Partit Socialdemòcrata

funció pública

Resposta a les preguntes relatives a les requalificacions de la graella salarial realitzades pel Ministeri de Funció Pública

Crea: 09/05/2019 - 11:39
L'edifici de Govern.
1. Quin ha estat el procediment emprat? Sobre la base de quina norma?
El procediment emprat per a la revisió de llocs de treball s’ha iniciat a partir de les demandes efectuades per part dels secretaris d’Estat o Directors dels departaments de l’Administració general adreçades al responsable de la Secretaria d’Estat de Funció Pública i del Departament de Funció Pública.
 
Aquestes demandes han estat presentades al secretari d’Estat o responsable del Departament de Funció Pública, acompanyades d’una modificació de la descripció del lloc de treball.
 
Una vegada el Departament de Funció Pública ha rebut les demandes dels directors dels diferents departaments, acompanyades de la documentació corresponent, aquest Departament ha procedit a trametre-les  a l’empresa Humannova, contractada de  conformitat amb la Llei de la contractació pública. El director d’aquesta empresa  s’ha reunit amb el director del Departament i, quan ha calgut, amb la persona o les persones que ocupaven el lloc de treball, per tal de valorar, mitjançant  un procés d’anàlisi de la descripció del lloc de treball, si les modificacions justificaven l’objecte de la demanda, en aquest cas,  un canvi de nivell del lloc de treball en la classificació de l’Administració general.
 
El criteri de l’empresa Humannova s’ha fonamentat des de l’aprovació de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, en el fet que cada lloc de treball s’associa a un nivell intern de classificació equivalent a un nivell “Hay”, i cada nivell implica un conjunt de característiques organitzatives amb continguts diferenciables. Els nivells s’han determinat des d’aquell moment, en funció de tres factors i vuit elements de valoració que són els següents:

Competència
 
Competència Tècnica
 
Competència Gerencial
 
Interacció Humana
 
Solució de Problemes
 
Marc de referència
 
Exigència de Problemes
 
Responsabilitat
 
Llibertat per actuar
 
Magnitud
 
Impacte
 
Una vegada realitzada la reunió del responsable d’ Humannova amb el departament concernit per efectuar l’anàlisi del lloc de treball, s’ha procedit a  la valoració  conjunta amb el responsable del Departament de Funció Pública i, posteriorment, l’empresa Humannova ha emès un criteri tècnic mitjançant un informe.
 
A continuació, l’informe d’Humannova s’ha elevat al Govern per part de la ministra de Funció Pública i Reforma de l’Administració per a la seva aprovació.
 
Aquestes revisions del nivell del lloc de treball han estat realitzades seguint la pràctica habitual de la Secretaria d’Estat de la Funció Pública des de l’entrada en vigor de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, i tenint en compte l’evolució de molts llocs de treball a l’Administració general d’ençà que es van fer les descripcions en el marc de l’elaboració de la norma esmentada.
 
2. Concretament, quin ha estat el criteri emprat per a determinar la pertinència de la revisió dels llocs de treball revisats?
El Ministeri de Funció Pública i Reforma de l’Administració ha valorat sempre la pertinència de les demandes de revisió de nivell segons el criteri tècnic dels directors dels departaments pel que fa als llocs de treball de les seves estructures orgàniques.
 
3. Amb quin calendari i terminis s’ha procedit a aquesta revisió?
Els processos de revisió de llocs de treball a l’Administració general s’han dut a terme de manera periòdica i progressiva en els decurs dels anys, per tal de satisfer les diferents demandes de directors dels departaments de l’Administració general, a mesura que arribaven al Departament de Funció Pública, així com per adaptar els llocs de treball de l’Administració general a les necessitats de les estructures orgàniques dels diferents Ministeris.
 
Però el gran volum de feina que va comportar l’elaboració de  la nova Llei de funció pública, va requerir  posposar  aquesta tasca; que es va reactivar quan va ser aprovada la nova Llei. Així, durant aquest any 2019, amb la voluntat de donar resposta a una reivindicació històrica, que perseguia la recerca de l’equitat i l’adaptació a les noves necessitats que requerien aquests llocs de treball, es va procedir a la esmentada revisió. 
 
4. Quins han estat els llocs de treball revisats i a quins ministeris pertanyen?
Adjuntem resposta en l’annex 1.
 
5. Quants d’aquests llocs de treball revisats han estat requalificats o no i per quins motius?
Adjuntem resposta en l’annex 1. 
 
6. Quins són, per a cada lloc de treball, els efectes de la requalificació (nivell) i quins increments de nòmina comporten en cada cas individualment?
De conformitat a l’aplicació del que estableix la Llei 15/2003 del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals i vist que, un cop feta la consulta necessària a l’Agència de protecció de dades, la publicació de la resposta a aquesta pregunta implicaria la vulneració de la protecció de dades personals, es convida a la consellera general a consultar la informació sol·licitada de forma directa al Ministeri de Funció Pública per tal de poder exercir el dret de tots els consellers generals d’accedir a la informació demanada, tal com estableix l’article 5 del Reglament del Consell General. 
 
