Els consellers de PS+Independents al comú d’Encamp, Joan Sans i Pere Marsenyach, s’han mostrat molt crítics amb la nova graella salarial aprovada per la majoria de Demòcrates per Andorra (DA). La mesura suposa que tant els cònsols com els consellers de la majoria veuen incrementat el seu sou anual mentre que als de l’oposició se’ls redueix un 14%.
En l’anterior mandat, els dos màxims mandataris percebien dotze pagues de 4.800 euros, el que representava un total de 57.600 per cada exercici. De la seva banda, els consellers, estiguessin a la majoria o a l’oposició, rebien 1.700 mensuals. És a dir 20.400 per any.
En canvi, la nova graella marca que es recupera la tretzena paga suprimida a inicis del 2012. Així, els dos cònsols rebran tretze mensualitats de 4.750 euros: 61.750 anuals. Això representa un increment per cada exercici del 7,2%. Després, es crea la figura del president de comissió, remunerat amb tretze pagues de 1.600 euros (20.800 l’any). Cal tenir en compte que tots els consellers de la majoria de DA presidiran com a mínim un d’aquests òrgans i, per tant, percebran aquesta remuneració. Així doncs, guanyaran 400 euros més.
Malgrat aquest increment, la despesa en salaris per a càrrecs electes cau lleugerament: de 319.200 euros anuals a 318.500. I és que aquells consellers que no siguin presidents de cap comissió, és a dir, els quatre de la minoria, només cobraran 1.350 euros en cadascuna de les tretze pagues. En total, 17.550 euros, el que representa una davallada del 14%.
Durant la sessió de comú, tant Sans com Marsenyach han expressat el seu rebuig a la mesura que, han recordat, ha aixecat una gran indignació des que s’ha conegut a través d’una notícia apareguda al Diari d’Andorra. Qui fou cap de la llista de PS+Independents ha remarcat que “no hi ha cap argument que justifiqui a aquesta parròquia que els cònsols s’incrementen el salari com ho estan fent” i ha deixat clar que “això indigna la població” perquè, al seu entendre, “les prioritats han de ser unes altres que no pas tocar les graelles”.
Sans, a més, s’ha mostrat molt crític amb el fet que, des de la majoria, es defensi la mesura tot argumentant, d’una banda, que la situació econòmica de la corporació ha millorat i, de l’altra que no s’incrementa la partida global, fet que s’aconsegueix retallant els sous de la minoria. “El que no és justificable és que aquesta rebaixa no serveixi per reduir el que s’està destinant a capítol 1 pels càrrecs i es destinin els diners a una altra cosa sinó que serveixi exclusivament per augmentar els salaris dels cònsols”, ha afirmat.
El conseller socialdemòcrata ha donat un exemple d’un possible destí pel qual sí veuria lògica la reducció de les remuneracions de la minoria. “Es podria regularitzar la situació de treballadors que fa anys que són eventuals, amb qui es va assumir un compromís a l’inici de l’anterior mandat i encara estem esperant que es facin els deures”, ha explicat. De la seva banda, Marsenyach ha posat en relleu que, mentre els cònsols es pugen les seves retribucions “fa anys que als empleats del comú les tenen congelades” i ha apuntat que “si l’administració no dóna exemple, malament”.
El cas recorda, i amb raó, el que va succeir fa quatre anys amb una mesura similar adoptada per les llavors cònsols de Sant Julià i Escaldes-Engordany, Montserrat Gil i Trini Marín. Sans ha lamentat que, justament, Esther París, actual mandatària encampadana i en aquells moments vicepresidenta de DA, “llavors va fotre castanyada a la decisió” i ha lamentat que “es vulgui vendre que no s’estan incrementant els sous”. Al seu entendre, “la gent passa prou dificultats com perquè se’ls provi de prendre el pèl d’aquesta manera”.
Dels casos de Gil i Marín, Sans ha rememorat que totes dues van haver de fer marxa enrere. “No sols per la pressió popular. DA va actuar l’11 de febrer en conseqüència”, ha explicat, tot recordant que el partit taronja va mostrar-se contrari a la mesura. “Ara confio que surtin els responsables de la formació per dir la seva, que avaluïn i que diguin què els sembla”, ha reclamat.
Territori:
