habitatge

“La vocació de la proposició de llei és marcar un canvi en l’habitatge de lloguer de manera ferma i decidida i ser una solució a la problemàtica actual”. Amb aquest argument principal ha presentat el grup parlamentari socialdemòcrata la proposició de llei de modificació de la llei del Fons de reserva de jubilació (FRJ). La intenció és que una part de les inversions d’aquest fons es facin en immobles i que aquests habitatges es puguin posar al mercat. Des del PS es defensa que es tracta d’una mesura que aporta “moltes coses positives” més enllà de la posada al mercat de més oferta de pisos de lloguer, com ara l’autoregulació del mercat o la creació de feina en la construcció per a la rehabilitació d’aquests habitatges, entre d’altres.

 

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, i la presidenta suplent, Rosa Gili, han comparegut davant els mitjans de comunicació per explicar els criteris que s’han seguit per fer aquesta proposició i els canvis que comportarà. Així, es preveu que en el termini de quatre anys el fons de reserva hagi d’invertir un 10% dels fons, és a dir, uns 125-130 milions si es tenen en compte les xifres del 2018 en la compra d'immobles. Aquestes inversions s’hauran de fer per tot el territori perquè estiguin repartides i, a més, i en base a uns peritatges i segons el preu de mercat de l’1 de juliol del 2019, el cost d’adquisició dels immobles haurà de gaudir d’un 10% de descompte. 

 

Un mínim d’un 15% d’aquest parc immobiliari en possessió del fons s’haurà de destinar a habitatges socials i es detalla també en el text de la llei que les persones que en gaudeixin no hagin de destinar més d’un terç del seus ingressos a satisfer el lloguer. Donat que aquest import que es percebria pel lloguer podria comportar “pèrdues” per al fons, des del PS es proposa “la vehiculació de les ajudes a l’habitatge” cap al FRJ perquè hi pugui haver “un equilibri”. Això, ha conclòs López, suposaria un "canvi de model positiu".

 

Altre 5% de la borsa total de pisos aniran destinats a habitatges estudiantils, amb la intenció de fomentar la captació d’estudiants que facin recerca i, per tant, de “talent”, tal com ha detallat Gili.

 

Per fixar els preus del lloguer es tindran en compte el cost de la compra i de la rehabilitació, així com el període d’amortització i el seu estat, i s’afegirà un marge d’explotació del 2%.

 

Amb aquest text, tal com s’ha esmentat, des del PS pretenen aportar una solució “a un tema preocupant” ja que tal com ha afegit Gili “malgrat hi ha mesures específiques en el darrer pressupost de l’estat i una llei òmnibus sobre l’habitatge” el problema encara no s’ha resolt, ja que el que manca és que hi hagi oferta d'habitatges i des de la formació política creuen que aquesta llei pot ser “una mesura a l’alçada del problema”. El fet que tots els grups, i fins i tot des del Govern, s’hagi reconegut que el de l’habitatge és un problema que cal solventar de manera immediata dona esperances al PS que aquesta proposició pugui tenir una bona acollida. De fet, un cop presentada volen reunir-se amb entitats implicades en aquest sector perquè hi puguin fer aportacions. 

 

Quant al manteniment de les mesures urgents com la congelació dels lloguers, Gili ha destacat que ja “en parlaran” ja que s’ha vist que és “un pegat que aguanta mentre aguanta” i quan pari el mercat es pot disparar. Per tant, creuen que es tracta d’una mesura “temporal” i defensen que la llei que ells proposen també pot fer que es disposin d'habitatges en un termini més o menys breu.

El PS ha presentat una proposició de llei perquè el fons de reserva de la jubilació pugui adquirir habitatges, rehabilitar-los i posar-los al mercat a preus assequibles, amb la intenció de rebaixar l'espiral a l'alça dels preus del lloguer.

 

La proposició de llei presentada pel PS preveu una modificació del text legal que regula el fons de reserva de la jubilació. Es vol fer possible que pugui diversificar les inversions i adquirir habitatges per rehabilitar-los i posar-los al mercat a preus més econòmics. Les inversions en aquest àmbit podrien arribar fins al 10% del fons, uns 125-130 milions. Es vol evitar el que des del PS es qualifica com a catastròfica situació de l'habitatge. "És una mesura deflacionista, que regula tot el mercat de lloguer a la baixa. A més, els diners finals del pressupost de l'Estat van (anirien) a parar al fons de reserva de jubilació per garantir també aquesta rendibilitat. Pensem que el canvi de model és molt positiu", considera el president del grup socialdemòcrata, Pere López.

 

Un 15% dels habitatges podrien destinar-se a famílies amb necessitats socials i un 5% a estudiants. Des del PS també s'assegura que la congelació del preu dels arrendaments només és un pegat temporal. "Ho ha dit tothom, que és un pegat, una cosa que aguanta mentre aguanta. L'AGIA donava a entendre que el dia que això es pari es pot disparar encara més l'augment dels lloguers", insisteix la presidenta suplent del grup, Rosa Gili.

 

Afirmen que estan oberts a negociar el que consideren l'única proposta viable presentada oficialment sobre el problema de l'habitatge.

El president del grup parlamentari del PS i cap de l’oposició, Pere López, analitza la gestió de les negociacions postelectorals i la seva repercussió de cara als comicis comunals. El dirigent socialdemòcrata exposa la seva visió respecte a l’habitatge i critica la falta de transparència del nou Executiu.

 

–Quin era l’objectiu de la proposta del PS de fer un Govern de 18 mesos?

–Era un primer document de treball que es va fer arribar a L’A i no sé si el senyor Gallardo en va fer l’ús més adequat que se n’havia de fer. En tot cas nosaltres ho havíem posat damunt la taula com la única alternativa a DA per a establir una sèrie de prioritats, gairebé d’urgències, deixant de banda alguns aspectes amb els quals no podríem arribar a acords per fer una majoria alternativa. I un cop feta aquesta feina, convocar eleccions.

 

–En base a quins càlculs creien que era millor apostar per aquests 18 mesos en lloc d’esgotar la legislatura?

–Perquè ens semblava que l’únic punt d’unió possible amb L’A que pogués comptar amb un suport de terceravia partia per posar-nos d’acord en temes que eren molt important i urgents, però que segurament havien de ser curts i la feina es podia enllestir en 18 mesos. 

 

–Bartumeu va dir que el pacte entre DA i L’A es va orquestrar abans de les eleccions. En tenia constància?

–Jo no tinc cap indici d’abans del dia 7 d’abril. És més, hi ha indicis després del dia 7 d’abril que L’A estava per la labor de treballar per un canvi. De fet L’A estava a favor de buscar punts d’acord per intentar fer un atansament amb terceravia i construir una via alternativa. Té una certa lògica vist el que havien defensat sobretot els dos darrers anys al Consell General i la campanya bel·ligerant que havien fet contra DA.

 

–Quan percep doncs el detonant d’aquest canvi de rumb en les negociacions?

–Nosaltres vam seguir fent reunions amb L’A i fins el dia abans de la votació de la Sindicatura no teníem cap indici per la seva part. Potser ja hi havia converses avançades per aquest canvi de rumb, però per la seva part no va haver-hi massa generositat cap al PS a l’hora de ser honestos i donar la cara. 

 

–Vista la successió d’esdeveniments, es penedeix d’haver participat a la fórmula de d’Acord?

–Pel PS ha estat una fórmula d’èxit que ens ha portat els dos objectius que volíem assolir. D’una banda obtenir una representació parlamentària més alineada amb la força electoral del PS, ja que a les eleccions del 2015 amb un 24% dels vots teníem un 10% de consellers i ara estem amb un 31% de vots i tenim un 25% dels consellers. I l’altra és que DA no tingués majoria absoluta. I és obvi que si la fórmula de d’Acord no s’hagués fet avui DA més CC sumarien 15 consellers.

 

–En perspectiva de les comunals sembla inviable que es reediti d’Acord, més tenint en compte que des del Govern s’està intentant impulsar una candidatura conjunta de DA, L’A i CC...