7. Quin és l’augment (%) del pressupost del personal que suposa aquests increments de nòmina?
L’increment del pressupost de personal  per al 2019 ha estat del 0,19%.  Aquesta dada recull l’increment del salari, l’increment del cost de les cotitzacions a la CASS i el corresponent augment de la paga de Nadal. Aquest càlcul, extret de les dades salarials personals i confidencials dels treballadors afectats per la mesura, podrà ser consultat de forma directa al Ministeri de Funció Pública de conformitat a l’aplicació de la llei 15/2003 del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals i segons allò que estableix l’article 5 del Reglament del Consell General.
 
Annex 1
 

MINISTERI

Lloc de treball

Nivell posició retributiva original

Nivell posició retributiva final

Motiu de la modificació

Afers Socials, Habitatge I Joventut

tècnic d'atenció social especialitzat en treball social

VIII

IX

Evolució  del lloc de treball de treballador social

tècnic d'atenció social especialitzat en educació social

VIII

IX

Evolució del lloc de treball d'educador social

Cap de l’Àrea de Sistemes de Informació de Benestar Social

(Nou lloc)

XI

Lloc de nova creació

Cap de l'Àrea d'Autorització i Acreditació i inspecció Social

(Nou lloc)

XII

Lloc de nova creació

Inspector sociosanitari

(Nou lloc)

X

Lloc de nova creació

Treballador familiar sociosanitari

(Nou lloc)

VI

Lloc de nova creació

Personal de suport del CAI

III

IV

Evolució del lloc de treball

Auxiliar de cuina del CAI

(Nou lloc)

V

Lloc de nova creació

Cultura i Esports

Administratiu de Patrimoni Cultural

IV

V

Evolució del lloc de treball

Administratiu de Serveis General de Cultura

IV

V

Evolució del lloc de treball

Tècnic administratiu d’Acció Cultural

V

VI

Evolució del lloc de treball

Cap d’àrea de serveis general i entitats esportives

(Nou lloc)

XI

Lloc de nova creació

Educació i Ensenyament Superior

Tècnic d’esports extraescolar

(Nou lloc)

IX

Lloc de nova creació

Tècnic en microinformàtica i xarxes

(Nou lloc)

VI

Lloc de nova creació

Finances

Jurista d’Estadística

(Nou lloc)

IX

Lloc de nova creació

Tècnic de Pressupost i Patrimoni

IX

X

Evolució del lloc de treball

Funció Pública i Simplificació Administrativa

Coordinador del Servei de Tràmits

VI

VII

Evolució del lloc de treball

Cap de Projectes i Solucions

IX

X

Evolució del lloc de treball

Tècnic de Front Office

VI

VI

La revisió no va comportar una modificació

Tècnic de Back Office Segon Nivell de Service Desk

VII

VIII

Evolució del lloc de treball

Tècnic de Back Office Primer Nivell de Service Desk

(Nou lloc)

VII

Lloc de nova creació

Administrador de Sistemes

VI

VIII

Evolució  del lloc de treball de Tècnic de Sistemes

Analista Programador

VI

VIII

Evolució del lloc de treball  de Programador

Justícia i Interior

Inspector de treball

IX

X

Evolució del lloc de treball

Lletrat d’Interior

X

XI

Evolució del lloc de treball

Cap de Gabinet Jurídic de la Policia

IX

XI

Evolució del lloc de treball

Assessor jurídic de la policia

IX

X

Evolució del lloc de treball

Operari de manteniment de policia

IV

V

Evolució del lloc de treball

Responsable de manteniment de policia

(Nou lloc)

VI

Lloc de nova creació

Serveis del Cap de Govern

Lletrat del Gabinet Jurídic

X

XII

Evolució del lloc de treball

 

Una altra forma de fer?

Crea: 09/05/2019 - 11:30
El darrer 27 d’Agost ens va sorprendre a la premsa la següent notícia: Salustià Chato, actual secretari d’Estat d’Economia, hauria percebut presumptament remuneracions per part de la Federació Andorrana de Futbol (FAF) quan era director del departament de Pressupost del Govern.
 
En aquell moment, tots esperàvem una decisió responsable o bé per part del mateix secretari d’Estat (presentant la seva dimissió) o bé per part del ministre i/o Govern actual (cessant-lo immediatament de les seves responsabilitats). Vist que els dos membres que havien de desbloquejar aquesta situació eren membres de Liberals d’Andorra, esperàvem que complirien amb el seu eslògan de campanya i que farien diferentment respecte a com feien els dos anteriors executius monocolors taronges i com ells tant van criticar durant aquells anys,  i que prendrien les decisions correctes (farien diferentment respecte a la manera de fer dels membres Liberals de d’Acord amb els seus electors?). Amics i amigues, evidentment si em llegiu sovint, haureu entès que parlo en to irònic, i evidentment, aquella «altra forma de fer» es converteix en la mateixa de DA. (Després s’ofenen quan parlo d’ells com a DA 2.0). Ni Chato va dimitir (va presentar la dimissió però el ministre no la va acceptar) ni el Govern el va cessar; és més, el van ratificar en el seu lloc de treball tant ell com el ministre portaveu, Eric Jover, amb l’excusa de tractar el tema amb seny i amb el cap fred quan tinguin totes les proves necessàries. No us preocupeu que ni revisaran el cas, ni dimitirà, ni el cessaran. Al contrari, buscaran la manera de fer oblidar el tema i que passi com si res hagués succeït. Com els hi agrada aquelles velles costums de DA.
 
