ns ha fet funcionar molt malament, al marge del perjudici econòmic. Però tornant al tema de les vacances, aquest període fora de sessions, al marge que tenim dret a fer vacances com tothom, és un temps que el dediquem a fer altres coses. A més, ens passarem el mes de juliol treballant esmenes perquè hi ha lleis que el termini acaba al setembre.
 
Com està el treball del codi de relacions laborals?
Dijous es va fer l’última reunió de la comissió prevista per aquest període de sessions en què es va tancar el repàs de totes les esmenes. De moment, la manera que ho han portat els consellers demòcrates, i essencialment el senyor Bardina que és qui hi ha treballat, és no tancar-se en banda d’entrada, i moltes coses les ha volgut consultar i les estan analitzant. Durant el mes de juliol faran arribar el seu posicionament tancat un cop analitzades les esmenes de tothom. Veurem com s’acaba això, però independentment de la ideologia de cadascú em sembla un debat bastant constructiu, ja que ens hem trobat en altres comissions que pel sol fet d’haver-ho presentat l’oposició ja no s’ho miraven, i això és molt trist. Com a mínim aquí tens la satisfacció de dir “he passat moltes hores treballant això i com a mínim s’ho estan estudiant”.  
 
I després?
Després ja veurem, tot i que ens preocupa la seva dinàmica. Evidentment, és molt des de la visió de la part empresarial, i això ho hem repetit moltes vegades, ja que és un país desequilibrat en el sentit que la part assalariada no està representada. Per això vam entrar la proposta de llei sindical. Pensàvem que era important treballar bé aquesta part perquè després hi hagués interlocutors de les dues parts per fer un bon codi de relacions laborals. Em sap greu que alguns membres polítics de la majoria i alguns empresaris no vegin que és important que els treballadors  treballin en bones condicions perquè les empreses vagin bé. Cal trencar aquest estigma de pensar que si es dona drets als treballadors aquests torpedejaran la feina de les empreses, cal un canvi de xip. I ara estem fent una llei molt important com és el codi de relacions laborals i la part assalariada no ha tingut veu.
 
Parlava abans de funció pública. Ja treballen en les esmenes que presentaran al text?
Ens ho mirarem aviat. Fins ara estem molt agafats pel que tenim, i no ens l’hem pogut mirar gaire. Amb tot, no estem gaire esperançats amb relació al que pugui establir. El fet d’haver trinxat, com deia abans, la figura de funcionari ja la deixa molt coixa. El que no pot ser és que tinguis un funcionari que ha de decidir coses importants i que sigui algú que tingui un contracte que el puguin fer fora. A tots els països que ens envolten aquesta figura del funcionari té una alta protecció, que és precisament el que li dona la independència. I al final les repercussions són per als ciutadans.
 
S’ha perdut una ocasió per transformar realment l’Administració? 
No t’ho sé dir. El que lamento més és que no hi hagi hagut un treball constructiu de manera general, que totes les parts se sentissin còmodes i es miressin aquesta funció pública amb la idea de què és el millor per al país, i aquesta manera de fer s’ha perdut. Els dos anys de govern socialdemòcrata es va treballar conjuntament amb aquelles taules i encara recordo la brometa de l’ara cap de Govern amb allò de donar feina als fusters. Doncs bé, això és la prova que no han estat una gent que ha volgut dialogar sinó que han mirat els seus interessos partidistes. Ho hem dit moltes vegades, el senyor Martí és un mestre guanyant eleccions perquè sap de quina manera ha de lligar els seus vots però això no coincideix forçosament amb l’interès general. I això s’ha demostrat, i molt, amb el tema del SAAS, on s’ha vist que a DA no li preocupava una cosa tan important com la sanitat pública i l’hospital, que només en tenim un. Crec que s’ha fet jugades polítiques amb el ministeri de Salut, i anar posant ministres. Ara hi ha el senyor Álvarez, que pot ser una persona molt divertida i tot el que vulguem però que no està brillant per la seva efectivitat.
 
Precisament una de les reformes pendents és la de la sanitat. Se’n veurà alguna cosa aquesta legislatura?
En tinc dubtes. Per exemple, en el cas de tota la qüestió del metge referent, hi ha professionals que no ho acaben de veure bé i és un tema que demana tenir les coses molt clares i ser eficient. I a aquestes alçades de la pel·lícula, sabent que DA sempre té el cap el rèdit electoral, molt em temo que els faci por la implantació d’això i que es retardi i no es faci. És una més.
 