–Jo diria que la fórmula de d’Acord és bastant improbable, sent suaus. El que és cert és que diàriament molta gent que va votar a d’Acord ens fa arribar el seu descontentament de com L’A ha gestionat el que era la seva voluntat. Jo crec que passada una primera etapa d’una certa incomprensió de l’electorat tinc la sensació que és una circumstància que té tendència a afavorir-nos. La gent que no comparteix les polítiques de DA i va fer el pas per votar d’Acord no té cap altre alternativa de cara a les eleccions comunals, amb l’excepció de la parròquia de Sant Julià, de donar suport al PS. La gestió de L’A després del 7 d’abril fa incrementar la polarització dels dos models de DA i PS. 

 

–El fet d’haver multiplicat la representació parlamentària també endurirà el rol del PS a l’oposició?

–Bé, no sé si la paraula és endurir. Però tenint set consellers la possibilitat d’analitzar dossiers i de reunir-se amb ciutadans incrementa. Només cal recordar que en aquesta primera sessió de control hem preguntat per coses tant importants com el document marc de la negociació amb la UE, què és el que pensa fer el Govern amb la llei de la funció pública o les importants pèrdues que es van fer en el fons de reserva de jubilació de la CASS. Per tant, hi ha molts temes a seguir que formen part de la nostra feina, però no la única perquè també volem fer iniciatives legislatives i ser proactius. Sentim la responsabilitat de tenir la tasca de control parlamentari perquè ho fem nosaltres o no el farà ningú.

 

–Més enllà del control, en què es pot traduir aquesta voluntat de ser proactius? 

–Hi haurà molts àmbits. De fet la passada legislatura tot i ser tres consellers vam ser el grup parlamentari que va entrar, amb diferència, més iniciatives legislatives. Però ara som més i hem presentat un projecte polític que en molts temes ha generat molt debat sobre qüestions que són importants i afecten a l’essència de la democràcia. Parlo de qüestions vinculades a l’habitatge però també de matèria econòmica com el suport a emprenedors i autònoms. Potser la passada legislatura ens vam centrar en qüestions socials però ara el nostre espectre polític és més ampli que això i tenim un grup parlamentari més plural. I això generarà uns debats polítics importants en els que alguns partits hauran de veure si han canviat de idea respecte allò que deien abans del 7 d’abril. 

 

–Què li sembla la configuració de càrrecs en el nou Executiu?

–La imatge que es dona d’entrada és de poca voluntat de ser rigorós amb el tema pressupostari. Cal recordar que és el Govern que té més ministres de la història d’aquest país, en té el màxim legal, però alhora és el Govern que té més secretaris d’Estat de la història d’aquest país. La suma és ofensiva pels ciutadans. Nosaltres vam començar el Govern amb sis ministres i nou secretaris d’Estat, és a dir 15, després vam passar a vuit ministres i vuit secretaris d’Estat, és a dir 16, i ells en comencen amb 24 més el cap de Govern i algun nomenament més que encara està pendent d’arribar. Quasi estan en una xifra que quantitativament el Govern és més important que el Consell General. Espero que no tinguin temptació de superar-la perquè és un despropòsit. Que hi hagi tres partits polítics en el si de Govern no té perquè comportar aquesta despesa als ciutadans. I a més s’ha vist clarament que els nomenaments poques vegades han respost a criteris de mèrits sinó que són nomenaments de partits pur i dur, fins i tot en àmbits que la persona es pot qüestionar que estigui capacitada per ocupar aquelles places. 

 

–En quins noms pensa?

–Tothom sap quines persones estan en determinats ministeris i es pot mirar el seu currículum i veure si el seu àmbit entra dins del que ha estat la seva trajectòria. Això dona una imatge d’estar més preocupat per donar càrrecs polítics a persones del partit que no de crear una estructura ministerial a la talla del nostre país.

 

–És optimista que es pugui produir un canvi respecte a la llei de la Funció Pública amb una ministra liberal i una secretaria d’Estat sindicalista? 