El que més em preocupa és la facilitat amb la qual aquest Govern tripartit es pren les lleis a la seva manera i sense por ni vergonya deixen en el càrrec un senyor que ha comès dues irregularitats importants. Primer, rebia una remuneració per fer una activitat altra que la seva de funcionari, quan la Llei de la funció pública especificava que cap treballador de l’administració pot tenir una altra feina. I sí, senyors, parlem de dues feines, quan rep una remuneració per aquesta mateixa. Si tan involucrat estava i està amb l’esport, doncs que ho faci de forma voluntària i totalment gratuïta, com fem molts de nosaltres. 
 
I segon, aquesta retribució no la va declarar. Dos de dos, però el Govern i el senyor Gallardo s’excusen sota el fals argument de resposta, que Chato és una excel·lent persona i un excel·lent professional. On és la coherència? Ningú posa en dubte la seva persona o la seva professionalitat, sinó que un secretari d’Estat com un polític en general ha de ser EXEMPLE per a tots els ciutadans.
 
Ens trobem doncs en un cas més de la política de Liberals, que jo resumiria amb una frase del gran Groucho Marx: «Aquests són els meus principis; si no li agraden, en tinc uns altres». Hem passat en sis mesos de pactar amb nosaltres per fer fora a DA a pactar amb ells just després de les eleccions per després practicar allò que ells anomenaven les polítiques de DA. Us he de confessar que és una situació que m’emprenya molt perquè vaig viure en primera persona durant la campanya de d’Acord com ens deien que hem de lluitar per fer fora «aquests de DA», i ara són més del mateix. Però des del Partit Socialdemòcrata continuarem defensant la política per a tothom i aquest n’és un dels exemples: Tots som iguals davant la llei, siguis ministre, secretari d’Estat o un noble treballador del carrer. I continuarem demanant la dimissió tant d’aquell que infringeix la llei com d’aquells que ho defensin, perquè no només falla aquell que ho fa malament, sinó que també aquells que per pur interès polític defensen el que és indefensable. El Govern no és el cortal d’aquesta gent, és de tothom, i jo no vull per a mi un Govern així. 

El PS exigeix que s’aclareixin els “dubtes” sobre el cas Chato provocats per les declaracions del cap de Govern

Crea: 09/03/2019 - 16:46
Una reunió del GPS.
Els set consellers generals del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS) han presentat de forma conjunta una bateria de preguntes escrites mitjançant les quals volen que el Govern aclareixi els importants dubtes generats amb les explicacions donades els darrers dies sobre la situació i les irregularitats que hauria comès com a funcionari i director del departament de Pressupost l’actual Secretari d’Estat d’Economia, Salustià Chato, que, segons les informacions aparegudes als mitjans, va realitzar activitats professionals remunerades alienes a la seva tasca a l’administració –fet que suposa un incompliment de la Llei de Funció Pública- i no hauria regularitzat fiscalment els ingressos obtinguts. Des de la formació es considera, a més, que les explicacions sobre el cas donades el dilluns pel ca de Govern, Xavier Espot, estan fora de lloc i, a més, contribueixen a incrementar les incògnites de la situació generada. Per això, han optat per aquesta iniciativa conjunta, a través d’una sèrie de preguntes que, des de l’executiu, s’hauran de respondre per escrit.
 
En el document entrat a tràmit a Sindicatura pels set parlamentaris, es recorden les declaracions sobre el cas Chato fetes el dilluns pel cap de Govern i es posa en relleu que “aquestes afirmacions ens han generat diferents dubtes que, pensem, mereixen ser precisats i aclarits”. Així, la primera de les preguntes persegueix que l’executiu aclareixi què entén “per una activitat pública i notòria” i si aquest fet “és un element exonerador de responsabilitat”. També es vol saber “quin és el termini raonable perquè una activitat pública i notòria sigui acceptada, validada i exonerada de responsabilitats per l’executiu, encara que aquesta contravingui les disposicions d’una Llei”. 
 
Sobre la situació viscuda amb Salustià Chato, els consellers també pregunten per què “el Govern no va actuar tal com especifica l’article 61 de la llei vigent, en el moment dels fets” També demanen saber “per quina raó es va eximir de cotització a la CASS, temporalment, els àrbitres esportius” i “quina consideració especial” té aquesta activitat en relació a altres també retribuïdes. A més, es recorda que era una qüestió temporal i que, en canvi, quatre anys després no s’ha regulat encara i, per tant, es vol que des del Govern s’expliqui quina és la raó. Sobre la situació dels àrbitres, el PS també vol aclarir “què passaria en el cas que un (...) es lesioni, mentre exerceix les seves tasques” amb el pagament de la baixa laboral, les despeses mèdiques, d’hospitalització i el complement del 100% del salari. 
 