Una més?
Sí, si per una cosa s’ha caracteritzat DA és per fer coses de cara a la galeria i pel Govern dels amiguismes i dels procediments més que al límit, que han presentat moltíssims dubtes a la ciutadania. Si són legals o no, no hi entraré perquè és la Justícia qui ho ha de dir, però en tot cas moltíssimes de les coses han estat molt poc ètiques i molt al límit. I per aquesta raó crec que ha de ser una prioritat que hi hagi un canvi de Govern, per posar els comptadors a zero, obrir les finestres i que entri aire fresc.
 
Des de la majoria i des del Govern s’ha criticat l’oposició per l’excés de demandes d’informació i preguntes a les sessions de control, i fins i tot per fer esmenes a la totalitat.
Em preocupa moltíssim aquesta deriva perquè en el fons el que et demostra és que hi ha una falta de democràcia al darrere. Que vegis com un destorb aquells que pensin diferent de tu, i que representen un percentatge important de votants perquè DA governa amb un 30%, és, com a mínim, una falta de respecte cap a nosaltres, però també als ciutadans que ens han votat, i al concepte de democràcia. I això és greu.
 
Des de la CASS s’han tornat a demanar mesures per garantir la viabilitat del sistema.
Tot aquest tema és molt poc seriós. Quantes vegades hem sentit el senyor Martí dient que ell és molt valent, però a l’hora de la veritat el que diu és el contrari. En l’anterior campanya electoral vam dir que potser caldria adoptar mesures impopulars; DA, malgrat omplir-se la boca de valentia, no ha fet res. Una vegada més és aquella política de fer l’andorrà, qui dia passa, any empeny i miro cap a l’altre costat, de manera que no faig enfadar ningú però no soluciono els problemes. Govern no vol fer res i a l’hora vol implicar-nos a tots per poder dir que entre tots hem fet una cosa impopular. Però no és la nostra responsabilitat: després de gairebé vuit anys DA no ha entès quin rol els ha donat els ciutadans, que és executar i governar, perquè sempre ens estan dient i vostès què fan i què proposen.
 
Però es diu que hi ha en joc la sostenibilitat del sistema.
Potser hem de pensar quines són les nostres prioritats a dia d’avui. La prioritat és que la CASS sigui sostenible i s’autofinanci o que la gent pugui viure dignament? És important saber quina societat vols. Això potser anirà en detriment d’altres inversions, en lloc de fer clouds, edificis buits, potser una part d’aquests diners hagués estat important posar-los en el benestar de les persones.
 
Els congressos de PS i L’A van aprovar, i per àmplia majoria, l’acord de cara a les eleccions, però com s’explica això a l’elector? 
És un tema de pragmatisme. A nivell de PS tenim molt clar com ens agradaria que fos el país, i pensem que molta gent ho comparteix. Però sempre piquem de front amb un sistema electoral que és molt complicat i que entenem que no reflecteix la voluntat dels votants, i ja no dic dels ciutadans, que també, tot i que és un altre debat. Vam tenir un 24% a les darreres eleccions i tenim 3 consellers de 28, i entenem que en un país tan petit no és normal. És molt difícil d’explicar que un vot a Canillo valgui sis o set vegades més que un vot a Andorra la Vella. Creiem que això ha de canviar i això s’ha de fer des de dins, i a través del vot de gent. Aquesta visió ha estat una manera pragmàtica de mirar de capgirar aquest sistema electoral. A més és un moment que pot ser bo, ja que hi ha altres coses que ens han acostat amb els Liberals en el sentit de compartir que estem enfront d’un Govern no democràtic, molt poc responsable èticament, que hi ha hagut amiguisme, que s’han saltat lleis... I es busca tenir més incidència per canviar aquest país i per fer-ho cal tenir més consellers. I aquesta pot ser una bona manera. Crec que l’elector, que segueix la política dia a dia i veu com funcionen les coses a dia d’avui, pot entendre que es posi damunt la taula tots els mitjans perquè les coses canviïn. 
 
El que passa és que potser és fàcil compartir la diagnosi dels problemes i el que manca al país, però potser no tan la recepta, que és diferent entre PS i L’A.
Hi estic d’acord. Però aquest mecanisme que s’ha decidit dur a terme en els congressos justament és que no fa anar en contra de res. És a dir, nosaltres no renunciem a res del nostre ideari, i Liberals tampoc. Ara s’ha de treballar, evidentment, perquè és una proposta rupturista que s’ha d’explicar.
 
Potser seria més fàcil si parléssim d’unes comunals i no d’unes generals?
Crec que l’elector votarà el conseller general que li agradi més. Evidentment que és un pack, però no s’ha de veure així, sinó que vota PS o Liberals en funció de les seves preferències. Hi ha també una reflexió a fer i demanar-se si és normal aquest sistema electoral en què per dos vots de diferència un s’emporta dos consellers i l’altre cap. Una de les ILP dels sindicats va precisament en aquest sentit. I és que són molt pocs consellers i que sigui tan aleatori, entre cometes, tenir-ho tot o no tenir res, cal pensar fins a quin punt és democràtic, fins a quin punt és representatiu... El que deia, no renunciem a res, sí que és una cosa que pot sorprendre, i som conscients que ho hem d’explicar bé. 
 
Aquest acord serà una diana per les llistes rivals en les eleccions.
En som conscients, sabem que els nostres adversaris és on hi sucaran pa, i a més a més així podran mirar de no parlar d’altres coses. Estem en un país molt d’etiquetes però les coses evolucionen, la gent parlant es pot entendre i crec que és una evolució i la prova és que els nostres militants al congrés ho han entès i els militants liberals també. Juguem amb les regles del joc que hi ha i no enganyem ningú. Se’ns diu que volem cadires, quines cadires? Jo he fet el meu pas per la política i no tinc cap obsessió a continuar. Veurem que passa més endavant amb els companys, però crec que el que ens mou al final és aquest país, els seus ciutadans, els que venen després, els nostres fills i nets, i que no n’hi hagi quatre que se’l carreguin a benefici propi.
 
Sona una mica a comiat de Rosa Gili de la primera línia política.
El fet d’estar des del 2015 amb tres consellers ha estat molt dur. A més, l’època post-transfuguisme d’alguns va ser difícil, també era al partit, tenia la meva tasca professional... I aquesta legislatura també ha estat molt intensa, tot i que personalment molt enriquidora. No me’n penedeixo, però és una implicació molt important, donar molt temps teu, temps de la teva família. Tinc el neguit de lluitar per les coses que crec justes, així que deixar la política no, però no tinc cap interès a estar en primera línia.
 
Com veu l’acostament de DA a Unió Laurediana i als independents de la Massana?
És una prova claríssima que molts fan política sense ideologia. DA crec que té els resultats que té, sobretot a l’anterior legislatura, perquè juga a un joc, que crec que és el que agrada, d’indefinició ideològica, de dir el que vol sentir a la persona que té al davant, sigui conservador o progressista. Això és molt maco al principi, clarament, després et  trobes amb incongruències i quan has de fer accions no pots beneficiar tothom perquè hi ha interessos contraposats.

El PS trasllada al Copríncep francès el seu model de país i la inquietud pels drets dels ciutadans

Crea: 05/14/2018 - 20:06
Autor: PS
Un instant de la reunió.
Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili i Pere López s’han reunit aquest dilluns a París amb Patrick Strzoda, representant personal del Copríncep francès, Emmanuel Macron. Durant la trobada, els parlamentaris han volgut traslladar al cap d’Estat quin és el model de país que defensa la formació, així com les preocupacions de bona part dels ciutadans. També li han tramès la inquietud pel “feble o nul grau de desenvolupament de determinats drets fonamentals” a Andorra així com per les conseqüències d’algunes reformes legislatives en curs, com ara la de les lleis laborals o la de Funció Pública. La intenció és que el Copríncep tingui coneixement d’aquesta situació de cara a l’anunciada visita que ha de realitzar properament al Principat.
 
López i Gili han desgranat a Strzoda les bases del model d’Andorra pel qual aposta el PS. Així, han defensat l’aposta ferma per un país més social, amb millors condicions laborals i de vida per a tots els ciutadans. També li han parlat dels diferents aspectes que, a l’entendre de la formació, suposen una lesió de drets fonamentals per a molts ciutadans. Així, han posat en relleu la manca de representativitat que comporta l’actual sistema electoral, tot remarcant la relegació que pateixen les minories. També han abordat la prohibició de tenir doble nacionalitat i la impossibilitat dels residents de votar a les eleccions comunals. Sobre aquest punt, li han explicat que estan en marxa iniciatives legislatives populars per demanar un canvi en aquesta situació. 
 
Els consellers generals del PS també han expressat la preocupació pel que poden suposar dues reformes legislatives a tràmit, com són les lleis laborals i la de Funció Pública. Sobre el primer punt, han recordat els textos fets per DA no promouen realment “l’exercici d’un dret sindical pròpiament dit”, fet que “té una afectació directa i molt negativa sobre les condicions de treball, el nivell de salari mínim, els salaris baixos amb caràcter global al país i altres problemàtiques”. A més, han remarcat que la llei de relacions laborals suposa “un important retrocés en les condicions de treball, ja avui dia, molt exigents amb la majoria de la classe treballadora del país”. 
 