–Ara tenim una qüestió important perquè s’haurà de modificar la llei de la Funció Pública i s’ha de veure si aquest canvi es produeix dins de la visió del cap de Govern i el ministre portaveu, que és només canviar el dos articles que el TC obliga a modificar, o bé dins de les tesis liberals que aquesta modificació imposada és el pretext per fer una revisió més a fons. La manca de prudència de declaracions per ambdues bandes ha situat això en un terreny de pràcticament un pols entre ells. I algú haurà de perdre perquè les dues a l’hora no poden passar. Aquí o es modifica la llei o res canviarà. I els sindicats ja s’han expressat clarament i la senyora Vilamala n’és un exemple.

 

–S’ha creat la secretaria d’Estat d’Afers Europeus que dependrà del cap de Govern. Això li transmet una major transparència o creu que alguna cosa canviarà en la gestió de les negociacions?

–D’entrada és bastant estrany que aquesta secretaria d’Estat no depengui del Ministeri d’Afers Exteriors. No sé com es gestionarà aquesta bicèfala de negociacions. Quant a la transparència, des que el Govern ha estat nomenat, no ens han passat cap document ni ens han convocat a cap reunió. I tampoc em sembla que s’hagi fet el mateix amb la Cambra de Comerç i altres entitats, per tant, jo diria que a hores d’ara res ha canviat. Un dia es diu que el document no s’ha de signar, un altre dia diu el ministre portaveu que aquest document no existeix, 24 hores després des de Montenegro el cap de Govern diu que sí l’han rebut i que quan el tinguin una mica més estudiat el passaran als grups parlamentaris. 

 

–Al programa electoral del PS no feien esment a cap infraestructura aeroportuària. Quin és el parer que tenen respecte al nou retard per a la implementació del GPS a l’aeroport d’Andorra-La Seu?

–No tenim més informació sobre quins són aquests possibles problemes de seguretat. La història de l’aeroport d’Andorra-La Seu és una història sovint d’entrebancs. És un projecte que fa 30 anys que mira d’arrencar i sempre hi ha alguna dificultat. És evident que quan abans es posi en marxa millor perquè és una connexió aeroportuària per Andorra de proximitat, però en tot cas és una decisió que rau en el Govern espanyol tot i que em sembla que fins i tot s’havia parlat d’una participació del Govern d’Andorra en el finançament.

 

–Mentre aquest procés es dilata agafa efervescència l’opció d’un aeroport a territori nacional després que la Cambra de Comerç hagi presentat els estudis de viabilitat. Hi serien partidaris des del PS?

–És una altra qüestió de la qual fa molts anys que se’n parla. Hem de poder conèixer els estudis de viabilitat amb més detall perquè només vam poder assistir a la presentació i potser ara treure conclusions és una mica precipitat. Evidentment sembla un projecte molt costós i hi ha molts dubtes a temes mediambientals a resoldre. El president de la Cambra es va comprometre fer arribar als grups polítics aquests informes en la mesura que es vagin tenint i esperem que així es facin. 

 

–L’AGIA va criticar que des dels comuns no estaven col·laborant per elaborar l’estudi dels preus de mercat i la visió curtterminista de les mesures urgents de l’habitatge. Què proposa el PS? 

 –Treballarem en alguna iniciativa legislativa molt vinculada a un ens públic intervingui i prengui part activa en el mercat de l’habitatge perquè inverteixi, llogui, rehabiliti immobles amb capital públic perquè l’habitatge a preu assequible pugui arribar a les famílies que més ho necessiten. El Govern demòcrata mai no ha tingut un interès real cap a la problemàtica de l’habitatge. Quan es va fer la proposta de crear l’estudi sempre hi ha hagut negatives per la seva banda i fins i tot en el Govern tripartit quan han anunciat les seves prioritats legislatives no he vist mai la paraula habitatge.

 

–El Govern ha anunciat que el primer projecte que vol entrar a tràmit és la llei de transparència i bon govern. Què li transmet això?

–Un Govern com el tripartit que tenim al nostre país que signa uns acords entre ells davant de notari i que un mes després encara no ha fet públics els continguts d’aquests acords de govern... jo crec que utilitzar la paraula transparència per la seva part és utilitzar-la de manera lesiva cap a aquest terme. El primer que ha de fer un Govern de coalició és fer públic els documents que han signat que contenen els acords entre els tres partits. Parlar de transparència quan no fan públics aquests documents és el major exercici d’opacitat que jo he vist en el nostre país.