En la vuitena de les preguntes, els parlamentaris socialdemòcrates demanen si “hi ha altres casos d’activitats econòmiques en els quals les persones que les efectuen no estan assegurades a la CASS”. També volen saber si la resta d’activitats professionals remunerades, àrbitre a banda “que ostentava el senyor Salustià Chato, van ser cotitzades a la CASS”. 
 
Tornant a les paraules de Xavier Espot, els socialdemòcrates demanen que s’aclareixi “a quina autorització es refereix el Cap de Govern en les seves declaracions del dilluns 2 de setembre” i “en quina disposició legal es troba regulada”. En aquest sentit, el PS també vol que s’expliqui si “existeix algun sistema d’autoritzacions discrecionals per permetre que alguns funcionaris puguin fer activitats professionals”. En cas afirmatiu, es vol saber les acceptades i les refusades, els motius i a quins àmbits. 
 

Samarra denuncia que el parc de la Serradora acabarà costant “més del doble” del previst

Crea: 08/01/2019 - 18:03
Lídia Samarra, durant la sessió.
La consellera de Partit Socialdemòcrata+Independents (PS+I) al comú d’Andorra la Vella Lídia Samarra ha denunciat el sobrecost encara més gran del ja previst en adjudicar l’obra que tindrà el parc de la Serradora. En concret, el projecte acabarà suposant una despesa per al comú de 484.000 euros, molt per sobre dels 225.000 amb els quals es va dotar la partida del pressupost amb què es volia afrontar aquesta infraestructura lúdica. Per això, la representant de PS+I ha lamentat, una vegada més, la “manca de planificació i de previsió” mostrada des de la majoria, habitual en una part important dels diferents projectes urbanístics impulsats en els darrers anys.
 
Ara fa uns mesos, tant Samarra com Dolors Carmona van votar en contra de l’adjudicació de les obres perquè aquestes suposaven un cost molt més elevat que el que s’havia previst al principi. Així, en lloc dels 225.000 euros estimats, el contracte es feia per 404.000, xifra que ja era gairebé el doble. En la sessió de comú celebrada aquest dijous, però, la quantitat encara ha ascendit més perquè la majoria ha aprovat una ampliació de contracte per 80.000 euros més al·legant les millores introduïdes a la pista d’skateboard. En total, per tant, la inversió en el parc de la Serradora serà de 484.000 euros, ja més del doble de la prevista.
 
Samarra ha denunciat que la situació no és pas nova, sinó que es ve repetint habitualment amb bona part dels projectes urbanístics engegats per la majoria de Demòcrates per Andorra (DA). “Hi ha una important falta de previsió. Estem pagant sempre molt més”, ha lamentat la consellera de PS+I.
 
 
La sessió de comú també ha servit per aprovar tota una sèrie de modificacions en l’ordinació de Funció Pública que permetran millorar les condicions laborals dels treballadors que van entrar a la corporació amb posterioritat a la suspensió del sistema de gestió de l’acompliment (GAdA), l’any 2010. Des de llavors, aquests empleats han vist com no se’ls incrementava el sou en base a la seva experiència. Aquesta reforma serà transitòria fins que el Govern desenvolupi reglamentàriament la nova llei de Funció Pública i, per tant, estableixi fórmules per avaluar la tasca dels treballadors públics.
 
Samarra hi ha votat a favor, ja que considera que “és positiu per als empleats”, tot recordant que “des del 2010 no han tingut cap mena de millora laboral ni se’ls ha valorat l’experiència”. Per tant, es tracta d’una “feina que calia i que era urgent”. 
 
 
La consellera també ha votat en contra del conveni signat entre el comú, Pyrénées i un privat per a la cessió temporal d’un petit passatge situat a l’alçada del número 13 de l’avinguda Meritxell. La corporació invertirà 30.000 euros en millorar l’espai i fer una zona de descans. Samarra entén que es tracta d’una despesa massa elevada per a una parcel·la petita i a la qual no se li traurà gran profit. 
 

Judith Salazar: «Els únics escenaris que L’A es va plantejar va ser un Govern amb el PS o amb DA»

Crea: 07/22/2019 - 16:51
Judith Salazar (M.B. / El Periòdic).
Judith Salazar (Canillo, 1976) s’estrena al Consell General en la present legislatura. La seva trajectòria en política, però, no és inexperta ja que porta anys vinculada al PS, formació de la qual va ser secretària general entre 2011 i 2013. Salazar exposa el seu punt de vista respecte la gestió dels resultats postelectorals i analitza alguns dels temes candents que recentment s’han debatut a l’hemicicle.
 