Sobre la reforma de la Funció Pública, els parlamentaris socialdemòcrates han expressat a Strzoda que “conté importants mesures de reducció de drets laborals”. Així, l’han alertat que la llei “afecta directament la futura qualitat dels serveis públics al país” i que “pretén eliminar, amb caràcter general, la figura del funcionari”, fet que “implicarà la pèrdua de la independència i garantia de neutralitat pel conjunt dels ciutadans” així com “el risc d’un exercici arbitrari i directament subjecte al poder polític” per part de l’administració.
 
El PS també ha alertat de la situació del sistema de pensions de la CASS, amb molts jubilats perceben prestacions minses i allunyades del cost real de la vida a Andorra. A més, ha indicat que algunes de les mesures que es plantegen de cara al futur poden agreujar la situació sense que, realment, serveix per donar viabilitat al sistema. També han expressat la seva crítica per les exigències que, via la llei de serveis socials i sociosanitaris, s’imposen a aquelles persones que necessiten complements de benestar social a la seva pensió, fet que han qualificat de “gairebé vexatori”. 
 
López i Gili també han traslladat al representant del Copríncep francès l’important problema que suposa per a moltes famílies trobar un habitatge digne per culpa del fort encariment dels preus de lloguer. Així, han explicat com “una gran majoria de ciutadans contemplem com la passivitat del Govern ha estat decisiva en el fet de no garantir des dels poders públics el dret constitucional a un habitatge digne i en unes condicions de preu a les quals es pugui fer front sense comprometre un percentatge desproporcionat de la seva renda”. 
 
També s’ha abordat la necessitat, a l’entendre del PS, de despenalitzar l’avortament en els seus tres supòsits bàsics –perill per la mare, violació i malformació del fetus-. Els consellers generals del PS han recordat al representant d’Emmanuel Macron les exigències en aquest sentit de molts organismes internacionals així com les demandes de molts col·lectius al país.
 
Un punt important que s’ha volgut remarcar és el fet que moltes de les persones que, per culpa d’aquest escàs desenvolupament, veuen els seus drets vulnerats són o bé ciutadans francesos o d’altres Estats de la Unió Europea, com ara Espanya o Portugal. 
 
López ha explicat que “l’objectiu de la visita era posar al Copríncep al corrent de quin és l’estat de desenvolupament i, en alguns casos, de nul desenvolupament de drets fonamentals, democràtics i sindicals i també la preocupació per algunes reformes a tràmit”. Així, es vol que “tingui una visió amplia de l’estat a Andorra d’uns drets que són fonamentals per construir una veritable democràcia”. 
 
El conseller general ha apuntat que “ens sembla que hi ha hagut una bona comprensió d’aquesta inquietud”, tot indicant que són “unes reivindicacions legítimes per fer un país de tots i on, més enllà del desenvolupament econòmic, cadascú pugui fer el seu projecte de vida” i on “les condicions laborals i d’accés a l’habitatge no suposin situacions tan precàries com ens trobem actualment”. 
 

Funció pública desmantellada

Crea: 05/11/2018 - 11:02
Autor: Gerard Alís
Tot país, i Andorra no n’és pas una excepció, necessita tenir un estat fort, que pugui assumir els compromisos internacionals i garantir la transparència, la imparcialitat i l’eficiència en la gestió de la cosa pública. Per això, és necessari tenir un cos de funcionaris fort, motivat, format i eficient. Per això, toca dir alt i clar que la reforma tramitada pel Govern de Demòcrates per Andorra no aconseguirà aquest objectiu. És ja, per molt que s’entestin a negar-ho, un fracàs. I la principal culpa la tenen ells mateixos, per la forma com han escollit tirar-la endavant.
 
Tots, funcionaris inclosos, compartim la necessitat de reformar la funció pública, però aquesta modificació s’havia de fer amb diàleg i sense imposicions, mirant d’acostar postures amb el col·lectiu afectat. Això no s’ha fet. Al contrari, s’ha de dir en veu alta i amb tota la rotunditat possible que s’ha menystingut els treballadors públics. S’ha pretès tramitar un text que els afecta sense comptar de manera real amb l’opinió del conjunt del col·lectiu, un fet plenament posat en evidència per les conseqüències sense precedents que l’actuació del Govern en aquest aspecte ha tingut: la primera vaga general de funcionaris al Principat d’Andorra.
 
Aquelles dues jornades –i ja veurem si n’hi ha més!– són la conseqüència directa de la forma de fer de DA, habitual des que van entrar a governar: poca consideració envers els funcionaris, gairebé criminalitzant-los, intentant convertir-los en els responsables de l’increment desfermat de la despesa pública –com si res tingués a veure en això la proliferació d’alts càrrecs i altre personal de relació especial col·locat a dit–, enfrontant-los amb els treballadors privats que, per cert, també patiran important retallades via la llei de relacions laborals també a tràmit.
 
Una forma de fer ben diferent de la que vam impulsar des del PS quan governàvem. Llavors, vam iniciar actuacions importants encaminades a modificar la llei de la funció publica. Es van crear taules de treball i de diàleg on assistien el Govern, representants de diverses forces polítiques presents al parlament i els representants dels funcionaris. D’allà es van extreure una llarga sèrie de conclusions consensuades que havien de permetre aquesta reforma tan important, adequant la llei de la funció pública a les necessitats actuals. DA, però, va decidir deixar-les al calaix. Va descartar tota la feina feta, que comptava amb el suport del col·lectiu afectat, i va optar per negar la negociació i imposar els seus criteris.
 
El darrer exemple d’aquesta forma barroera de fer el trobem en el fet que la llei ha arribat al Consell General sense bona part de la documentació que, llei a la mà, seria necessària. Falten alguns informes preceptius, com ara el del consell de la Policia o el de la comissió consultiva del personal de justícia. I, no oblidem, el de la comissió consultiva de l’administració pública ha arribat, sí, però sense les signatures dels representants dels diferents sindicats a l’òrgan.
 
El resultat de tot això? S’ha entrat a tràmit una nova llei de la funció pública, on no s’hi han incorporats tots els informes preceptius que el col·lectiu de funcionaris afectats haurien d’haver emès, i únicament consten actes o documents de reunions, per tal de cobrir la papereta, però sense voluntat real de respecte als requisits legals de consulta als treballadors, preceptes que el nostre Tribunal Constitucional ja ha tingut ocasió de recordar al Govern de DA, essent, en el cas contrari, una vulneració del dret a l’organització sindical.
 
Tota l’actuació duta a terme pel Govern de DA al voltant de la reforma de la funció pública, igual que ja ho va ser en relació al tema del complement de jubilació dels funcionaris, és poc seriosa i amb una manca de respecte total vers el col·lectiu. Per això podem afirmar, sense embuts, que s’ha consumat un nou fracàs. I això, en el fons, ens perjudica a tots perquè no serà possible, si no es canvia de forma radical la forma de fer, assolir una funció pública forta, motivada i eficient, objectiu clau d’una reforma transcendental però portada a terme de la pitjor manera possible per aquells que es van autonomenar el Govern dels millors.

DA, la crítica i l'oposició

Crea: 05/04/2018 - 11:41
Autor: David Rios
No és cap secret que a Demòcrates per Andorra (DA) no els agrada gaire l’oposició ni la crítica. Ho demostren els fets al llarg de les dues legislatures, però darrerament hem tingut tres exemples clars de la manca de la capacitat per respectar opinions que no van en la línia de les seves.
 
Primer, la negativa a debatre la llei del PS sobre l’organització i funcionament dels comuns. El text pretenia millorar-ne el funcionament democràtic donant més pes a l’oposició, sigui dins de la composició del govern comunal sigui amb més pes en la presa de decisions. Propostes que evitarien que els comuns seguissin sent el jardí particular de la força política de la majoria i on les minories, per molt que treballin per la par­ròquia i exerceixin la seva tasca de control, estiguin tan limitades que, a la pràctica, tenen un efecte testimonial.
 
Un altre cas greu és l’actuació de Govern envers els preparatius de la vaga de funcionaris contra la modificació de la Llei de la Funció Pública. Demanar als directors de departament elaborar llistes de treballadors que volien seguir l’aturada podria semblar una actuació raonada per conèixer la incidència en els diferents serveis, però fer-los anar un per un al despatx de la direcció sembla més una tècnica de coacció que no pas un recompte d’efectius. Aquesta i altres mesures van provocar que molts preferissin treballar que rebre alguna que altra represàlia.
 
Finalment, el projecte de llei de seguretat ciutadana aprovat recentment recorda, en certs aspectes, actuacions d’altres èpoques. Curiosament, poc temps després de les protestes dels funcionaris, el Govern s’apressa a aprovar un text que regula el dret a manifestació. Aquesta diligència contrasta amb el poc interès a aprovar la legislació sindical i de conflictes col·lectius. El text obliga els organitzadors d’una manifestació a fer una comunicació prèvia com a mínim 8 dies abans i que s’identifiquin amb noms i cognoms, número del passaport o DNI, domicili, telèfon i adreça postal o electrònica per rebre notificacions. Si els promotors són persones jurídiques s’han de fer constar les dades relatives a la persona física que les representa. Una forma realment subtil de coacció. Després de tot plegat, el més curiós és que el nom del seu partit sigui el de Demòcrates. Intrigant...