–Com es va gestar el procés d’anar com a número tres a la llista nacional del PS?
–Vaig concórrer l’any 2009 a Canillo com a cap de llista, al 2011 vaig repetir, al 2015 anava cinquena a la nacional i al 2019 com a tercera. Vull dir, que la meva participació dins del partit, tot i que no hagi sortit a la primera línia mediàtica després de l’etapa que vaig ser primera secretària, ha estat de continuar treballant pel PS. 
 
–Quins records l’evoquen a l’etapa que va ser primera secretària del PS?
–Va ser una etapa dura, de molta feina i incertesa. Formava part de l’equip que confiava en una renovació dins del partit i no va ser fàcil. Però quan fas les coses pensant que les fas com les has de fer al final fas balanç i, tot i no acabar satisfeta perquè mai t’agrada que les coses acabin trencades o afectades, al final és el que havia de passar i vam intentar gestionar-ho de la millor manera que vam saber. I al final la gent que s’ha quedat al PS, que és la gran majoria, no ens ha traslladat inputs negatius d’aquella gestió. Però sí que és cert que després d’aquella etapa vaig haver de prendre una mica més de distància per agafar oxigen després d’un moment tant convuls. 
 
–A què atribueix el fet que el PS hagi passat de tres a set consellers?
–S’ha fet una molt bona feina en l’anterior legislatura tot i que va ser molt dura pels companys perquè eren pocs i es van entrar moltes lleis a tràmit. Però crec que hem millorat en la política d’apropament a la ciutadania i comptant amb la societat civil. I després no hem d’oblidar que tenim un projecte amb 19 anys de recorregut com a PS.
 
–Amb tot, per donar aquest salt també ha esdevingut determinant els resultats de d’Acord...
–El projecte de d’Acord ens aporta dos consellers, però també és política ficció perquè tampoc sabríem que hauria passat d’una altre manera, però com a mínim hem d’estar contents. Però el que sí és veritat és que és endèmic el greuge que suposa el sistema electoral que tenim. Hi ha hagut parròquies com Encamp o Ordino que ens hem quedat a molt poca distància de DA. D’Acord era una solució per intentar, entre d’altres coses, fer-li un capeo al sistema electoral per buscar una major proporcionalitat. 
 
–Després de les eleccions les complicitats gestades amb L’A s’han esfumat. Quina valoració en fa? 
–Nosaltres ens hem mantingut com a partit d’alternativa a DA. Si L’A amb allò que eren crítics ja no ho són tant els hauríeu de preguntar. Però no és només una qüestió de sumar una alternativa. Personalment crec que un té l’opció de decidir si vol integrar-se a un Govern o fer una oposició constructiva. I L’A els únics escenaris que es va plantejar va ser un Govern amb el PS, i evidentment havia de ser també amb terceravia, o integrar-se un Govern amb DA i CC. 
 
–Vol dir que L’A no estava disposat a anar a l’oposició?
–O com a mínim no era el seu esperit. Nosaltres si que sabíem que érem capaços de fer Govern i, si no era el cas, de fer una oposició constructiva.
 
–Llavors si per L’A no hi havia cap impediment per entrar a un Govern amb el PS la peça que no va encaixar va ser arribar a un acord amb terceravia?
–Bé, és matemàtica pura. O teníem els suports de L’A i terceravia per poder investir a Pere López o no podíem formar alternativa de Govern. Aquí hi havia l’opció que el Govern tingués una majoria àmplia o que estigués més condicionada per un control de l’oposició perquè governés amb minoria.
 
–Què va fallar doncs perquè no prosperes el Govern del PS?
–És una manca de números, nosaltres teníem un projecte d’un Govern curt perquè enteníem que hi havia una sèrie de reformes urgents que aquest país li feien falta. No era un Govern del PS, sinó que havíem de trobar-nos amb dificultats ideològiques com és el cas, per exemple, de la reforma fiscal, que tenim models oposats. Havíem de trobar els consensos per fer determinades reformes i després tornar a donar veu a la ciutadania perquè triï quina és la seva opció de Govern.
 
–Els números dels consellers de PS, L’A i terceravia sí sumaven per una majoria absoluta...
–Sí, però si nosaltres plantegem aquest escenari i pel que sigui L’A no ho veu i terceravia tampoc... teníem set consellers i per tant podíem proposar candidat a cap de Govern. Això ja comença quan plantejàvem una Sindicatura que fos plural per deslocalitzar el poder absolut de DA. Tu llences propostes i després t’han de recollir el guant. Nosaltres vam fer la feina que ens tocava.
 
–Quines expectatives tenen de cara a les eleccions comunals?
–Venim de fer un congrés en el qual hi ha hagut una clara voluntat de donar autonomia als comitès locals perquè tinguin molt més marge de negociació del que tenien fins ara, on hi havia més rigor del contingut mínim programàtic o de la participació en llistes. I quedarà en última instància la validació del comité directiu. I el que hem aconseguit en aquesta ponència és donar un contingut mínim ideològic.
 