Gili recrimina a Govern que no s’escolti els ciutadans d’Escaldes-Engordany preocupats per l’heliport

Crea: 05/03/2018 - 16:02
Autor: PS
López mira com Alís i Gili xerran amb el també conseller Josep Majoral.
La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha recriminat al Govern que no estigui escoltant els ciutadans ni tenint en compte els seus neguits a l’hora de tirar endavant el projecte de construcció d’un heliport nacional a la zona de Tresoles. La parlamentària ha lamentat que aquesta manca de sensibilitat és ben diferent de la que es va mostrar a l’hora de descartar anteriors ubicacions, justament, per l’oposició dels veïns llavors afectats. A la vegada, ha lamentat que la infraestructura es vulgui impulsar sense tenir informes claus com ara el de viabilitat econòmica o el d’impacte mediambiental, entre altres.
 
De fet, un dels estudis claus que falten és el que, segons havia anunciat l’executiu en nombroses ocasions, es volia demanar a tècnics de l’Aviació Civil Francesa. I aquest no arribarà, ja que, tal com ha explicat el ministre d’Ordenament del Territori, Jordi Torres Falcó, durant la sessió de control a Govern celebrada aquest dijous al Consell General, aquest organisme ha declinat realitzar aquest treball perquè estima que no és competent i la recomanació ha estat demanar-lo a una empresa externa i independent.
 
Gili ha denunciat que, malgrat tots els dubtes, el Govern continua realitzant actuacions encaminades a construir la instal·lació aeronàutica. “No saben e cost, no saben si els informes seran favorables, ni la magnitud adequada de l’heliport o les repercussions mediambientals, però van adjudicant coses i fent planificacions urbanístiques. Tot molt normal”, ha comentat la consellera general, ha preguntat directament al Govern si “continuaran fent despesa mentre troben algú altre que els hi faci els informes”. La parlamentària ha deixat clar que el PS “no està en contra” de fer aquesta infraestructura al país “però volem que les coses es facin bé: planificant, escoltant tots els ciutadans i informant tothom”.
 
I aquest és un dels grans problemes: “Hi ha gent preocupada a Escaldes, però també a Encamp i altres parròquies i tenen la sensació de ser ciutadans de segona”. I és que, ha recordat, “DA ha abandonat dues ubicacions prèvies a Andorra la Vella per l’oposició de veïns i  dels cònsols” i, en canvi, ara “amb les Tresoles, els mandataris d’Escaldes (cap de Govern, ministres, consellers generals, síndic general, cònsols...) estan muts; no baden boca i deixen els seus ciutadans abandonats”. Sobre aquest punt, Gili s’ha mostrat molt crítica, també recordant que les minories al comú d’Escaldes-Engordany tampoc han pogut accedir encara als informes realitzats fins al moment. “La desídia d’alguns fa que els consellers comunals que van demanar informació encara esperin. Clama al cel que han tingut la mateixa consideració cap als ciutadans que cap a ells: ben poca”, ha manifestat.
 
Llei de Funció Pública
Durant la sessió, un altre tema tractat ha estat el fet que la reforma de la llei de funció pública hagi arribat al Consell General sense part dels informes preceptius. Gerard Alís ha denunciat una situació greu per a “un text que afecta tot el personal de l’administració”, ja que “no s’ha comptat amb l’opinió de tots els implicats”. Al seu entendre, “se’ls havia d’haver implicat a tots” i, en canvi, “les formes no han estat les adequades: la modificació s’havia de fer amb diàleg i no amb imposicions i, pel que ens ha arribat, no s’ha fet així”. 
 
Alís també ha recordat les conclusions de les taules de treball organitzades entre 2009 i 2011, durant el Govern del PS. “S’ha menyspreat aquesta feina”, ha criticat, tot indicant que “DA nega el diàleg, nega la negociació i prefereix imposar els seus criteris; no hi ha voluntat real de respectar els preceptes legals de consultar els funcionaris”. Per al conseller, aquesta circumstància és greu perquè “Andorra necessita un Estat fort, que requereix una funció pública forta, motivada i eficient” i, en canvi, “amb la reforma presentada dubto que això es pugui assolir”.
 
Transferències als comuns
La quarta pregunta formulada des del PS feia referència a la part que el Govern encara ha de pagar de les transferències als comuns per l’exercici 2017, fruit del fet que finalment no s’aprovés la congelació inicialment prevista. Des del Govern s’ha explicat que la intenció és tramitar un crèdit extraordinari un cop es tinguin els informes de Tribunal de Comptes corresponents a les liquidacions del 2016. Per a Pere López es tracta d’una mostra més de la voluntat de dilatar el compliment d’aquella votació perduda al Consell General.
 
“Són molts els que tenim la sensació que no s’ha acabat d’acceptar aquell resultat i allarguen l’execució, fins i tot dient que aquests diners són innecessaris pels comuns”, ha comentat, tot recriminant al ministre Jordi Cinca que “aquests càlculs, vostè ja els pot fer”. Per això, “no entenem les dilacions i les tàctiques allargatòries de Govern per no donar compromís a una votació feta al Consell General”. 
 

Gerard Alís demana a Govern que expliqui per què falta documentació a la llei de funció pública

Crea: 04/23/2018 - 11:25
Autor: PS
Concentració de funcionaris davant el Consell General.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Gerarad Alís vol posar en evidència que Govern ha tramitat de forma incompleta el projecte de llei de Funció Pública. En concret, sense varis dels informes que són preceptius per poder tramitar-lo de forma correcta. Per això, ha presentat una pregunta que l’executiu haurà de respondre de forma oral al ple de control previst per al pròxim 3 de maig. 
 
En l’escrit tramitat a Sindicatura aquesta setmana, el conseller general socialdemòcrata apunta que “el projecte de llei de funció pública va ser admès a tràmit el 19 d’abril del 2018” i que “consultat el mateix, no consta que s’hagin adjuntat tots els informes preceptius”. Per això, es pregunta a Govern si “ha entrat a tràmit el projecte de llei (...) amb els informes preceptius” i “si no és el cas, per quins motius”. 
 
Al si del PS ha aixecat preocupació el fet de comprovar que una llei tan important com la de funció pública no arriba al Consell General amb tota la documentació preceptiva, aspecte que, cal recordar, podria arribar fins i tot a la justícia segons han anunciat els mateixos sindicats dels treballadors. 
 
El parlamentari socialdemòcrata ha argumentat el motiu de la pregunta oral, que haurà de ser resposta en la sessió de control a l’executiu que està prevista per al pròxim 3 de maig. “Analitzada la documentació, constatem que falten alguns dels informes preceptius”, ha comentat Alís. Per això, i a la vegada “escoltant les crítiques dels sindicats” per aquesta situació, “volem que Govern ens expliqui si s’han tramès tots els informes necessaris i, si no és el cas, per quins motius alguns no han estat obtinguts i analitzar-ho”.
 

Sostenibilitat a l'estil 'taronja'

Crea: 04/20/2018 - 11:05
Autor: David Rios
Sobre la modificació de la Llei de la Funció Pública, de manera interessada, s’ha parlat de canvis obligats per garantir la sostenibilitat econòmica de l’Administració, però no s’ha comentat massa que el Govern va destinar, el 2017, 4,5 milions d’euros als salaris de 83 alts càrrecs. La xifra es va repartir a persones amb càr­recs de lliure designació, és a dir, nomenats a dit sense haver passat cap concurs públic. El resultat de dividir 4,5 milions per 83 persones dona un valor de 4.100 euros mensuals per cap. Una xifra força respectable, però tenint en compte que són places que estan dalt de la piràmide organitzativa de l’Administració general, no es podria dir que aquesta dada és alarmant. De ben segur que es podrien revisar a la baixa alguns d’aquests salaris si es posen en relació a la responsabilitat i a la càrrega de treball que desenvolupen aquestes persones, però aquesta no seria la qüestió principal.
 
El que sí que ens hauria de preocupar i s’hauria de posar al centre del debat és què hi fan a l’Administració 83 persones de lliure designació, i més tenint en compte que és una estructura petita. El nucli dur del Govern està format pel cap de l’executiu i dotze ministres. Però, què hi fan les altres 70 persones que comprenen alts càrrecs de suport, ambaixadors, personal de relació especial...? Realment Andorra necessita 70 persones situades en posicions clau, amb salaris de mitjana per sobre dels 4.000 euros? D’ençà que governen fa 7 anys, i ja s’ha denunciat en múltiples ocasions i fòrums, Demòcrates per Andorra ha convertit l’Estat en una oficina de col·locació per als seus afins. No només han situat persones a l’Administració general, sinó també a les diferents societats públiques com Andorra Turisme o l’ADI o a parapúbliques com Andorra Telecom o FEDA i, més preocupant, a la Justícia. I per si no n’hi hagués prou, continuen creant estructures per ubicar més persones.
 