–Podríem veure doncs candidatures més flexibles?
–Sí, i que es puguin fer consensos depenent de la realitat de cada parròquia. En parròquies on tenim més dificultat d’implementació del PS ens interessa formar part de llistes que suposin una alternativa als comuns de DA. Però en tot cas no hi ha una visió de partit perquè estan treballant els comitès locals. 
 
–En seu parlamentària va preguntar a la ministra Judith Pallarés sobre el marge d’actuació per reformar de la Llei de la Funció Pública. Va acabar convençuda amb la seva resposta?
–A mi em va donar la sensació que és una mica el que va manifestar el cap de Govern i el ministre portaveu quan van dir que la llei de la Funció Pública estava avalada pel TC excepte en dos articles i que, per tant, només es modificarien els dos articles i es desplegaria reglamentàriament la llei. I si després del desplegament reglamentari hi hagués disfuncions que s’haguessin de tocar es faria, però no a partir d’una modificació de la llei. Crec que és bo que els sindicats puguin saber fins a on poden anar a treballar i que no se’ls torni a situar amb la possibilitat de canviar més coses de la llei quan no hi ha intenció.
 
–Com a funcionària que ha estat inspectora de treball, té constància de casos on no s’hagi aplicat corresponentment la pujada de l’IPC?
–És molt complicat que a un país on no es requereix una causa específica per acomiadar a un treballador, per molt que no els agradi que ho diguem així, aquest vagi i interposi una denúncia a Inspecció de treball perquè potser no l’hagin apujat 10 euros el salari. A cap empresa li agrada que se la denunciï a Inspecció de Treball perquè allà el control és més ampli que el fet denunciat estrictament. He treballat durant quatre anys i mig a Inspecció de Treball i el gran gruix de denúncies que rebem és de treballadors que ja no treballen per les empreses que denuncien. I això és significatiu perquè hi ha la por a l’acomiadament.
 
–Han entrat a tràmit una proposició de llei sobre l’habitatge al cap de dos mesos de formar-se el Govern. Pretenen anticipar-se a l’Executiu en el lideratge front a aquesta problemàtica?
–El Govern ha tornat a reunir a la Comissió d’Habitatge i estem a l’espera de conèixer quines són les mesures. Nosaltres entenem l’habitatge com una emergència social perquè realment hi ha famílies que tenen moltes dificultats i temporers que els hi costa molt trobar pisos on allotjar-se. Des del nostre punt de vista s’està convertint en un problema nacional. O veiem que el Govern és proactiu o evidentment ho haurem de vehicular a través d’una iniciativa legislativa. L’objectiu principal és que es puguin buscar altres formes d’inversions pel Fons de Reserva de Jubilació que no siguin tant volàtils. I a més, en aquest cas, aporten un bé per a la societat com pot ser intentar buscar mecanismes perquè l’accés a l’habitatge no sigui tant difícil.

El PS demana a Govern que empri les dades de la CASS per comprovar si s’ha aplicat l’IPC a tots els salaris

Crea: 06/20/2019 - 18:56
Els consellers generals del PS, durant la sessió.
Els consellers generals del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS) han reclamat al Govern que efectuï un control de l’aplicació de la disposició del pressupost 2019 que obligava a aplicar l’IPC del 2018 als salaris inferiors a 24.000 euros anuals. Aquest seguiment, han indicat, es podria realitzar mitjançant les dades que té disponibles la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). D’aquesta forma es podria comprovar si existeixen, com han denunciat els sindicats, casos d’incompliment, i actuar-hi en conseqüència per garantir la igualtat tant dels treballadors com dels empresaris.
 
Així ho han demanat tant el president del grup, Pere López, com el també conseller general Jordi Font durant la sessió de control a Govern celebrada aquest dijous a la cambra legislativa. Una de les preguntes formulades per López feia, justament, referència a la denúncia feta pels sindicats ara fa unes setmanes. El parlamentari ha posat en relleu que l’import que suposa la pujada, mensualment parlant, és petit i, per tant, “en un país amb acomiadament lliure, qui s’arrisca a reclamar per tan poc”. En canvi, però, ha remarcat que “això no exclou que l’administració ha de vetllar perquè la llei es compleixi”. 
 
Per això, ha afirmat que “calen mecanismes com ara inspeccions d’ofici o creuar dades entre administracions”, ja que “al Govern li ha de preocupar que s’apliqui aquest increment a tothom en benefici dels treballadors però també dels empresaris que sí compleixen”. López i Font han posat en relleu que “es pot establir un sistema d’intercanvi de dades des de la CASS per assegurar que es compleixi aquesta disposició”, proposta que el ministre d’Economia, Jordi Gallardo, s’ha compromès a estudiar. 
 
Un altre tema tractat durant la sessió ha estat la manca de transparència existent, fins ara, amb els acords signats per Demòcrates per Andorra, Liberals i Ciutadans Compromesos per formar el Govern de coalició. López ha lamentat que s’hagi arribat a dia d’avui “amb els documents tancats al calaix d’un notari i amagats al conjunt de la ciutadania” i, per això, s’ha preguntat “amb quina autoritat pot l’executiu parlar de transparència” a la vegada que ha destacat que es tracta de pactes “d’interès general” amb “coses que afecten el dia a dia de la gent”. Per tant, “per respecte als ciutadans, els hagin o no votat, un exercici de transparència exigeix que els acords es facin públics i que tots puguem conèixer el seu contingut”.  El debat ha servit perquè el cap del gabinet, Xavier Espot, s’hagi compromès a facilitar una còpia d’aquesta documentació a tots els qui la demanin. 
 
Preocupació pels fons de reserva
Per la seva banda, el conseller general Quim Miró ha demanat a Govern per les importants pèrdues registrades pel fons de reserva de jubilació l’any passat –més de 50 milions-. El parlamentari ha “posat en dubte els criteris d’aquestes inversions, sobretot en alguns productes de risc” i ha alertat que “fa difícil empassar que se’ns digui que caldrà pujar les cotitzacions i que després hi hagi aquestes pèrdues”. Per això ha demanat “avaluar canvis” en els criteris emprats per assignar els fons, ja que “no els considerem adients”. Ara mateix, ha lamentat “hi ha una volatilitat que no creiem que adequada per gestionar els diners que han de garantir la nostra jubilació” i, per tant, “seria interessant avaluar buscar productes de menys risc”. 
 
López també ha demanat per l’acord d’associació i, en concret, pel document conegut com a acord marc, tot demanant quan es posarà a disposició dels grups parlamentaris. Des de Govern s’ha expressat disposició a compartir-lo amb aquelles formacions presents al pacte d’Estat per la negociació amb la Unió Europea i sempre que San Marino i Mònaco no expressin objeccions. El president del grup socialdemòcrata ha recordat que “del pacte nosaltres encara en formen part; no n’hem sortit pas” i que “continuarem fent part si els documents estan a sobre la taula i els consellers en podem disposar”. Així, ha deixat clar que “no volem estar en un pacte d’Estat inactiu, que no tingui els documents a la taula i que només serveixi per fer-se la foto”. 
 
Un altre tema abordat durant la sessió ha estat la necessària modificació de la Llei de Funció Pública a conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional que va anul·lar dos articles. Judith Salazar ha volgut saber si la postura que s’imposa a Govern és l’expressada pels membres demòcrates –canviar el text únicament per corregir els dos articles anul·lats- o la defensada pels liberals –una de més profunda-. 
 

El PS tramitarà una proposició de llei per impulsar la creació d’habitatge de titularitat pública

Crea: 06/13/2019 - 17:21
López, amb la presentadora de 'La Rèplica', Gemma Rial (RTVA).
Una llei per fer front al greu problema de l’habitatge. Aquesta serà la primera iniciativa legislativa que presentarà el Grup Parlamentari Socialdemòcrata. Així ho ha explicat el seu president, Pere López, que ha avançat que el principal objectiu del text serà impulsar la inversió per part d’organismes públics per a la rehabilitació o construcció de pisos que puguin sortir al mercat de lloguer a un preu assequible. 
 
El president del Partit Socialdemòcrata (PS) ha fet l’anunci durant l’entrevista concedida al programa ‘La Rèplica’ d’Andorra Televisió. El conseller general socialdemòcrata ha remarcat que, lluny de millorar, la situació del mercat de l’habitatge empitjora i, per això, entén que ha de ser objecte de “la primera iniciativa legislativa que treballem”. Així, ha apuntat la voluntat en les setmanes vinents de presentar una proposició de llei sobre la qüestió.
 
“L’objectiu és que, des d’ens públics, s’inverteixi en habitatges; que es puguin rehabilitar o fer per posar al mercat a preus assequibles”, ha explicat el parlamentari socialdemòcrata, que ha recordat que aquest era un dels punts claus del programa electoral amb el qual el PS va presentar-se a les eleccions generals. 
 
López també ha valorat la composició del nou Govern, format amb la coalició de Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos. “És molt continuista; segueixen molts ministres”, ha afirmat, per després recordar la contradicció entre “qui es va presentar i deia que s’havien fet malament les coses i que calia un canvi” i qui ara forma part d’aquest executiu, referència clara a qui va ser soci en les coalicions territorials de d’Acord. “Hi havia un compromís amb els ciutadans. No entenc la lectura d’oblidar-se de tot el que es va dir en campanya. Nosaltres estem compromesos amb les qüestions del nostre programa i del d’Acord”, ha manifestat, per remarcar posteriorment que, després de la formació de l’executiu de coalició, “l’única alternativa real amb força electoral i ganes de canviar les coses és el PS. Som els únics amb un projecte sòlid i que vol un canvi real al país”.
 