Un exemple d’aquest últim cas serien les mancomunitats, organismes recentment creats que permetran generar encara més càrrecs de lliure designació. DA té a la mà sempre el discurs de la sostenibilitat econòmica però lamentablement els fets demostren que aquesta només s’aplica als que no els donen suport.

Vela avisa que el sistema electoral és un dels motius de la desafecció política i de l’increment de l’abstenció

Crea: 04/19/2018 - 18:38
Autor: PS
Susanna Vela, durant l'entrevista (RTVA).
La primera secretària del Partit Socialdemòcrata, Susanna Vela, ha posat en relleu la necessitat de millorar el sistema electoral per fer-lo més representatiu. Al seu entendre, l’actual fórmula de repartiment d’escons, tant en els comicis generals com en els comunals és un dels principals motius de la desafecció política i del fort increment de l’abstenció. Per això, ha lamentat que el Consell General no hagi volgut prendre en consideració la proposició de llei d’organització i funcionament dels comuns.
 
Vela ha fet aquestes valoracions durant l’entrevista concedida al programa ‘La Rèplica’ d’Andorra Televisió, on ha defensat la proposició de llei ara refusada parlamentàriament. “La idea principal era garantir que els comuns fossin més democràtics i representatius i que les minories poguessin fer la seva feina”, ha explicat. La dirigent socialdemòcrata ha refutat l’argument esgrimit per DA que és necessari que les corporacions parroquials tinguin governabilitat, encara que això es faci a costa de sacrificar la representativitat de l’electorat. “La democràcia és participació i consens. Es pot treballar l’estabilitat amb grans pactes sobre els temes importants”, ha argumentat, tot deixant clar que “no és acceptable que es menystingui les oposicions i que no se’ls doni la possibilitat de fer res”. 
 
La primera secretària del PS ha alertat de les conseqüències d’un sistema electoral excessivament favorable a la força més votada, tant en uns comicis generals com als comunals. “Està creant desafecció entre la ciutadania. Que DA es pregunti per què la gent no va a votar? Molts ens diuen que no hi van perquè el seu vot  no serveis per a res”, ha explicat Vela. 
 
La líder del PS també ha coincidit amb les paraules del conseller general Pere López a l’hora d’avisar d’un retrocés democràtic en els darrers anys i del perill que suposa que DA no estigui “vetllant per la pluralitat en molts organismes públics”. Així, ha indicat que “certes actuacions de la justícia et fan pensar que hi ha massa ingerència del poder polític”, tot posant com a exemple que “la fiscalia va trigar massa a actuar amb el cas del SAAS”. 
 
Altres punts de l’actualitat política
Vela també ha valorat altres assumptes, com ara la nova llei de transferències, amb la qual s’ha mostrat molt crítica. “El canvi no només és insuficient, sinó que s’ha anat a un escenari pitjor”, ha afirmat, tot apuntant que distribuir a parts iguals la part de diners corresponent als criteris anul·lats per la sentència del Tribunal Constitucional és injust, ja que “s’ha perdut una oportunitat de fer un repartiment en funció de la població que tenen les parròquies”.
 
La primera secretària del PS també ha criticat “la forma com s’ha treballat” la llei de Funció Pública. En aquest sentit, ha lamentat que “el consens que se’ns demana a l’oposició és el que haurien d’haver buscat amb els sindicats”. També ha avançat que DA haurà “d’explicar el perquè de la desfuncionalització de l’administració”. 
 
Sobre les negociacions amb la Unió Europea per assolir un acord d’associació, s’ha mostrat crítica amb la manca de transparència del Govern. “Sembla que no volen donar explicacions perquè no estan convençuts del tot”, ha apuntat, al mateix temps que defensava que “l’acord és una bona oportunitat” i lamentava que “s’estigui deixant perdre per uns interessos que no són els generals”, ja que “s’està focalitzant massa en el tema del tabac”.
 
La dirigent socialdemòcrata ha obert la porta a què, de cara a les properes eleccions generals, es puguin assolir acords per llistes conjuntes, sobretot a nivell parroquial, amb altres formacions. “Tenim un sistema electoral que no ajuda a la representativitat al Consell General i hem d’intentar trencar aquesta dinàmica. Si volem canviar, és interessant pensar en possibles plataformes amb uns punts comuns”, ha argumentat, tot remarcant que “ens ha de moure l’interès general i per tenir un altre país” i recordant que “amb DA aquestes coses no canviaran”. 
 

Pàgines

Subscriure a RSS - funció pública