López també ha deixat clar que, des del PS, es té la intenció de posar la despenalització de l’avortament a sobre de la taula. “Tocarà parlar. És un debat necessari; una qüestió de modernitat de l’Estat i que és ineludible”, ha comentat, per criticar posteriorment que “hi hagi qui vulgui defensar la tesi que no es vol jugant amb un escenari catastrofista irreal”. Així, ha deixat clar que, en cap cas, la despenalització de l’avortament ha de posar en risc la independència d’Andorra, com han insinuat els darrers dies alguns càrrecs electes de DA. “Som un Estat de dret, membre d’organismes com l’ONU o el Consell d’Europa. Modificar la Constitució no farà perdre aquesta condició. Jugar amb l’escenari de la por amb unes afirmacions des del punt de vista de legalitat internacional infundades, és inacceptable”, ha comentat. 
 
Dos altres punts abordats durant l’entrevista han estat la negociació per l’acord d’associació i la llei de Funció Pública. Sobre el primer, López ha lamentat que “estem igual: sense cap document ni explicacions i amb informacions que es contradiuen les unes amb les altres”. Sobre el segon, ha remarcat que “hi ha una disputa entre liberals i demòcrates” i que “és evident que no s’han posat massa d’acord en aquest punt i ara hi ha un escenari on algú haurà de recular i hi haurà un guanyador i un perdedor”.
 

El PS vol que Govern aclareixi “els posicionaments contradictoris” sobre la Llei de Funció Pública

Crea: 06/04/2019 - 14:08
Salazar parla al ple del Consell amb altres parlamentaris.
La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Judith Salazar vol que el Govern aclareixi què pensa fer amb la Llei de la Funció Pública després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que anul·lava dos dels seus articles. La parlamentària ha elevat una pregunta oral de cara a la sessió de control on demana explícitament si l’executiu preveu modificar únicament els dos articles suspesos, tal com es defensa des de Demòcrates per Andorra (DA) o, en canvi, hi ha l’opció d’una reforma més profunda, en el sentit indicat des de Liberals d’Andorra (L’A). Salazar ha posat en relleu que aquests dos posicionaments, fets públics els darrers dies, semblen clarament contradictoris. 
 
En l’escrit tramitat aquest dimarts, una pregunta que el Govern haurà de respondre de forma oral en la primera sessió de control de la legislatura, prevista pel dia 20 de juny, Salazar recorda que el programa de Liberals per a les eleccions generals proposava que es faria “una nova llei de la Funció Pública, consensuada amb els agents implicats, amb la intenció de recuperar la figura del funcionari com a garant de la prestació del servei públic i de revisar la graella salarial, entre altres”. També es remarca que, ja posteriorment, en un comunicat de data 17 de maig, l’actual president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa, analitzava la sentència del Constitucional que anul·lava dos articles del text tot apuntant que “tenim una molt bona oportunitat per posar en comú tot el que ens estan reclamant les partís implicades perquè s’obri aquest diàleg” i que “hi ha coses que cal fer per millorar la llei”. 
 
En canvi, posa en relleu la consellera general socialdemòcrata, tant el cap de Govern, Xavier Espot, com el portaveu, Èric Jover, han apuntat que la seva voluntat és modificar únicament els dos articles anul·lats i que “pocs més canvis es faran”. Per tant, es tracta d’un posicionament diferent de l’expressat pel seu soci d’executiu. Per això, es pregunta “quin serà el mètode finalment emprat pel ministeri de la Funció Pública per a executar la sentència del Tribunal Constitucional” i si “més enllà de la modificació dels dos articles declarats inconstitucionals, es preveu una modificació més àmplia de la Llei”. 
 
En aquest sentit, Salazar ha explicat que la voluntat de la pregunta és que, “davant al que, a priori, semblen posicionaments contradictoris al respecte; s’aclareixi en seu parlamentària si es pretén únicament modificar els dos articles declarats inconstitucionals o si, pel contrari, s’ha de permetre una modificació més amplia i profunda de la llei”.
 
 
Preguntes sobre les reclassificacions de llocs de treballs
En relació a la funció pública, Salazar ha entrat un altre escrit a Sindicatura, en aquest cas una sèrie de preguntes amb resposta escrita en la qual la consellera general del PS recorda que el 14 de maig “es coneixia que el Govern en funcions havia aprovat la reclassificació de la graella salarial d’un centenar de funcionaris”, tot indicant que aquesta “ha de comportar un increment dels salaris dels treballadors públics requalificats”. 
 
Per això, es demana, en primer lloc, “quin ha estat el procediment emprat” i “sobre la base de quina norma”. També es demana en concret “quin ha estat el criteri emprat per a determinar la pertinència de la revisió dels llocs de treball revisats”. A més, es vol saber “amb quins calendaris i terminis s’ha procedit” i “quins han estat els llocs de treball revistats i a quins ministeris pertanyen”. 
 
La parlamentària també demana “quants d’aquests llocs de treball revistats han estat requalificats o no per quins motius” i “quins són, per a cada lloc de treball, els efectes de la requalificació (nivell) i quins increments de nòmines comporten en cada cas individualment”. Per últim, també vol saber “quin és l’augment del pressupost de personal que suposen aquests increments de nòmina”. 
 

Pàgines

Subscriure a RSS - funció pública